-
Un moment de la conferència
Joan Marc Salvat
La conferència d’ahir va permetre escoltar, de ben segur, una de les personalitats amb un discurs més potent i elaborat pel que fa a la gestió dels recursos hídrics. Pedro Arrojo s’ha especialitzat durant més d’una decada en l’estudi de l’economia de l’aigua. Arrojo va exhibir el seu bagatge i va plantejar com, la preservació del Delta de l’Ebre, no s’aconseguirà si no és amb una política seriosa de reducció del terreny cultivable: “com tots els canvis de paradigma, primer s’arriba a allò políticament correcte, però encara no s’ha confirmat un canvi d’actitud”.
Pedro Arrojo va plantejar el concepte de “egoïsme intel•ligent”. Segons ell, els anglosaxons han sabut entendre millor que ningú aquesta teoria. La idea consisteix en què “és intel•ligent cuidar l’animal [el riu, en aquest cas], per tant, s’ha de cuidar l’Ebre encara que únicament es faci per motius econòmics”.
Arrojo va repassar la normativa vigent que afecta el desenvolupament de plans relatius a l’aprofitament d’aigua i la preservació natural de l’Ebre. Una legislació que, malgrat haver de seguir les directrius europees per mitjà de la transposició de normatives als respectius estats membres, encara no s’ha posat al dia. “El 2009, el conjunt d’estats membres de la Unió Europea ja haurien d’haver desenvolupat plans d’acord amb la normativa marc d’aigua i no s’està fent”, va remarcar Arrojo.
Una de les problemàtiques que va posar sobre la taula Arrojo va ser el procés pel qual es va aprovar el Pla Hidrològic Nacional. El professor creu que “Aznar va aprovar el pla a corre cuita per tal d’evitar que el PHN quedés afectat per les directrius europees de conques internes”. I, en l’actualitat, considera que ens trobem en una “involució greu en matèria ambiental”, ja que hi hauria d’haver un document pel debat públic sobre el Pla Hidrològic a la Conca de l’Ebre i aquest borrador és -per ara- inexistent.
Arrojo també va tenir paraules per l’actual govern. Segons ell, “Zapatero no vol buscar problemàtiques a les acaballes de la legislatura i demorarà tan com pugui qualsevol decisió relativa a l’aigua i l’Ebre”.
El geomorfòleg i tècnic de l’IRTA, Albert Rovira, va denunciar l’actual estat de deteriorament de l’aigua, dels sediments i de l’ecosistema del riu Ebre. Rovira va explicar com per la reducció de l’aportació hídrica anual i l’increment de la variabilitat del cabal del riu, la qualitat de l’aigua que baixa per l’Ebre és cada cop de més mala qualitat. A més a més, l’Ebre té un dèficit pel que fa als sediments. Els embassaments, com descriu Rovira, “provoquen una reducció dels sediments que es generarien de forma natural” i -en última instància- “condueixen a una regressió crítica del Delta”.
En relació a l’ecosistema, l’estat deteriorat del riu -segons Rovira- “ha afavorit la incursió d’espècies invasores i el desequilibri del medi propi de l’Ebre”. Alhora, amb el canvi climàtic de fons, Rovira va alertar que s’entra en un “període complicat” i que cada cop més tindran lloc “conflictes per l’aigua”. Per solucionar els aquests problemes, sobretot en el curs final de l’Ebre, Rovira va assegurar que “s’ha de començar per l’establiment d’un cabal mínim, únicament rebaixable pel consum de boca”.
Des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Susanna Abella va recordar que “les mateixes problemàtiques que es donaven l’any 2000 segueixen encara vigents”. Abella, com Arrojo, també es va queixar de l’incompliment per part dels successius governs centrals en obviar les directrius europees de l’aigua: “si som bons per rebre els fons econòmics europeus, també ho hem de ser per aplicar les normes que ens obliguen, no?”, va reflexionar.
El clima irregular de les conques mediterrànies, i per tant de l’Ebre, obliga (com es va reiterar al llarg de la conferència) a ser més previsors pel que fa a cabals. Tal i com va mencionar Arrojo, “aquí som més vulnerables; aquí la gallina dels ous és més dèbil”.
