Estem a meitats d’estiu. Una època de l’any en què es modifica el nostre ritme vital. Disposem d’algunes hores extres de lleure i, per tant, de més oportunitats per fer aquelles coses que, per falta de temps, deixem aparcades la resta de l’any. Són les vacances, un moment per gaudir del bon temps i per a cuidar-nos físicament i intel•lectual.
Una de les múltiples coses que podem fer és una mica d’esport, deixant de costat la forta calor d’aquests dies, tot remullant-nos en algun indret tranquil, ja sigui a la platja o a qualsevol de les diverses piscines, públiques o privades, que tenim a casa nostra. Des del Reus Deportiu o al CN Reus Ploms, tot passant per les Piscines Municipals, podem estar llargues hores a l’aigua, fent esport i desconnectats de la quotidiana realitat.
En canvi, però, si el que busquem és informar-nos d’allò que està passant al nostre entorn o només busquem llegir un bon llibre, la cosa ja es complica força. I dic que es complica perquè l’únic equipament gratuït i públic, reusenc i comarcal, que ofereix un servei d’aquestes característiques per a una població de més de cent vuitanta-set mil persones, té un horari estiuenc francament sorprenent: només vint hores i trenta minuts setmanals! Un temps d’obertura que, sorprenentment, és duplica a d’altres biblioteques públiques de poblacions veïnes: la de Tarragona, per exemple, obre quaranta hores setmanals a l’estiu; un horari que representa, curiosament, una tercera part de les hores d’ús de les piscines municipals, que estan obertes cada dia, fins a un total de seixanta-tres hores setmanals.
Vist això, què podem pensar? Doncs que la cultura no interessa. Des del 2003, el primer estiu de funcionament han estat moltes les veus que, d’una manera més o menys notòria, han manifestat el seu descontent per aquesta dràstica reducció horària de la biblioteca reusenca, però els i les (ir)responsables de torn han continuat mantenint aquest ínfim horari estiuenc.
Per què és més fàcil pagar els impostos o les multes que llegir un llibre? Per què és més accessible ‘mullar-se el cul’ que fer treballar les neurones? Per què resulta més senzill pagar per aparcar que llegir la premsa del dia? Tant costaria ampliar les hores d’obertura de l’equipament? O, potser, si es fes pagar una entrada la cosa canviaria, tal i com passa a les piscines? Ja ho diu la dita: “la ignorància fa la felicitat”, però la felicitat dels que ens manen!
