Quinze anys de Passió a Reus

'Llop's Teatre', quan portava deu anys de trajectòria, va decidir representar la Passió. Durant els dos primers anys, es va realitzar al Teatre Bartrina, però per les seves dimensions i espai, a partir del tercer any, es va passar a fer al Teatre Fortuny. A més, es va començar amb una setantena d'actors i actualment en són uns cent-seixanta.

Hi ha personatges que porten des del primer dia a l'obra. Es tracta de Jesús, Judes i Maria Magdalena. A més, dins La Passió ja hi ha tres generacions actuant: mare, filla i néts.

La Passió de Reus va ser una de les primeres passions que va tenir la música en directe. L'orquestra, amb una trentena de músics, es col·loca sota l'escenari del Teatre Fortuny i és Joan Granero qui se n'encarrega.

Els decorats estan creats pel grup de teatre i, a més, incorporen un ciclorama amb projeccions de vídeo al darrere, realitzats per Juandesafinado Produccions, que ambienten l'escena amb imatges del cel.

La Passió de Reus té diverses característiques que la diferencien de la resta de passions de Catalunya. Un dels trets distintius són els quatre personatges diferents. Es tracta de la Creença, la Humanitat, la Paraula i la Raó, que fan que "el missatge arribi d'una manera franca i oberta a qui l'escolta i el mou cap a un pòsit de reflexió", explica Josep Maria Llop, autor i director de la Passió.

Un altra característica són els quadres plàstics en començar o acabar una escena. Es tracta d'iniciar o finalitzar una escena amb els personatges completament congelats, de manera que queda una espècie de quadre amb tota la il·luminació, les projeccions i els decorats. Enguany, però, se n'ha eliminat algun per agafar més ritme en l'obra.

A més, en aquesta Passió sempre s'ha tendit a endimoniar el personatge de Judes, com antagonista de Jesús. En aquest cas, "se l'intenta humanitzar i comprendre els motius que han fet que hi hagi aquesta traïció i el seu suïcidi", comenta Natàlia Lozano, actriu a la Passió.

L'obra es comença a planificar després de les festes de Nadal. És quan es comencen els assajos tots els divendres a la nit, al teatre del Col·legi Pare Manyanet, que és on tenen la seu per assajar. "Com que els papers són més o menys fixos cada any, durant aquest període hi ha temps per saber-se el paper", assenyala Lozano.

La dedicació dels actors és totalment voluntària. "Aquí no cobra ningú, tots treballem per amor a l'art perquè ens agrada el teatre", comenta Josep Maria Babiloni, regidor general de La Passió.

Les motivacions per representar La Passió són ben diferents: "hi ha qui ho fa per amor al teatre, n'hi ha que ho fan per tradició catalana, altres per conviccions religioses o per passar l'estona", indica Natàlia Lozano.

La relació entre els actors de l'espectacle no acaba quan baixa el teló, sinó que després d'unes setmanes, s'uneixen tots i ho celebren d'alguna manera, amb un dinar, una trobada o una sortida. Lozano explica que és com "agrair a la gent que hi ha participat i haver invertit el temps, alhora que els seus esforços en venir".