-
Pellicer, a l'Ajuntament de Reus, després de l'entrevista
Marc Busquets Obré
En l'inici de l'any polític, Reusdigital.cat entrevista el batlle de la capital del Baix Camp, Carles Pellicer, per analitzar l'actualitat municipal, les iniciatives de l'actual exercici i la cada cop més propera cita a les urnes de 2023. Les obres a l'antiga Hispània, o al carrer Ample i el seu entorn, la gestió de les conseqüències de la pandèmia, o la futura estació de Bellissens són alguns dels projectes que l'alcalde comenta en la conversa.
- La crisi sanitària s'allarga.
- Som en una situació en què encara són necessàries les mesures per aturar la covid. El context és delicat, i a partir d'aquí s'ha de ser prudent. És per això, posem per cas, que a l'Ajuntament hem optat per tornar als plens telemàtics.
Estem pendents del dia 21 de gener, quan han de decaure algunes restriccions, com el toc de queda, però hem de mantenir l'alerta. Vull demanar, altre cop, que els veïns facin cas a les recomanacions sanitàries de les autoritats. Sé que hi ha sectors que pateixen, com l'oci nocturn, la restauració o els gimnasos, però espero que aviat tornem a recuperar certa normalitat.
- Precisament perquè hi ha sectors que pateixen, es planteja mantenir el "Pla de reactivació econòmica i social", enguany?
- Hem posat en circulació, en dos anys, 9 milions d'euros, i amb recursos propis, perquè la situació financera del consistori és òptima. El pla és quasi aplicat al 100%, recentment hem tingut una reunió interna per acabar de lligar alguns detalls, i de moment ens esperarem a veure l'evolució de tot plegat per acabar de decidir. L'Ajuntament, això sí, farà el que calgui si és necessari. Però cal que ens esperem.
- Tot i la pandèmia, fa l'efecte que aquest sigui el seu mandat més plàcid, en clau política.
- No diria plàcid; diria que és el més tranquil. Vinc de dos mandats anteriors que van ser complicats. El primer, per la crisi econòmica que hi havia a la societat, però també interna, a l'Ajuntament de Reus.
Vam mantenir els serveis, però només vam invertir 200.000 euros, que és molt poc per a una ciutat com la nostra. I en el cas del segon mandat, el que hi va haver va ser una crisi política, a nivell municipal i en clau nacional. L'actual, és cert, és més tranquil, però la crisi sanitària ens ha conduït a una situació nova, en què de vegades ens hem sentit sols.
- Què vol dir?
- Que, com tants altres ajuntaments, a l'hora de prendre segons quines decisions no teníem clar quines instruccions s'havien de seguir, i que segons on trucàvem no obteníem resposta. El confinament va ser dur; aquí, cada dia, hi teníem un comitè de crisi concebut per ajudar la gent. I els veïns ens trucaven, per saber què havien de fer. Tothom, però, va fer una feina excel·lent. Protecció Civil, la Guàrdia Urbana... fins i tot jo, als meus propis canals a la xarxa, feia recomanacions a la gent. Hi va haver moments difícils, i sembla que faci molt però va ser el 2020.
- La tranquil·litat política a la qual es refereix ha permès que el seu govern tiri endavant diversos projectes.
- En aquest moment, tenim la possibilitat de fer inversions, sí. He dit abans que en el meu primer mandat només vaig poder invertir 200.000 euros, i per a microurbanisme. Actualment tenim capacitat inversora, i la prova és que ja hi ha algunes obres importants en marxa.
- Repassem alguns d'aquests projectes. Comencem pel centre social "el Roser".
-S'inaugurarà al febrer, i serà un espai referent al país, un servei per a les persones. Hi ha el menjador social, i hi haurà llits per a persones vulnerables. N'estic molt content, d'aquest projecte. Quan el vaig presentar en campanya, ja en vaig destacar la importància. S'ha fet una molt bona feina per tirar-lo endavant.
- Seguim pel nou centre de "fitness" a tocar del pavelló olímpic, que els clubs esportius no veuen amb bons ulls.
- Cal veure com va. Els clubs fan una feina molt important, és evident, però Reus és l'única ciutat de l'estat que no té una piscina coberta pública. Per tant, crec que hi ha demanda.
- Comença el Pla de manteniment de via pública.
- Hi ha previstos treballs d'asfaltat, de millora de l'enllumenat i de voreres, amb una inversió d'1,3 milions per a l'asfaltat. També es faran tasques de millora de mobiliari urbà en determinats indrets del terme, i han tornat a engegar les obres del raval de Santa Anna.
- Van aturar-les per Nadal.
- Ara se centren el tram cap al carrer de Santa Anna, i més endavant vindrà la segona fase. Crec que un cop enllestit quedarà molt bé, i que la ciutadania s'ha fet seu el projecte. Ara per ara és a mitja obra, i per Nadal les vam aturar perquè els comerços venguessin sense tanques al carrer, i perquè volíem que la gent en gaudís, i perquè es vagi assimilant.
- I bé?
- Crec que ens n'hem sortit. Hem de tenir clar un concepte: els cotxes passen, però no compren. Són les persones, que compren. Cal, per tant, tenir espais per als vianants. La conversió del raval en un espai per a vianants serà l'inici d'una nova etapa al centre de Reus.
- Vol dir que la conversió del raval de Santa Anna s'estendrà a altres vies?
- Sí, s'haurà de pensar en el tomb de ravals, i en un centre de la ciutat més amable i sostenible.
- Hi inclou la plaça de Prim, en aquesta nova etapa?
- La tinc pensada, la tinc al cap. Crec que al proper mandat hi haurà la possibilitat d'actuar a la plaça de Prim.
- Seria una intervenció de gran abast?
- Seria una transformació potent. El meu de punt de vista és aquest. Crec que cal garantir la continuïtat del que fem ara. Connectar, de manera amable, els carrers de Llovera i Monterols amb la plaça de Prim, i amb els eixos de nord i sud. Tot plegat pot crear una nova centralitat, si tenim en compte el projecte per al carrer Ample i el seu entorn.
Enguany, posem per cas, ja hi haurà algunes actuacions urbanístiques a la plaça del Víctor. A la zona nord també hi tenim el passeig de Mata, i al sud hi tindrem la futura estació de Bellissens, tot passant pel carrer de l'escultor Rocamora. I tot pot estar connectat. I en tot això, la plaça de Prim hi ha de tenir un paper important, s'ha de renovar.
- Aquesta voluntat transformadora té el seu origen en reclamacions veïnals?
- Un govern ha de fer propostes, les ha de consensuar sempre i les ha de parlar amb els veïns, com ho hem fet en el cas del raval de Santa Anna. És allò que he dit abans, que les persones compren, no pas els cotxes. I si ens fixem en les grans ciutats d'Europa, estan pensades precisament per passejar-hi. Aquell eslògan dels 80, Reus, l'art de comprar passejant, revifa, perquè les ciutats han de ser sostenibles.
Hem de facilitar l'aparcament, això sí, i ja ho fem, i en aquesta línia hi ha el projecte del passeig de Mata, i hi ha la xarxa d'aparcaments municipals. Però ho torno a dir, hem d'afavorir que la gent passegi. Hem d'afavorir l'urbanisme comercial.
Tornant a la seva pregunta, el govern ha de fer propostes, i les ha parlar amb el veïnat, com en el cas del Carrilet. Hi ha el procés participatiu per tal que la gent hi digui la seva, és el nou paradigma per als propers anys. En el seu moment, i me'n vaig molt enrere, algú va decidir fer els ravals. Doncs bé, el que hem de decidir ara és fer-los d'una altra manera, perquè del contrari la ciutat no evolucionarà.
- Ja que m'ha parlat del passeig de Mata, penso en l'entorn de l'estació, i en el projecte per instal·lar una passarel·la o fer un pas soterrat per comunicar amb el barri Gaudí. Hi ha novetats?
- Estem parlant amb Adif, que és la titular dels terrenys de Renfe, però en aquest moment no hi ha novetats. Ara estem centrats en l'estació de Bellissens. He de dir que els tractes amb Adif són bons, excel·lents. Ens ha costat moltes reunions, i anades i vingudes, però l'estació és en marxa, i espero que per al 2024 comencin les obres i que per al 2025 estigui en funcionament. També hi ha en marxa el projecte del pont del barri Gaudí, i les obres començaran aviat, i tot plegat lligarà amb el passeig de la Boca de la Mina. En aquest sentit, he de reclamar civisme als veïns.
- Hi ha incivisme, al passeig?
- Sí. No és tothom, evidentment, però hi ha gent que actua de manera incívica, es malmeten els jardins i el mobiliari, i això ens costa diners. La ciutat és de tots, és casa nostra, i l'incivisme ens causa problemes. El dissabte a la nit, a la Boca de la Mina, hi fan botellots i després ho deixen tot de qualsevol manera, i fins i tot han embrutat l'escultura de La venedora d'anissos. Tot això em dol profundament. Malgrat tot, de la renovada Boca de la Mina n'estic molt content.
- Queden per inaugurar, però, el jardí agrari i el parc de les olors.
- Ho farem a la primavera. I el conjunt es pot ampliar. El conjunt que formen els parcs, el passeig i la Boca de la Mina té en la bassa nova una possibilitat. Me l'estic mirant perquè crec que hem de fer un pensament per incorporar-la al conjunt. Això ja vindrà, però. Ho tinc al cap, és el meu pensament. M'agrada pensar-la, la ciutat. Crec que és un espai potser no molt gran, però que cal pensar-hi per una ampliació.
- Ja que m'ha abans m'ha dit que hi ha entesa amb Adif, quines novetats hi ha al voltant de l'estació intermodal? El secretari general d'Infraestructures aposta per Vila-seca.
- No ens importa el lloc, sinó quan es farà l'estació. En aquest moment, el projecte és ubicat al sud de l'aeroport, al terme de Reus, i s'està estudiant si aquesta és la millor localització o n'hi ha una de millor. El secretari d'Infraestructures va dir que es faria a tocar de la Plana, a tocar de Reus. A nosaltres ens preocupa més quan es farà l'estació que no pas on. Ha de ser una estació central, i ben connectada amb l'aeroport. Del contrari no tindrà sentit. De fet, crec que el futur de l'aeroport passa per l'estació intermodal.
- El cas Innova torna a l'actualitat. El jutge ha imposat una fiança a l'Ajuntament per les pròtesis de Traiber.
- El jutge fa la seva feina, nosaltres respectem les decisions judicials, però tenim dret a recórrer, i s'ha presentat el recurs corresponent.
- Una altra qüestió. Hi ha veïns que denuncien una suposada manca de neteja, a la ciutat. El cas és que el nou contracte de la brossa ja és en vigor.
- La ciutat no l'embruta pas l'Ajuntament, sinó els incívics.
- Així doncs, creu que el problema és l'incivisme, no pas un mal servei de recollida de la brossa.
- El servei de neteja fa la seva feina. És veritat que falten màquines, però el contracte es va posar en marxa el passat octubre. S'està posant tot el dia, s'està adaptant el parc de neteja, la plantilla és la mateixa i s'han de canviar un centenar de vehicles. I en un moment en què manquen components, a la indústria, canviar-los és complicat. Fa que l'arribada dels nous vehicles es demori, però en van arribant.
I crec que ja es nota, que n'hi ha de nous, i que es notarà més, en endavant. Són els incívics qui han de replantejar-se la seva actitud. Abocar la brossa fora dels contenidors ens suposa més feina. També he de dir, això sí, que ens en falten, de contenidors. Són vells, tenen anys, i al febrer els començarem a canviar. En seran uns 300, nous, i més grans.
- I la solució a l'incivisme és la sanció?
No. Després diuen que l'Ajuntament només vol recaptar, però segons com no et queda més remei que sancionar. El que l'Ajuntament vol és que la ciutat sigui neta, segura i ordenada. Però si cada dia hi ha 150 persones que no recullen els excrements del seu gos, tenim un problema.
- Per tots els plans que té en marxa, i per tots els projectes que té al cap, es podria pensar que es vol presentar a un quart mandat.
- Un alcalde sempre ha de tenir idees, i la ciutat al cap, present. Sempre m'ha agradat aprendre'n, tombar per la ciutat, perquè d'aquesta manera la palpo, la conec, i la gent em diu moltes coses. M'agrada saber què pensa la ciutadania, per a un alcalde això és essencial. Pel que fa al meu futur, hem començat l'any 2022 i torno a dir que tinc la ciutat al cap. Queda un any i mig, encara.
- Un any i mig per entendre's amb Junts per Reus?
- En aquest moment, el meu grup municipal és Junts per Reus. Treballem amb comoditat, és un grup potent. M'hi sento còmode, no hi ha hagut problemes i mantinc la intenció de seguir treballant en aquest grup municipal, que ara per per ara és essencial, el pal de paller de moltes coses. Més endavant, ja en parlarem.
- La crisi sanitària s'allarga.
- Som en una situació en què encara són necessàries les mesures per aturar la covid. El context és delicat, i a partir d'aquí s'ha de ser prudent. És per això, posem per cas, que a l'Ajuntament hem optat per tornar als plens telemàtics.
Estem pendents del dia 21 de gener, quan han de decaure algunes restriccions, com el toc de queda, però hem de mantenir l'alerta. Vull demanar, altre cop, que els veïns facin cas a les recomanacions sanitàries de les autoritats. Sé que hi ha sectors que pateixen, com l'oci nocturn, la restauració o els gimnasos, però espero que aviat tornem a recuperar certa normalitat.
- Precisament perquè hi ha sectors que pateixen, es planteja mantenir el "Pla de reactivació econòmica i social", enguany?
- Hem posat en circulació, en dos anys, 9 milions d'euros, i amb recursos propis, perquè la situació financera del consistori és òptima. El pla és quasi aplicat al 100%, recentment hem tingut una reunió interna per acabar de lligar alguns detalls, i de moment ens esperarem a veure l'evolució de tot plegat per acabar de decidir. L'Ajuntament, això sí, farà el que calgui si és necessari. Però cal que ens esperem.
- Tot i la pandèmia, fa l'efecte que aquest sigui el seu mandat més plàcid, en clau política.
- No diria plàcid; diria que és el més tranquil. Vinc de dos mandats anteriors que van ser complicats. El primer, per la crisi econòmica que hi havia a la societat, però també interna, a l'Ajuntament de Reus.
Vam mantenir els serveis, però només vam invertir 200.000 euros, que és molt poc per a una ciutat com la nostra. I en el cas del segon mandat, el que hi va haver va ser una crisi política, a nivell municipal i en clau nacional. L'actual, és cert, és més tranquil, però la crisi sanitària ens ha conduït a una situació nova, en què de vegades ens hem sentit sols.
- Què vol dir?
- Que, com tants altres ajuntaments, a l'hora de prendre segons quines decisions no teníem clar quines instruccions s'havien de seguir, i que segons on trucàvem no obteníem resposta. El confinament va ser dur; aquí, cada dia, hi teníem un comitè de crisi concebut per ajudar la gent. I els veïns ens trucaven, per saber què havien de fer. Tothom, però, va fer una feina excel·lent. Protecció Civil, la Guàrdia Urbana... fins i tot jo, als meus propis canals a la xarxa, feia recomanacions a la gent. Hi va haver moments difícils, i sembla que faci molt però va ser el 2020.
- La tranquil·litat política a la qual es refereix ha permès que el seu govern tiri endavant diversos projectes.
- En aquest moment, tenim la possibilitat de fer inversions, sí. He dit abans que en el meu primer mandat només vaig poder invertir 200.000 euros, i per a microurbanisme. Actualment tenim capacitat inversora, i la prova és que ja hi ha algunes obres importants en marxa.
- Repassem alguns d'aquests projectes. Comencem pel centre social "el Roser".
-S'inaugurarà al febrer, i serà un espai referent al país, un servei per a les persones. Hi ha el menjador social, i hi haurà llits per a persones vulnerables. N'estic molt content, d'aquest projecte. Quan el vaig presentar en campanya, ja en vaig destacar la importància. S'ha fet una molt bona feina per tirar-lo endavant.
- Seguim pel nou centre de "fitness" a tocar del pavelló olímpic, que els clubs esportius no veuen amb bons ulls.
- Cal veure com va. Els clubs fan una feina molt important, és evident, però Reus és l'única ciutat de l'estat que no té una piscina coberta pública. Per tant, crec que hi ha demanda.
- Comença el Pla de manteniment de via pública.
- Hi ha previstos treballs d'asfaltat, de millora de l'enllumenat i de voreres, amb una inversió d'1,3 milions per a l'asfaltat. També es faran tasques de millora de mobiliari urbà en determinats indrets del terme, i han tornat a engegar les obres del raval de Santa Anna.
- Van aturar-les per Nadal.
- Ara se centren el tram cap al carrer de Santa Anna, i més endavant vindrà la segona fase. Crec que un cop enllestit quedarà molt bé, i que la ciutadania s'ha fet seu el projecte. Ara per ara és a mitja obra, i per Nadal les vam aturar perquè els comerços venguessin sense tanques al carrer, i perquè volíem que la gent en gaudís, i perquè es vagi assimilant.
- I bé?
- Crec que ens n'hem sortit. Hem de tenir clar un concepte: els cotxes passen, però no compren. Són les persones, que compren. Cal, per tant, tenir espais per als vianants. La conversió del raval en un espai per a vianants serà l'inici d'una nova etapa al centre de Reus.
- Vol dir que la conversió del raval de Santa Anna s'estendrà a altres vies?
- Sí, s'haurà de pensar en el tomb de ravals, i en un centre de la ciutat més amable i sostenible.
- Hi inclou la plaça de Prim, en aquesta nova etapa?
- La tinc pensada, la tinc al cap. Crec que al proper mandat hi haurà la possibilitat d'actuar a la plaça de Prim.
- Seria una intervenció de gran abast?
- Seria una transformació potent. El meu de punt de vista és aquest. Crec que cal garantir la continuïtat del que fem ara. Connectar, de manera amable, els carrers de Llovera i Monterols amb la plaça de Prim, i amb els eixos de nord i sud. Tot plegat pot crear una nova centralitat, si tenim en compte el projecte per al carrer Ample i el seu entorn.
Enguany, posem per cas, ja hi haurà algunes actuacions urbanístiques a la plaça del Víctor. A la zona nord també hi tenim el passeig de Mata, i al sud hi tindrem la futura estació de Bellissens, tot passant pel carrer de l'escultor Rocamora. I tot pot estar connectat. I en tot això, la plaça de Prim hi ha de tenir un paper important, s'ha de renovar.
- Aquesta voluntat transformadora té el seu origen en reclamacions veïnals?
- Un govern ha de fer propostes, les ha de consensuar sempre i les ha de parlar amb els veïns, com ho hem fet en el cas del raval de Santa Anna. És allò que he dit abans, que les persones compren, no pas els cotxes. I si ens fixem en les grans ciutats d'Europa, estan pensades precisament per passejar-hi. Aquell eslògan dels 80, Reus, l'art de comprar passejant, revifa, perquè les ciutats han de ser sostenibles.
Hem de facilitar l'aparcament, això sí, i ja ho fem, i en aquesta línia hi ha el projecte del passeig de Mata, i hi ha la xarxa d'aparcaments municipals. Però ho torno a dir, hem d'afavorir que la gent passegi. Hem d'afavorir l'urbanisme comercial.
Tornant a la seva pregunta, el govern ha de fer propostes, i les ha parlar amb el veïnat, com en el cas del Carrilet. Hi ha el procés participatiu per tal que la gent hi digui la seva, és el nou paradigma per als propers anys. En el seu moment, i me'n vaig molt enrere, algú va decidir fer els ravals. Doncs bé, el que hem de decidir ara és fer-los d'una altra manera, perquè del contrari la ciutat no evolucionarà.
- Ja que m'ha parlat del passeig de Mata, penso en l'entorn de l'estació, i en el projecte per instal·lar una passarel·la o fer un pas soterrat per comunicar amb el barri Gaudí. Hi ha novetats?
- Estem parlant amb Adif, que és la titular dels terrenys de Renfe, però en aquest moment no hi ha novetats. Ara estem centrats en l'estació de Bellissens. He de dir que els tractes amb Adif són bons, excel·lents. Ens ha costat moltes reunions, i anades i vingudes, però l'estació és en marxa, i espero que per al 2024 comencin les obres i que per al 2025 estigui en funcionament. També hi ha en marxa el projecte del pont del barri Gaudí, i les obres començaran aviat, i tot plegat lligarà amb el passeig de la Boca de la Mina. En aquest sentit, he de reclamar civisme als veïns.
- Hi ha incivisme, al passeig?
- Sí. No és tothom, evidentment, però hi ha gent que actua de manera incívica, es malmeten els jardins i el mobiliari, i això ens costa diners. La ciutat és de tots, és casa nostra, i l'incivisme ens causa problemes. El dissabte a la nit, a la Boca de la Mina, hi fan botellots i després ho deixen tot de qualsevol manera, i fins i tot han embrutat l'escultura de La venedora d'anissos. Tot això em dol profundament. Malgrat tot, de la renovada Boca de la Mina n'estic molt content.
- Queden per inaugurar, però, el jardí agrari i el parc de les olors.
- Ho farem a la primavera. I el conjunt es pot ampliar. El conjunt que formen els parcs, el passeig i la Boca de la Mina té en la bassa nova una possibilitat. Me l'estic mirant perquè crec que hem de fer un pensament per incorporar-la al conjunt. Això ja vindrà, però. Ho tinc al cap, és el meu pensament. M'agrada pensar-la, la ciutat. Crec que és un espai potser no molt gran, però que cal pensar-hi per una ampliació.
- Ja que m'ha abans m'ha dit que hi ha entesa amb Adif, quines novetats hi ha al voltant de l'estació intermodal? El secretari general d'Infraestructures aposta per Vila-seca.
- No ens importa el lloc, sinó quan es farà l'estació. En aquest moment, el projecte és ubicat al sud de l'aeroport, al terme de Reus, i s'està estudiant si aquesta és la millor localització o n'hi ha una de millor. El secretari d'Infraestructures va dir que es faria a tocar de la Plana, a tocar de Reus. A nosaltres ens preocupa més quan es farà l'estació que no pas on. Ha de ser una estació central, i ben connectada amb l'aeroport. Del contrari no tindrà sentit. De fet, crec que el futur de l'aeroport passa per l'estació intermodal.
- El cas Innova torna a l'actualitat. El jutge ha imposat una fiança a l'Ajuntament per les pròtesis de Traiber.
- El jutge fa la seva feina, nosaltres respectem les decisions judicials, però tenim dret a recórrer, i s'ha presentat el recurs corresponent.
- Una altra qüestió. Hi ha veïns que denuncien una suposada manca de neteja, a la ciutat. El cas és que el nou contracte de la brossa ja és en vigor.
- La ciutat no l'embruta pas l'Ajuntament, sinó els incívics.
- Així doncs, creu que el problema és l'incivisme, no pas un mal servei de recollida de la brossa.
- El servei de neteja fa la seva feina. És veritat que falten màquines, però el contracte es va posar en marxa el passat octubre. S'està posant tot el dia, s'està adaptant el parc de neteja, la plantilla és la mateixa i s'han de canviar un centenar de vehicles. I en un moment en què manquen components, a la indústria, canviar-los és complicat. Fa que l'arribada dels nous vehicles es demori, però en van arribant.
I crec que ja es nota, que n'hi ha de nous, i que es notarà més, en endavant. Són els incívics qui han de replantejar-se la seva actitud. Abocar la brossa fora dels contenidors ens suposa més feina. També he de dir, això sí, que ens en falten, de contenidors. Són vells, tenen anys, i al febrer els començarem a canviar. En seran uns 300, nous, i més grans.
- I la solució a l'incivisme és la sanció?
No. Després diuen que l'Ajuntament només vol recaptar, però segons com no et queda més remei que sancionar. El que l'Ajuntament vol és que la ciutat sigui neta, segura i ordenada. Però si cada dia hi ha 150 persones que no recullen els excrements del seu gos, tenim un problema.
- Per tots els plans que té en marxa, i per tots els projectes que té al cap, es podria pensar que es vol presentar a un quart mandat.
- Un alcalde sempre ha de tenir idees, i la ciutat al cap, present. Sempre m'ha agradat aprendre'n, tombar per la ciutat, perquè d'aquesta manera la palpo, la conec, i la gent em diu moltes coses. M'agrada saber què pensa la ciutadania, per a un alcalde això és essencial. Pel que fa al meu futur, hem començat l'any 2022 i torno a dir que tinc la ciutat al cap. Queda un any i mig, encara.
- Un any i mig per entendre's amb Junts per Reus?
- En aquest moment, el meu grup municipal és Junts per Reus. Treballem amb comoditat, és un grup potent. M'hi sento còmode, no hi ha hagut problemes i mantinc la intenció de seguir treballant en aquest grup municipal, que ara per per ara és essencial, el pal de paller de moltes coses. Més endavant, ja en parlarem.
Etiquetes:
