No fa gaires anys, vuit aproximadament, que va tancar el bar La Bota, situat al carrer de Sant Elies de Reus. El seu propietari, l'Emilio Rodicio, es va jubilar i va decidir tancar el negoci. L'havia obert l'any 1981, i durant més de trenta anys el va dirigir amb la professionalitat i l'afabilitat que es requereix a un cambrer o un restaurador que atén els clients com cal.
Des del primer dia, l'Emilio, que és gallec, d'Ourense, va optar per dedicar el seu establiment a oferir, sobretot, productes típics i de qualitat de la seva terra: vins ribeiro o albarinyo, pops a la gallega, pebrots de Padrón, lacón i un llarg etcètera. De fet, fer un àpat o un beure a La Bota era com fer-ho en una bona tasca de qualsevol població gallega. Crec que no m'equivoco si dic que La Bota era com la Casa de Galícia a Reus, ja que també era un lloc de trobada de la gent d'aquest país.
Els anys 80 i 90 van ser els millors temps de La Bota. Recordo (n'era client) que als vespres era impossible trobar-hi una taula lliure, de manera que havies d'ubicar-te com podies a la barra o esperar que algú assegut marxés. L'establiment ho tenia tot a favor: els aspectes de servei abans esmentats, una bona situació al centre de la ciutat, un bon ambient i, fins i tot, crec que era dels pocs llocs que hi havia a Reus, si no l'únic, on podies menjar bones tapes i beure vins gallecs amb la tassa blanca (o cunca) característica d'aquella bonica terra.
Com anècdota diré que va ser el lloc on va sopar el grup La Polla Records abans del concert que va oferir el 1986, al pavelló vell del CN Reus Ploms.
