Ramon Gomis: 'No té sentit discutir si es consulta els catalans'

Un discurs personal i amb tocs literaris i sociològics. Aquestes han estat les principals característiques del parlament institucional de la Diada de l'Onze de Setembre a Reus, a càrrec del doctor i dramaturg Ramon Gomis. Sense deixar de banda les desigualtats econòmiques i socials comportades per la crisi dels darrers anys, Gomis ha apel·lat a la idea que les identitats nacionals corresponen a "conviccions ideològiques" i que aquestes no es negocien, com sí passa amb la política. Per tant, segons Gomis, "no tindria sentit discutir si es consulta o no els catalans, aquest és un dret, acceptat per a tots els pobles moderns".

"Si la identitat es tracta d'una convicció, fruit de la perspectiva individual de cadascun de nosaltres, per a cadascú de nosaltres aquest dret no és negociable. Però com hi ha qui ens manlleva els drets, hem de lluitar per reclamar-los". Apel·lant a una qüestió personal i sociològica, argumentada per intel·lectuals catalans, Ramon Gomis ha fet una crida a la lluita dels catalans per poder decidir el seu futur, perquè "el mur de Berlín no va caure des dels despatxos polítics, sinó quan la gent espontània, d'arreu, va impulsar la seva caiguda".

El reusenc ha apostat per convertir la festa nacional en la revindicació del dret pacífic, "a dir el que volem" i a que "la nostra decisió, la del poble català es respecti". Durant el seu discurs, Gomis no només ha defensat a capa i espasa el Dret a Decidir, sinó que ha reblat diverses qüestions relacionades amb aquesta maleïda crisi econòmica i social, criticant les contradiccions dels governs, amb les seves polítiques, i dels més rics, que s'han fet encara més durant aquests anys.

Per això, Gomis vol un país que "respecti al ciutadà i la llibertat", que cregui en la meritocràcia i en la igualtat d'oportunitats i que defensi "el propi patrimoni, el nostre paisatge, les nostres institucions, els nostres drets i també les nostres conquestes, una sanitat pública, una escola pública i independent, i una cultura crítica, capaç de pouar en el més profund de nosaltres mateixos".

Per acabar, el reusenc ha fet una crida a lluitar per una Catalunya "lliure", que no hagi de cedir els seus impostos "a un altre per criteris només polítics, per imposició del més fort". "Aquest procés provocarà -a curt termini- en aquells que sofreixen l'espoli arbitrari, una marcada desigualtat respecte aquells a qui han facilitat una part substancial dels recursos. La solidaritat -important també entre pobles- és fruit d'una decisió lliure, però no imposada", ha conclòs.

L'acte ha estat presidit per l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, i ha comptat amb la presència de gairebé tots els regidors, inclosos els del Partit Popular. L'absència més destacada ha estat la del regidor de la CUP, David Vidal. Com a convidats, han fet acte de presència el nou rector de la URV, Josep Anton Ferré; el delegat de Cultura de la Generalitat, Jordi Agràs, la delegada d'ensenyament, Maria Àngels González, i el diputat al Congrés del PSC, Francesc Vallès.