Quinze anys de genets turcs i cristians

Quatre genets turcs s'enfronten a quatre de cristians, mentre l'Àngel i el Macer, nom que rep el dimoni en aquest ball, giren al seu voltant. Així es pot descriure, a grans trets el Ball de Cavallets. Com en les tradicionals lluites de moros i cristians que van implementar-se en l'Europa medieval per Corpus, aquests últims resulten vencedors. Diana Redecillas, una dels membres del ball, explica amb cert toc d'humor que tot i ser les guanyadores, les espases cristianes són les que sempre es trenquen.

Vestits de groc i blau, els moros i vestits de beix i granat, els cristians. Ambdós bàndols fan tota una sèrie de passos que simbolitzen una lluita d'espases. Els dansaires fan volar-les, s'esquiven  i es toquen, i tot en una batalla que més enllà de les arrels històriques representa el be i el mal, com ve demostra la presència de l'Àngel, vestit de blanc i amb una espasa, i el Macer, que va vestit de color morat i porta una maça, fet que li otorga el seu nom.

"A la canalla, els hi agrada molt veure els cavalls, i sovint s'apropen per preguntar-nos si tenen nom i per tocar les espases", explica Dalmau qui afegeix que sovint queden sorpresos al veure que les cames del cavall en realitat són les dels genets.

Un ball amb cinc segles d'història a la ciutat

Si bé una de les primeres referències d'aquest ball correspon a una representació del martiri de Sant Sebastià  que es va fer a Barcelona al segle XV, a Reus no arriba fins a principis del XVII. Des d'aleshores, i especialment durant el segle XVIII i la primera meitat del XIX, es convertí en una de les festes més luxoses del seguici festiu.

El Ball de Cavallets estava vinculat amb el gremi de blanquers i assaonadors. Amb la desaparició dels antics gremis de la ciutat a meitats del XIX, el ball també ho va fer. Al 1959 el folklorista reusenc Josep Bargalló va proposar una nova coreografia, però no va ser fins al 1996 que el Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals va recuperar-lo.

Les dones dels portadors de l'Àliga de Reus van ser les encarregades d'emprendre la recuperació d'aquesta dansa, com a complement a l'activitat que estaven desenvolupant les seves parelles, explica Núria Dalmau, una de les dansaires. Per aquest motiu, Àliga i el Ball de Cavallets formen part de la mateixa entitat, el CRAC.