Quan tinc temps lliure, acostumo a fer excursions per conèixer el meu país. Al matí, una caminada per la muntanya i, a la tarda, turisme pels poblets. El problema és que el turisme no té en compte els horaris dels turistes de motxilla. Sovint els punts d’informació i museus tanquen al migdia quan, justament, per una banda, és quan has acabat la caminada i, per l’altra, tenint en compte les altes temperatures d’aquesta franja horària, és el millor moment per refugiar-se en un local climatitzat i, per tant, millor estar en un museu que en un bar.
I mentre reflexiono sobre aquests problemes d’horaris dels museus, penso en el cas de la meva ciutat. Una ciutat que sempre s’havia caracteritzat per ser un dels focus més importants de cultura del nostre territori, tot i que actualment està perdent pistonada al respecte. Per això, després que s’hagin tancat alguns museus, de la poca programació teatral a la ciutat de l’any anterior, dels acomiadaments en el sector cultural... crec que les regidories de cultura i de turisme es podrien penjar una medalla si recuperessin el projecte de crear el Museu del Teatre Català a la nostra ciutat. En el seu moment, es va desestimar tirar-lo endavant perquè la Generalitat no s’hi va involucrar, però actualment la Generalitat i l’Ajuntament comparteixen partit polític i, per tant, seria el moment per reemprendre negociacions i, a més, serviria per tancar ferides entre les dues institucions després que la Generalitat sortís de la gestió del Consorci Teatre Fortuny.
L’excusa crisi no em serveix per no tirar endavant aquest projecte, perquè si el regidor d’Esports ha aconseguit un bon pressupost pel canvi de gespa del camp de futbol del barri Montserrat, dedueixo que el nostre ajuntament és prou perspicaç per aconseguir-ne més per a altres activitats. Així doncs, amb perspicàcia, talent i hores de feina (ben pagades, per cert, pel que fa als polítics locals) es poden aconseguir bons resultats i a poc a poc podem aconseguir que Reus torni a ser capdavantera en cultura com històricament sempre ho havia estat.
