Diumenge, 20 d'Octubre de 2024

Resposta a la senyora Dosaiguas

26 d'Octubre de 2011, per Maria Dolors Sardà

En relació a l'escrit publicat en aquest mitjà per la senyora Misericòrdia Dosaiguas, regidora d'Educació de l'Ajuntament de Reus durant l'anterior mandat, voldria fer algunes puntualitzacions perquè els lectors puguin emmarcar el tema com cal.

En primer lloc, l'Escola Isabel Besora, amb més de 300 alumnes i 5 anys de funcionament en instal·lacions provisionals, no va ser una prioritat per a l'anterior govern municipal a l'hora de construir nous edificis.

Per la seva banda, l'edifici de l'Escola Sant Bernat Calbó, un edifici nou, inaugurat l'any 2000, es va buidar amb l'argument que se'n reservava l'espai per ampliar l'Institut Josep Tapiró, i el centre es va traslladar a un nou edifici. Un argument incompatible amb la promesa -concretada a corre-cuita just abans de les eleccions però que no figura en cap document escrit- que l'Escola Isabel Besora esdevindria institut escola.

L'any 2010, amb un nombre elevat d'alumnes de P3 però totes les estadístiques apuntant a un descens important de la població escolar, l'Ajuntament va decidir tancar 3 línies en 3 centres de la ciutat (Eduard Toda, Marià Fortuny i Ciutat de Reus) i crear la nova Escola Reus 21, que amb només dos grups d'alumnes el curs 2010-11 ja comptava amb un acord de govern, el terreny i les garanties de construcció d'un edifici propi.

Pel que fa encara al tema de la proximitat, que tant preocupa avui la senyora Dosaiguas, cal dir que en el mandat anterior, malgrat que la situació econòmica es corresponia encara amb època de vaques grasses, no es va creure prioritària cap acció per organitzar transport escolar gratuït, i el tema de les distàncies tampoc no va ser decisiu a l'hora d'escollir la ubicació de l'escola La Vitxeta.

Així, doncs, d'acord amb les decisions i el plantejament de l'anterior govern municipal, per al curs 2012-2013 ens trobaríem que l'escola Isabel Besora hauria d'acollir 350 alumnes sense possibilitats de créixer en les instal·lacions provisionals que ocupa i sense disposar d'un edifici nou i definitiu (la proposta d'ocupar el solar de camions proper no és cap proposta en ferm ara per ara) i, d'altra banda, que l'Escola Reus 21, ara hostatjada a l'institut escola Pi del Burgar, passaria a ocupar, amb només dues línies de parvulari, un edifici nou de trinca.

En aquest context, la fusió de les Escoles Isabel Besora i Reus 21, una decisió presa pel Departament d'Ensenyament amb el suport de l'Ajuntament, té com a objectiu optimitzar els espais escolars que existeixen a la ciutat i eliminar els mòduls prefabricats. Els projectes educatius de cadascun dels centres es poden sumar i complementar-se, es poden compartir, perquè, al capdavall, l'objectiu últim -oferir a l'alumnat una educació de qualitat- és el mateix. A partir del curs vinent, la comunitat educativa disposarà de temps i de recursos per construir una proposta docent consensuada en unes instal·lacions noves i definitives, i amb una oferta de transport gratuït per als alumnes que ho necessitin.

Estem parlant, doncs, d'una decisió presa a consciència, i des de l'imperatiu que els diners públics són sagrats i no es poden malbaratar, encara menys quan es tracta de l'educació dels nostres fills i filles i en un context de crisi com l'actual, en què els ajuntaments han de fer front a més demandes per part de la ciutadania i alhora estan obligats a posar ordre als deutes heretats de mandats anteriors.

(Maria Dolors Sardà és regidora d'Ensenyament i Política Lingüística de l'Ajuntament de Reus).

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (17)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Oriol  31 d'Octubre de 2011

Doncs comencem a fusionar

Posats a fusionar, per què no fusionem la regidoria d'Ensenyament i el Departament a Tarragona ? La ciutadania els ho agraïria. Deixem a la OME els técnics i suprimim ( perdó, fusionem ) els càrrecs polítics i personal de confiança amb els del Departament. Així ens estalviariem bastants diners que podrien ser invertits en educació de veritat.
De que ens serveix tenir una Regidora d'Ensenyament que va darrera de la Sra. González, com conillet a una pastanaga ?.
Si la regidoria te el mateix discurs que el Departament, de les dues responsables en deixem una ( si volen la més simpàtica ) Fusionem, sí, però comencem pel més necessari: els càrrecs polítics duplicats. Els projectes sempre sumen... senyores.

Núria  29 d'Octubre de 2011

Interessos partidistes o de l'alumnat?

En primer lloc, voldria dir que invertir en educació no hauria de ser considerat una despesa i, Sra. Sardà, si no tenim apresa aquesta primera lliçó potser s'hauria de plantejar el seu càrrec. Amb l'excusa de la crisi econòmica aprofita per tancar centres educatius públics, li ha anat com anell al dit: no tindrà alguna cosa a veure que aquests centres els ha creat l'anterior govern?.Siguem clars si us plau i deixem-nos de justificacions absurdes, el seu govern afavoreix l'ensenyament privat i no té cap interès en l'ensenyament públic. Sort en tenim d'exdirigents que no "callen i deixen fer" (això és el que alguns voldrien)i vetllen pels interessos de l'alumnat, els seus interessos Sra. Sardà, són única i exclusivament partidistes i particulars.

Yolanda  29 d'Octubre de 2011

Lliçons d'educació

 Senyora Sardà, No crec que el titol de Regidora d'educació de l'Ajuntament de Reus li doni competencia per dir-nos com hem d'educar els nostres fills fora de l'àrea acadèmica. Portar els nostres fills a un berenar protesta per defensar els seus drets, no és manipulació. Els hi estem ensenyant a no restar passius quan es trobin a la vida amb algo que no els hi sembli just. A lluitar amb força per allò amb el que creguin a pesar de les adversitats. Em sembla que encara vivim en un pais democràtic on tothom té dret a tenir la seva opinió (que no té perquè coincidir amb la seva) i en el qual, manifestar-se o protestar és un dret que tenim els ciutadans. Ja sé que a vosté li agradaria que aceptessim la decisió de la seva superior calladets. Però és que tenim moltes coses a dir. Tampoc em sembla que vostè demostri molta educació quan perd els nervis i les formes quan se li rebat el que diu.

MAGI  28 d'Octubre de 2011

La inversió és SEMPRE una despesa; Sr Garcia

INVERSIÓ.-
La INVERSIÓ econòmica té diversos significats relacionats entre ells en el camp empresarial, financer i econòmic, també relacionat amb l'estalvi o l'ajornament del consum. Conceptualment la inversió es diferencia tant del consum com de l'estalvi: pel que fa a aquest últim, perquè és una DESPESA, un desembors, i no una reserva o quantitat de diners retinguda; pel que fa al consum, perquè no es dirigeix a béns que produïxen utilitat o satisfacció directa, sinó a béns que es destinen a produir altres béns. En la pràctica, no obstant això, tals distincions solen desdibuixar-se: hi ha béns que poden ser alhora de consum i d'inversió, segons els fins alternatius als quals es destini. L'ESTALVI, per altra banda, generalment es col·loca a interès, amb l'objecte de RESERVAR-LO per a POSTERIORS EVENTUALITAT, una de les quals pot ser la inversió. Més concretament en el món empresarial, suposa APLICAR RECURSOS financers per a L'ADQUISICIÓ, renovació o millora d'ELEMENTS de l'IMMOBILITZAT amb l'OBJECTIU de MILLORAR la CAPACITAT PRODUCTIVA de l'empresa.
COST.-
Valor dels recursos escassos emprats en la producció o en la distribució d'un bé o servei. Hom parla de cost fix i variable. El primer es refereix al cost dels factors fixos (capital, maquinària, etc) que intervenen en un procés productiu. I bé que, a llarg termini, tots els costs són variables, hom només inclou sota aquest tipus de cost les despeses dels factors productius que, a curt termini, varien la quantitat segons la producció (per exemple, primeres matèries, retribució a la força de treball, etc).
DESPESA.-
1. Utilització i valor dels béns o serveis necessaris per a dur a terme una activitat econòmica de producció, consum o acumulació.
2. Adquisició o pagament dels béns utilitzats en el procés productiu.
Dèficit
Quantitat expressada normalment en termes monetaris que indica el valor en què una suma és més petita que una altra que s'hi relaciona. Normalment significa un excés del passiu sobre l'actiu.
Excés, en un compte, de les despeses sobre els ingressos.
Dit això, per poder fer despesa en inversió hi ha d'haver dividends, i si sols hi ha deute, caldrà adequar/reduir el deute per no fer fallida i poder, en un temps no massa llunyà, seguir fent despesa en inversió.

Veí  28 d'Octubre de 2011

Dretes?¿

Governs de dretes? el que tindrien que fer els del PSC/PSOE es treures l'etiqueta que son d'esquerres i els d'ERC de Reus que apareixen per les TV com si fossin Mario Conde?(repentinats i moreno de solarium) el que cal es ma ferma i prendre decissions. Abans per quedar be, a tot i tothom es deia que SI, i mirem ara com estem!!

Marc Garcia  28 d'Octubre de 2011

Despesa o inversió

Simplement volia dir dues coses:
La primera és que objectivament no entenc les raons que explica l’actual regidora d’ensenyament. Al meu parer, l’ensenyament (o educació) no és una despesa, sinó una inversió. En aquest sentit doncs, el que s’inverteix avui en formació, pot esdevenir un capital humà valoritzable en termes econòmics i de benestar global per la societat. No obstant, amb el pretext d’estalviar-se quatre quartos, degut a la crisi, (que els ciutadans no hem provocat), tanquen escoles dificultant en última instància l’escolarització. Tot sembla indicar que potser existeix un interès subjacent en afavorir l’ensenyament privat en detriment del públic (tal i com està succeint també amb la sanitat), afavorint les elits i enfonsant les classes populars als nivells més baixos de la societat.

La segona, va dirigida a tots aquells que es queixen de la classe política. Sento arreu que molta gent es queixa, però quanta gent s’ha manifestat des del canvi de govern!! Quanta gent ha sortit dient que hi ha coses objectivament intocables com el benestar i l’educació !! Ja va sent hora que com a ciutadans fem una mica d’autocrítica i que pensem i assumim que la classe política que tenim és un reflex de la nostra societat, i per tant, que hi ha gent vàlida i inepta, gent sincera i abnegada i també escaladors professionals. Amb això el que vull dir és que la classe política l’escollim nosaltres, i el que em sembla més sorprenent és que l’actual govern, tan el de la Generalitat com el del consistori, que és de dretes, i per tant contrari per principis a les polítiques socials, hagi estat escollit pel poble que més pateix les seves decisions. De vegades opino que tenim el que ens mereixem, perquè com a societat no som capaços, o prou madurs i reflexius, per utilitzar el nostre dret a votar i a decidir correctament.

Per últim m’agradaria afegir que opino que una massa crítica formada i amb esperit crític és l’arma més poderosa que tenim com a societat per avançar cap a un futur millor, participant i sobretot decidint sobre el nostre futur. Potser per això les dretes tanquen escoles.

Ganxet  27 d'Octubre de 2011

Qui és vostè ?

 Ahhh!! però és que tenim regidora d'Ensenyament ??? Em pensava que el lloc encara estava vacant...

Ja ho sap  27 d'Octubre de 2011

Decepcionat amb els polítics ( no amb la política )

Avui és un dia trist, he pogut viure d'aprop el que son les miseries de la política en majúscules... Preguntis Sra González, sincerament, com ja li he dit, perquè la gent cada vegada vota menys, i perque la majoria de families no participen activament a les AMPES,... Alguna cosa estaran o estarem fent malament ? Que trist que al final la política passi sempre per sobre de l'educació ( o ensenyament, que estem en temps convergents... )
Gràcies.

Reusenca  27 d'Octubre de 2011

Sra. Dosaiguas més honestitat !!!

 En la meva modesta opinió els socialistes ja s'han encarregat de deixar una ciutat endeutada fins a les celles, deute que ens tocarà pagar a tots els ciutadans gràcies a la gestió nefasta que han dut a terme.Han gastat més del que tenien en obres faraòniques i han actuat sense tenir en compte als ciutadans.No vinguin ara a donar lliçons després de 32 anys governant i l'única cosa que han deixat a la ciutat són deutes.

AMMV  27 d'Octubre de 2011

Desesperada...

Misericòrdia Dosaiguas pongase a trabajar para salir todos de esta situación lo menos afectados posible.... intente ayudar al actual gobierno a buscar esa documentación, ya q según ellos no hay nada firmado, "El IES ISABEL BESORA se aprobado en Junta de Gobierno Local en diciembre de 2010" según usted, supongo de de esto hay acta.

Reportatges