-
Neus Català, supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück.
ACN
La lluitadora antifeixista i última supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück Neus Català s'ha mort aquest dissabte, als 103 anys, al Geriàtric Guiamets. Nascuda als Guiamets, al Priorat, el 6 d'octubre de 1915, Català era presidenta de l’Amical Ravensbrück des de la seva fundació l'any 2005. Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2005, la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona el 2014 i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya el 2015. En iniciar-se la Guerra Civil, Català, filla de camperols, va impulsar les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya dels Guiamets i poc després es va establir a Barcelona. El 1939 va creuar la frontera francesa, però l'esclat de la Segona Guerra Mundial i la caiguda de França la porten a implicar-se a la Resistència. Va ser detinguda pels nazis arran de la seva tasca dins dels maquis i el 1944 la van traslladar al camp de concentració per a dones de Ravensbrück. L'enterrament de Neus Català serà a Móra d'Ebre.
Filla de camperols, es va dedicar a les feines del camp fins que esclata la Guerra Civil. Arran de les hostilitats, Català va ser una de les organitzadores de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya dels Guiamets. A mitjan 1937 va decidir establir-se a Barcelona, on va seguir amb els seus estudis d'infermeria. Durant aquest període va treballar com a infermera a l'assistència social i va ser destinada a Premià de Dalt com a cap sanitària d'una colònia infantil.
La derrota republicana l'obliga a marxar a l'exili francès. Va creuar la frontera amb 180 nens refugiats d’una colònia infantil de Premià de Dalt que estaven sota la seva cura. L'esclat de la Segona Guerra Mundial el setembre de 1939 i la caiguda i ocupació de França el juny de 1940 per les tropes alemanyes, la van portar a implicar-se a la resistència francesa, juntament amb el seu marit. La seva tasca dins dels maquis va acabar amb la seva detenció per part dels nazis l'11 de novembre de 1943. Reclosa i maltractada a Llemotges, el 1944 va ser deportada al camp d'extermini per a dones de Ravensbrück. Després de dos mesos de viure en unes condicions terribles, va ser traslladada al Kommando d'Holleischen (Txecoslovàquia), que depenia del camp de concentració de Flossenbürg, per treballar en una petita indústria de guerra. Va romandre en aquest centre fins al seu alliberament per les tropes aliades el 6 de maig de 1945.
Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, i gràcies a adquirir la nacionalitat francesa, va dedicar els seus esforços a lluitar contra la dictadura franquista. El seu passaport francès li va permetre entrar regularment a l'estat espanyol, fent tasques d'enllaç entre els membres del PSUC exiliats a França i els sectors opositors de l'interior de Catalunya.
El 1962, en una nova mostra de la seva tasca d'opositora al règim franquista i de compromís amb la història, va participar en la fundació clandestina de l'entitat Amical Mauthausen, juntament amb altres deportats, en defensa de la memòria dels deportats catalans i espanyols a tots els camps d'extermini nazis, i del Comitè Internacional de Ravensbrück. D'aquesta manera, va iniciar també la seva feina de recuperar i preservar la memòria de tots els que van perdre la vida en aquests centres d'internament.
A finals dels anys 60 va començar a treballar per recuperar la memòria històrica de les dones resistents i deportades. Amb tot el material escrit i oral que recull, va confeccionar la primera part d'un memorial de les dones espanyoles a la Segona Guerra Mundial. Es tracta d'una relació de dones espanyoles que van pertànyer a la Resistència a França, la qual ha recollit més de 92.000 entrades.
'De la resistència i la deportació'
El seu compromís amb la restauració de la memòria d'aquelles dones va més enllà i va publicar, l'any 1984, el llibre 'De la resistència i la deportació: 50 testimonis de dones espanyoles', que inclou testimonis directament o indirectament relacionats amb l'exili, la resistència i la deportació, inclòs el seu, i a impulsar i presidir l'any 2006 l'Amical de Ravensbrück.
Reconeixements
En els darrers temps, Neus Català va rebre molts reconeixements públics. A França va rebre la Creu de Guerra amb Palmes i la Creu de la França Lliure i a Catalunya va ser distingida el 2005 amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, el 2006 va ser procalamada Catalana de l'Any, el 2014 va obtenir la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona (2014), en reconeixement a la seva tasca de preservació de la memòria històrica, la lluita antifeixista i la defensa dels drets de les dones i el 2015 va ser distingida amb la Medalla d'Or de la Generalitat per la seva lluita per la justícia social i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats als camps d'extermini nazi i la defensa dels drets humans.
Funeral
La cerimònia per acomiadar a la lluitadora antifeixista i l'última catalana supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück se celebrà el proper dimarts i, molt probablement al tanatori de Móra d'Ebre, segons han informat fonts de l'Ajuntament. El funeral es farà en l'estricta intimitat per petició dels familiars. L'alcalde dels Guiamets, Miquel Perelló, ha afirmat que amb la mort de Català perden la guiametana "més "transcendent de la història dels Països Catalans". "Ens sap molt greu, era dona, antifeixista, internacionalista i de la Catalunya rural. Sempre va reivindicar que va néixer a Els Guiamets", ha subratllat Perelló.
El consistori dels Guiamets ha anunciat amb el cant dels Ocells que la capella ardent s'instal·larà a partir de les deu del matí d'aquest diumenge al tanatori de Móra d'Ebre. Per ara, l'Ajuntament encara no ha decretat cap dia dol i està pendent de la família per decidir si organitzen un acte d'homenatge i de comiat de Neus Català.
