Volem joc net al futbol

Tenia raó el senyor Pellicer fa uns dies: el futbol és un món a part. Per aquest motiu, en aquest article més que parlar de futbol, parlarem de política. La política que es pot fer a les institucions per evitar casos com l’escandalós contracte de Cristiano Ronaldo, que tant sembla indignar al diputat convergent.

De vegades, es fan afirmacions que no acaben de correspondre’s amb allò que realment es defensa a les cambres. I és que si el senyor Pellicer fa memòria, recordarà com el seu grup va tenir un paper fonamental al Congrés, fa escasses setmanes, per evitar que es tornessin a repetir exemples d’aquests tipus. En concret, em refereixo al seu vot contrari, juntament amb el PSOE, per reformar l’article 93 de la llei 35/2006 de 28 de novembre –coneguda com a “llei Beckham”- perquè els jugadors amb fitxes superiors als 60.000 euros mensuals no paguin el mateixos impostos que paga un ciutadà amb ingressos inferiors a 17.707’20 euros l’any, com passa ara. Resulta sorprenent que un representant del mateix grup polític, CiU, s’escandalitzi públicament sobre això quan el seu grup vota en el sentit contrari.

ICV hem qüestionat, en el Congrés de Diputats, però també al Parlament Europeu, el finançament de fitxatges multimilionaris avalats per entitats bancàries en temps de crisi econòmica. Davant un estiu de fitxatges, alguns dels quals estan resultant ser els més cars de la història del futbol, ICV hem mostrat també el nostre rebuig a aquest tipus d'operacions i hem recordat que aquestes només són possibles gràcies als crèdits que concedeixen determinades entitats financeres a alguns clubs i amb condicions privilegiades.

Aquestes entitats són les mateixes que, en molts casos, han rebut la injecció de grans quantitats de diners procedents de fons públics arran de l'aprovació d'un pla de rescat del sistema financer i les que després neguen crèdits a qui més ho necessita: famílies, PIMES, que hauria de ser l'objectiu prioritari per a la recuperació de l'economia.

A ICV aquests fets ens semblen vergonyosos i, per tant, hem fet accions concretes per canviar aquest estat de coses, fins ara malauradament sense èxit. Ens sembla legítim que d’altres partits comparteixin aquest punt de vista, però sempre i quan els fets acompanyin les paraules. En aquest cas, el senyor Pellicer fa bé en escandalitzar-se, però si parla com a diputat de CIU, no creiem correcte que intenti donar una imatge que després no es correspon amb allò que el seu partit vota.

Per acabar, ICV creiem que la solució de fons és promoure un pacte entre les lligues professionals de futbol i les associacions d'esportistes professionals per establir uns límits en l'àmbit dels emoluments professionals, sota la proposta de l’autoregulació. Algú dirà que és utòpic. Li direm que tenim un exemple als EEUU: la NBA estableix un topall salarial per limitar la suma de diners que els equips puguin pagar col·locant d'aquesta manera tots els equips en posicions financeres similars, sense perdre, per això, qualitat la competició.

Salvador Matas és president intercomarcal al Camp de Tarragona d’ICV