'Abaix els Borbons!', cent cinquanta anys de la Revolució de Setembre de 1868 (i 2)

Deixant de banda el canvi de règim que va representar el derrocament de la reina Isabel II, el programa polític de les Juntes Revolucionàries, la problemàtica de les quintes, la posterior substitució de la dinastia regnant dels Borbons per Amadeu de Savoia impulsada per Prim i l’adveniment de la I República, la celebració del primer matrimoni civil a Reus (abans fins i tot que s’iniciés el debat de la llei estatal el 1869) és el principal llegat dels fets històrics de 1868, de gran transcendència a la història contemporània.

En clau local i per deixar constància d’un fet tan singular com el que va convertir Reus en la primera ciutat de l’Estat en instaurar el matrimoni no religiós, la Junta Revolucionària de la ciutat va decidir col·locar una placa al saló de plens on es feia bandera de la seva pionera decisió. “La Junta Revolucionària de Reus en 20 d’ octubre de 1868 va decretar en aquest lloc i va instituir per primer cop a Espanya el matrimoni civil”, resa la placa que avui en dia es pot admirar al saló de plens del consistori reusenc.

Una placa que ha viscut diferents vicissituds al llarg de la seva existència de gairebé segle i mig des que es va descobrir el 23 de juny de 1870, aprofitant l’aprovació per part de les Corts de la llei de matrimoni per a tota Espanya.

Dues plaques commemoratives del matrimoni civil

De fet, cal parlar de plaques en plural perquè en són dues. Inventariades pel Museu de Reus, segons certifica l’historiador Jaume Massó, existeixen dues peces commemoratives d’aquesta decisió tan avançada de la Junta Revolucionària de Reus. D’aspecte auster, la primera és de ferro fos imitant el bronze i actualment es troba a les instal·lacions museístiques reusenques d’on, per exemple, va participar el 2015 en una mostra expositiva al Museu d’Història de Catalunya.

Pel que fa a la segona, de marbre i molt més ornamentada es troba des del passat mandat de Carles Pellicer al saló de plens per petició del mateix batlle. A les seves memòries publicades el 1935, el reusenc Ramon Pallejà apuntava que la Junta Revolucionària va acordar “perpetuar” l’acord del 20 d’octubre que decretava el matrimoni civil “per mitjà d’una làpida de bronze que portés gravada amb lletres d’or la data del Decret i col·locar-la en el Saló de sessions en lloc preferent”.

Un acord que es va prendre el 17 de maig de 1870, tal com es pot llegir a les actes municipals i va recollir posteriorment el periodista Jaume Fort. Aquesta dada, doncs, mostra que la placa més senzilla seria l’original i que en algun moment indeterminat entre el segle XIX i el XX, la placa de ferro “amb lletres d’or” present avui al Museu es devia canviar per la de marbre negre on, a banda de la mateixa llegenda escrita, s’observa un llorer on apareix l’escut amb la rosa de Reus i l’Hèrcules.

El fet és que el canvi es devia efectuar abans dels anys 20 quan a les fotografies del saló de plens ja apareix la versió més artística.

Recreacions teatrals en els darrers anys

I és que, de fet, la peculiaritat històrica que va convertir Reus en la primera ciutat en celebrar aquests matrimonis s’ha tornar a posar en relleu en els darrers anys a través de diferents recreacions teatrals i en la publicació d’un complet estudi el 2002. A efectes pràctics, un cop la Junta va decretar la institució del nou matrimoni, el primer es va celebrar el 14 de novembre de 1868 entre Pere Estela Gené, vidu de 30 anys i boter d’ofici, i Antònia Llurba i Aguadé, soltera de 25 anys de Reus, segons consta a la publicació ‘El matrimoni civil a Reus’.

En poc menys d’un any, entre finals d’octubre de 1868 i setembre de 1869, la nova institució va tenir un total de 60 peticions que, segons sembla, no es van arribar a materialitzar totalment. Segons va estudiar Pere Anguera, un terç dels sol·licitats eren pagesos i entre la gent industrial, destaca especialment l’alt nombre de teixidors. Només en un cas figura un propietari i en un altre un comerciant, com a mostra que els grans canvis solen esdevenir sempre des de baix cap a dalt.

Paral·lelament, el decret aprovat per la Junta Revolucionària va instaurar el registre civil de naixements, casaments i defuncions, segons el qual es va realitzar la primera inscripció civil d’un nadó de tot l’Estat per part dels seus pares, Sixte Auqué Sanahuja i Antònia Vila i Vives, segons consta al llibre de memòries de Ramon Pallejà anteriorment citat.

Paradigma durant dècades del triomf de qualsevol idea pública i del seu debat,  la premsa satírica va trigar poc en posar el focus en alguns dels aspectes més revolucionaris de 'La Gloriosa' com ara la institucionalització del matrimoni civil. D’aquesta forma, l’aparició d’anònims com 'L’matrimoni civil en diálogo' mostra la reacció burlesca davant els nous canvis en l’esfera pública i privada, un combat al qual Joaquim Maria Bartrina va afegir la seva obra en vers i català sobre la mateixa temàtica. Més enllà de Prim, per mèrit propi però també com a blanc de les crítiques de la premsa monàrquica a publicacions com ‘El enano de la venta’ i ‘El Canta-Claro’, Josep Güell Mercader, Lluís Lletget i el citat Bartrina van ser altres dels noms inel·ludibles d’aquest temps del qual ara es commemora el seu primer segle i mig.