'Molt més que una fusta d’una soca d’un arbre'

"El tió és molt més que una fusta d’una soca d’un arbre i un instrument per fer volar la imaginació als infants al voltant de la llar de foc, quan hi havien llars de foc a les cases". Ho apunta Josep Fornés i Garcia al llibre 'El Tió de Nadal. Orígens i tradició' (Farell editors, 2020), presentat dies enrere a Reus, en un acte a l'església de Sant Joan. Es tracta, s'assenyala des de l'editorial, del primer treball d'aquestes característiques que analitza el simbolisme d'aquesta icona del país. 

Del món rural als pobles i les ciutats

Des dels seus orígens immemorials i ancestrals pagans, el tió es vincula igualment al culte als arbres (i a la natura, per extensió), al foc i als avantpassats. Si fem memòria, és una evident la importància de la tradició en pobles, ciutats i comarques d'arreu de Catalunya, el que ha generat múltiples anècdotes i curiositats. Fornés en destaca no poques, des del fet que les cendres del tió servien per protegir les collites i les cases o la irrupció de moltes cantarelles per fer-lo cagar i que representen un gran patrimoni cultural. 

En aquest sentit, i a l'hora de comentar l'obra de Fornés, l'etnòleg local Salvador Palomar apunta al seu bloc 'La teiera' que la diversitat d'aquestes cançons (sovint, en funció del territori) s'ha anat homogeneïtzant pel paper de l'escola, "d’altra banda, una eina fonamental en la difusió del costum". Tot plegat n'explica l'evolució també de les seves formes, des del tió rural que cremava al foc a terra a la conversió actual, esdevingut un ésser màgic. A banda, l'important és el ritual que abraça la tradició, és a dir, la preparació que fem per a la canalla, per tal que faci cagar el tronc. 

El vin blanc del Priorat

En clau reusenca, fa constar Palomar, Fornés exposa el relat d'Antoni Carbonell 'Sicus', músic i cantant de rumba gitana catalana. Recorda el tió a casa dels seus avis, el seu tió gitano, "potser no tant diferent d’altres. Un testimoni, però, força interessant perquè ens parla de la importància cabdal de la festa com a moment de retrobament familiar", precisa. Encara al Camp, en concret al Priorat, l'autor explica què és el vin blanc, una beguda que apareix sovint a les cançons de la comarca, i que per a l'etnòleg recorda altres costums com el de fer petar bufetes de porc durant la missa del gall, quelcom que es feia a la nostra ciutat. 

Tots aquests costums ens han dut on som ara, quan el tió és el referent nadalenc a Catalunya. Als col·legis, als carrers, a les cases, fins i tot a les dels nouvinguts. I amb barretina, clar. Tota tradició evoluciona, sí, i això tan sols assenyala com n'és de viva.