Dimecres, 02 de Desembre de 2020

Antònia Abelló Filella, una vida encara desconeguda

L’Arxiu Municipal acull una xerrada de Carme Puyol sobre la vida d’aquesta política i periodista republicana

10 de Març de 2017, per Isabel Martínez
  • D'esquerra a dreta, Carme Puyol, el regidor Joaquim Enrech i la regidora Montserrat Flores

    Isabel Martínez

  • Isabel Martínez

Tot i donar nom a un carrer del barri Immaculada, posar títol al Premi de Relats Breus del Casal de les Dones i haver-se publicat amb gran èxit de vendes el seu mecanoscrit inèdit el 2009 de la mà de la historiadora Carme Puyol, Antònia Abelló Filella (1913-1984) il·lustra abastament el perfil de moltes dones que, malgrat la seva brillant trajectòria, romanen desconegudes pel gran públic. Una constatació que la xerrrada celebrada, aquest dijous, a l’Arxiu Municipal de Reus va posar damunt la taula en el marc de les activitats programades pel Dia Internacional de les Dones.  “No ens podem permetre el luxe de no conèixer el 51% de la població de Reus”, afirmava la regidora de Participació, Ciutadania i Transparència, Montserrat Flores, qui va lloar la figura d’aquesta pensadora i política republicana reusenca que va patir la presó durant el primer franquisme.

En una detallada xerrada, la historiadora i arxivera, Carme Puyol, va subratllar les principals fites d’Abelló que des de la seva primera joventut va militar en el Foment, va ser la primera dona que va tenir el carnet de l’Associació de premsa de Reus i va pertànyer al grup Feminal. “Abelló va conrear tots els gèneres periodístics”,  va explicar Puyol, alhora que, amb el suport de fotografies, en destacava l’excepcionalitat d’una dona que va participar en molts fets històrics d’aquell moment rodejada únicament de participants masculins. Al respecte dels seus articles, Puyol va fer esment d’alguns dels temes que va tractar que la situen en una posició políticament avançada: la defensa del vot de les dones, el suport a les mares solteres o  l’aplaudiment a la postura de Pau Casals que no va voler tocar en un Berlin on Hitler ja havia ocupat el poder.

Finalitzada la Guerra Civil, Abelló, que va treballar a la conselleria de Treball entre el 1936 i el 1938, va ser repressaliada pel nou règim i empresonada a les Oblates, un espai on, segons Puyol, es va convertir en “una mena de líder” de les 105 presoneres. Fruit d’aquesta experiència, Abelló escriurà ‘La sala llarga’, una obra memorialística on trobarà “l’equilibri entre els episodis de joventut i les experiències de la presó” com a recurs de supervivència personal.

Excarcerada el 1942, Puyol va recórrer les següents dècades de la seva vida posant èmfasi en multitud de detalls personals que evidenciaven “l’exili interior” que va patir després del seu pas per les Oblates i que li van impedir retornar a les seves ocupacions anteriors a la Guerra Civil. Una etapa dura que amb l’arribada de la transició comença a trencar-se i li permet retornar a participar activament en política. Per acabar, Puyol va voler recordar l’amistat de la reusenca amb una altra escriptora marcada per la Guerra Civil, Teresa Pàmies, qui va publicar part de la seva correspondència mútua en l’obra ‘Crònica de nàufrags’.     

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat Reus Diari Digital antònia abelló

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics