-
La cineasta reusenca Alba Sotorra és la pregonera de Sant Pere 2022
Cedida
Serà aquest divendres al vespre (a les 8, en directe a Reusdigital.cat) quan la cineasta Alba Sotorra (Reus, 1980) pronunciï el pregó de la Festa Major de Sant Pere d'enguany. Una celebració especial, si es té en compte que venim de temps de restriccions, i que la realitzadora podrà encendre la Tronada, quelcom que no van poder fer les anteriors pregoneres, la periodista Coia Ballesté (2020) i la consellera Tània Verge (2021).
"Sento una gran il·lusió", apunta la premiada directora de cinema en una entrevista concedida a aquest mitjà, tot admetent que "cada vegada que em miro el text, hi afegeixo quelcom nou", com si d'un guió es tractés.
- I doncs, què va sentir quan la van convertir en pregonera de Sant Pere?
- Vaig sentir emocions barrejades. Vaig sentir-me molt emocionada, però al mateix temps de seguida vaig començar a patir perquè no sabia d'on trauria el temps per poder escriure. De fet, és de les primeres coses que vaig preguntar a l'alcalde, que quanta estonia hauria de durar el pregó, per organitzar-me amb tota la feina que tinc. Això sí, un cop paït, tot plegat és molt bonic. Tinc el privilegi de ser escollida, de tenir l'oportunitat de parlar per a la gent de la meva ciutat.
- I les ha trobades, aquestes estones, entre rodatges?
- Sí, tot i que el pregó m'ha tret no poques hores de son. Han estat unes setmanes complicades, a la feina.
- Té el pregó enllestit o fins l'últim moment hi afegeix canvis?
- Això últim. Cada cop que el rellegeixo el retoco.
- Com si d'un guió es tractés. Diuen que un guió que no es toca no és del tot viu.
- Fins al moment de rodar els guions evolucionen i canvien, és cert.
- Quin caràcter tindrà, el seu pregó? Hi evocarà records?
- Un pregó és personal, i en el meu cas he volgut convidar el públic a la reflexió de les coses, del món. Des de Reus, i mirant al món. Serà també una barreja de moltes coses. Miraré també de transmetre un missatge que ens inspiri a tots plegats.
- Hi haurà espai per a la reivindicació cultural?
- Sí, n'hi haurà.
- Com era, el seu Sant Pere, quan era petita? I quan era adolescent?
- El que tinc gravat a la memòria, des de petita, és la Tronada, és així. Suposo que per l'adrenalina que genera, perquè també marca l'inici de la festa i perquè quan peta en aquell instant es desfermen i s'hi barregen moltes emocions. També m'agradava tot allò relacionat amb el foc. M'encantava córrer amb el Ball de Diables, amb el Drac i la Víbria, sota les espurnes. Ara bé, gaudia de tot. Dels nanos, dels gegants, de tot i de tothom. D'adolescent, en conservo una tradició.
- I doncs?
- Amb la colla sempre mirem de trobar-nos per Sant Pere. Ens fem dir els Bigotis i les Minifaldis. Els nois van per una banda, i les noies fem la nostra. Finalment, amb la nit ja avançada, ens trobem. Fa anys que ho mantenim, i sempre intento ser-hi.
- Enguany no hi pot faltar.
- Sí, i tant.
- Tot reusenc té un lloc on posar-se per veure petar la Tronada.
- El cert és que l'he escoltada, vista i viscuda des de molts llocs. Però potser sí, que m'he acostumat a posar sempre cap a la part que toca amb el carrer de Monterols, o a tocar de l'Ajuntament, al carrer del metge Fortuny.
- Viatja molt, i passa llargues temporades fora. Presumeix de ciutat?
- Una de les coses que sempre explico i que fins i tot mostro en imatges, quan viatjo a llocs on no se'n sap res, de la nostra cultura, són els Xiquets de Reus i els castells. En presumeixo. I això que amb les imatges no es pot explicar, del tot, el que se sent quan veus carregar un castell. Ho troben apassionant, també pel que simbolitza: el poder de la comunitat, l'esforç. I quan he portat amics a Reus, s'ho passen molt bé. Els sabem integrar, els forasters.
- I com els porta, els nervis de l'estrena, si en puc dir així?
- Segur que em posaré nerviosa. Ara bé, és cert que parlo molt en públic, per la meva feina, tot i que no serà el mateix, i que just abans de començar el pregó estaré nerviosa. Tot i així, em penso que tot plegat serà bonic, il·lusionant.
- N'hi ha que tenen una mica de por, quan encenen la Tronada, però pel que m'ha dit abans no crec que sigui el cas.
- Això em farà molta il·lusió, de ben segur.
- La Festa Major de Sant Pere dona, per fer un documental.
- D'històries n'hi ha moltes, això segur. De les persones que hi prenen part, sigui des del Seguici Festiu com dels veïns que s'hi sumen.
"Sento una gran il·lusió", apunta la premiada directora de cinema en una entrevista concedida a aquest mitjà, tot admetent que "cada vegada que em miro el text, hi afegeixo quelcom nou", com si d'un guió es tractés.
- I doncs, què va sentir quan la van convertir en pregonera de Sant Pere?
- Vaig sentir emocions barrejades. Vaig sentir-me molt emocionada, però al mateix temps de seguida vaig començar a patir perquè no sabia d'on trauria el temps per poder escriure. De fet, és de les primeres coses que vaig preguntar a l'alcalde, que quanta estonia hauria de durar el pregó, per organitzar-me amb tota la feina que tinc. Això sí, un cop paït, tot plegat és molt bonic. Tinc el privilegi de ser escollida, de tenir l'oportunitat de parlar per a la gent de la meva ciutat.
- I les ha trobades, aquestes estones, entre rodatges?
- Sí, tot i que el pregó m'ha tret no poques hores de son. Han estat unes setmanes complicades, a la feina.
- Té el pregó enllestit o fins l'últim moment hi afegeix canvis?
- Això últim. Cada cop que el rellegeixo el retoco.
- Com si d'un guió es tractés. Diuen que un guió que no es toca no és del tot viu.
- Fins al moment de rodar els guions evolucionen i canvien, és cert.
- Quin caràcter tindrà, el seu pregó? Hi evocarà records?
- Un pregó és personal, i en el meu cas he volgut convidar el públic a la reflexió de les coses, del món. Des de Reus, i mirant al món. Serà també una barreja de moltes coses. Miraré també de transmetre un missatge que ens inspiri a tots plegats.
- Hi haurà espai per a la reivindicació cultural?
- Sí, n'hi haurà.
- Com era, el seu Sant Pere, quan era petita? I quan era adolescent?
- El que tinc gravat a la memòria, des de petita, és la Tronada, és així. Suposo que per l'adrenalina que genera, perquè també marca l'inici de la festa i perquè quan peta en aquell instant es desfermen i s'hi barregen moltes emocions. També m'agradava tot allò relacionat amb el foc. M'encantava córrer amb el Ball de Diables, amb el Drac i la Víbria, sota les espurnes. Ara bé, gaudia de tot. Dels nanos, dels gegants, de tot i de tothom. D'adolescent, en conservo una tradició.
- I doncs?
- Amb la colla sempre mirem de trobar-nos per Sant Pere. Ens fem dir els Bigotis i les Minifaldis. Els nois van per una banda, i les noies fem la nostra. Finalment, amb la nit ja avançada, ens trobem. Fa anys que ho mantenim, i sempre intento ser-hi.
- Enguany no hi pot faltar.
- Sí, i tant.
- Tot reusenc té un lloc on posar-se per veure petar la Tronada.
- El cert és que l'he escoltada, vista i viscuda des de molts llocs. Però potser sí, que m'he acostumat a posar sempre cap a la part que toca amb el carrer de Monterols, o a tocar de l'Ajuntament, al carrer del metge Fortuny.
- Viatja molt, i passa llargues temporades fora. Presumeix de ciutat?
- Una de les coses que sempre explico i que fins i tot mostro en imatges, quan viatjo a llocs on no se'n sap res, de la nostra cultura, són els Xiquets de Reus i els castells. En presumeixo. I això que amb les imatges no es pot explicar, del tot, el que se sent quan veus carregar un castell. Ho troben apassionant, també pel que simbolitza: el poder de la comunitat, l'esforç. I quan he portat amics a Reus, s'ho passen molt bé. Els sabem integrar, els forasters.
- I com els porta, els nervis de l'estrena, si en puc dir així?
- Segur que em posaré nerviosa. Ara bé, és cert que parlo molt en públic, per la meva feina, tot i que no serà el mateix, i que just abans de començar el pregó estaré nerviosa. Tot i així, em penso que tot plegat serà bonic, il·lusionant.
- N'hi ha que tenen una mica de por, quan encenen la Tronada, però pel que m'ha dit abans no crec que sigui el cas.
- Això em farà molta il·lusió, de ben segur.
- La Festa Major de Sant Pere dona, per fer un documental.
- D'històries n'hi ha moltes, això segur. De les persones que hi prenen part, sigui des del Seguici Festiu com dels veïns que s'hi sumen.
Etiquetes:
