Algunes tradicions de Tots Sants més enllà de l'ofrena floral

Més enllà de la solemnitat de l'ofrena floral que molts veïns duen a terme per Tots Sants en memòria dels seus difunts, la jornada inclou altres rituals i tradicions. És el cas de les dolces rifes de confitura que organitzen diverses entitats de Reus, al cèlebre crit de "I va bola, va bola!". Passegeu-vos pel nucli antic i de ben segur que en trobareu unes quantes. Si l'atzar ho vol, tornareu a casa amb una safata de panellets. Aquest any, de nou tres entitats celebraran les rifes de confitura: l'Orfeó Reusenc, el Centre d'Amics de Reus i la Santa Llúcia.

Les rifes de confitura tenen el seu origen al segle XIX. Ara són una celebració que ens remunta a temps passats, sí, però de fet es van concebre amb una simple finalitat econòmica. Entitats d'arreu les organitzaven per recaptar diners i tenir més ingressos. Amb tot, i segons diverses recerques, la pràctica de rifar dolços ve de força abans. I és que per novembre de l'any 1556, posem per cas, el consell reusenc va optar per posar multes de cinc sous a les rifes de torrons, a causa "del gran abús que se'n feia".

Força més endavant, en els primers anys del segle XX, el costum va consolidar-se en cafès, societats i pastisseries de Reus, així com en altres poblacions properes. El problema, en tot cas, és que la hisenda pública (que controlava les loteries) no permetia que se'n fessin. De fet, les autoritats de l'època van intervenir les rifes. Dies abans de Tots Sants de 1903, La Vanguardia va alertar que s'obiriria expedient per frau contra els establiments que rifessin confitura per la festa. A Reus hi va haver moviments per evitar la prohibició, i es van fer gestions a Madrid amb el ministeri del ram per obtenir l'autorització corresponent.

El Diario de Reus ho va celebrar tot apuntant que s'havia aconseguit mantenir viva "una de les poques coses de Reus que van quedant". Tossuts com som de vegades els ganxets, hem mantingut la tradició fins als nostres dies. I que duri!

Un altre component significatiu de la festa de Tots Sants és el teatre. Com en moltes altres poblacions, una de les peces més representades ha estat el Don Juan Tenorio. L’obra de Zorrilla, publicada el 1844, té com a protagonista l’arquetip del galant hispànic, i com que els difunts tenien un paper destacat en l’argument, les representacions del Don Juan Tenorio esdevingueren costum, tradició de la festa de Tots Sants. La popularització del Don Juan va propiciar l’aparició de nombroses adaptacions, com ara Don Cuan Tenorio, la qual s'ha dut a terme durant molts anys al Bravium Teatre.