Dijous, 18 de Juliol de 2024

Els pagesos ebrencs alerten que el model productiu local està en risc amb la gestió de l'aigua que fa la CHE

Una columna de tractors marxen des de Batea fins a Saragossa per exigir que se salvi 'el potencial productiu' del sector

15 de Maig de 2023, per ACN
  • La marxa té previst arribar a Saragossa el dimarts

    ACN

Una columna amb una quinzena de tractors han sortit aquest dilluns a la tarda des de Batea per arribar aquest dimecres al matí a la seu de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), a Saragossa. Els pagesos de l'Ebre i el Priorat alerten que la "irresponsable" gestió que s'està fent de l'aigua de reg a la conca de l'Ebre pot acabar "amb l'actual model productiu local" d'aliments.

Si no es gestiona l'aigua per salvar "el potencial productiu" (els arbres), es pot produir una escabetxada irreversible per al sector. Alguns joves agricultors ho estan perdent tot i es veuen al límit. "Ja tinc el taüt comprat", ha assegurat Eegoitz Azkue de Marçà. Unió de Pagesos demana "missatges clars" de suport i ajut a les administracions.

 

Els agricultors denuncien la "irresponsable" gestió de l'aigua de la conca de l'Ebre

Convocats per Unió de Pagesos (UP), els agricultors de l'Ebre i el Priorat que han sortit de Batea es trobaran a Bujaraloz (Monegres, Saragossa) amb la columna de tractors que han sortit de Lleida a la mateixa hora i que aglutina agricultors de les Garrigues, l'Urgell, el Segrià i la Segarra. En una única columna, la marxa arribarà per fer nit a Alfajarín (Central, Saragossa). Aquest dimecres al matí reprendran la marxa fins al centre de Saragossa, a les portes de la seu de la CHE, on faran reivindicacions.

"No es pot gestionar una conca com la de l'Ebre i dir que el que esperes és que plogui"

La principal és denunciar la "irresponsable" gestió de l'aigua de la conca de l'Ebre que s'està fent. "És inadmissible trobar-nos en la situació en què ens trobem, amb un risc de perdre el potencial productiu dels arbres fruiters o la campanya de l'arròs, sense haver dit res quatre dies abans de donar l'aigua", ha recriminat Carles Vicente, responsable d'organització del sindicat. El sindicat agrari considera que la Confederació i el Ministeri "enganyen" a la pagesia, anunciant ajuts que no serviran per a res i que són "un gest insuficient" per a un sector que pot perdre present i futur.

"Mirem de salvar el que tenim ara", ha exigit el membre de la permanent d'UP. El sector vol "missatges clars" i contundents que l'administració els donarà suport en aquest sentit i "que hi seran". "No es pot gestionar una conca com la de l'Ebre i dir que el que esperes és que plogui", ha criticat Vicente sobre la resposta a la tardor que van rebre de la CHE.

El posicionament que UP espera de les administracions, estatal i catalana, és que concretin ajuts per a qui perdi "la fruita, l'alfals, el panís, l'arròs" i molts altres, i que així prioritzin "salvar les plantacions" sabent que se'ls "rescabalarà" la collita. "No és el mateix perdre el cultiu que el potencial. No hi ha prou diners per pagar els arbres, per pagar les plantacions i per pagar els regadius", ha avisat Vicente.

 

Model d'alimentació en joc

Com ha afegit el responsable de sectors vegetals del sindicat i coordinador territori d'UP a les Terres de l'Ebre, Miquel Piñol, tots els conreus - d'hivernacle, de secà i de reg – "estan en perill amb aquesta sequera", però el més "greu" és que acabi amb els productes locals del territori i del país. "No és el que guanyarem o perdrem, és que els sectors que produeixen aliments estan patint i podem perdre l'alimentació com la tenim concebuda fins ara", ha insistit.

 

Sense futur

De moment, el cereal d'hivern de secà s'ha perdut tot. És el cas d'Eegoitz Azkue, ramader i agricultor de Marçà (Priorat). D'ajuts, de moment, només compten amb els que tenen a l'abast de la seva pròpia butxaca, "dels fons que els pares han suat amb el treball". El farratge que ell cultiva li servia per alimentar els animals de la seva explotació i ara ho ha de comprar tot. "Amb el preu que s'està posant, no es pot", reconeix.

El seu futur el veu negre. "Ja he comprat el taüt i la mare l'altre dia em deia que deixem les granges, que ho abandonéssim tot", lamenta Azkue. El ramader també lamenta que cada vegada els exigeixin més burocràcia i uns coneixements digitals que no tenen. "No hem volgut ser informàtics i cada vegada ens demanen més papers. Hi ha gent als despatxos que no es dediquen més que a cobrar i no ens ajuden en res", ha recriminat. Als més joves que es plantegin ser ramaders o pagesos, Azkue els diu directament "que no entrin" al sector.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges