-
Rafael Jené, durant la seva compareixença al Parlament
ACN
Rafael Jené, exdirector general de Caixa Tarragona, propietat de la Diputació de Tarragona, ha fet una llarga exposició defensant la gestió rigorosa de l'antiga entitat d'estalvi tarragonina, abans d'obrir el procés d'integració amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa.
Tot i això, l'exdirector ha recordat que malgrat aquesta prudència en la gestió la caixa tarragonina era de les de menors dimensions de l'Estat, ubicada en el lloc 18 del rànquing, i amb 11.000 milions d'euros en recursos. Aquesta petita dimensió de l'entitat va ser la raó per la qual la crisi del sistema financer perjudiques a l'entitat tarragonina, davant les restriccions dels mercats financers majoristes que es va registrar a partir del 2008 i el tancament d'aquests mercats a partir del l'estiu del 2010.
Jené ha negat un procés d'expansió indiscriminat davant de preguntes del diputat Pere Aragonès d'ERC i ha defensat que aquest pla d'expansió es va fer en base a una sèrie de condicionants de rendibilitat que obligaven a que cada un dels punt de venda nou que s'obrís fos rendible per si mateix.
A més, Jené ha explicat que les amortitzacions de recursos captats en els mercats internacionals estaven plenament ''casats'' amb els pagaments dels préstecs hipotecaris que havien condicionat la petició de liquiditat en els mercats internacionals.
A preguntes del diputat socialista Juli Fernàndez, Jané ha reconegut que des de Caixa Tarragona es va autoritzar a partir del 22 de maig del 1997 la comercialització d'hipoteques de més del 80% del valor de taxació, sempre i quan aquest valor addicional tinguis un aval afegit i sempre i quan amb un màxim de 6.000 euros.
En relació amb la responsabilitat del deteriorament econòmic de Caixa Tarragona, Jené ha matisat que els equips directius poden tenir responsabilitat però que això no ha de suposar ''culpabilitat'' en la gestió.
Jené també ha negat pressions polítiques per a la fusió i ha reconegut ''consideracions tècniques'' lògiques per part del Departament d'Economia i del mateix Banc d'Espanya que supervisaven el procés de fusió amb recomanacions concretes a favor d'incrementar la dimensió de l'entitat resultant, la necessitat de cercar ''complementarietats'' i ''a poder ser'' dins de Catalunya.
