CESDA, l’enlairament d’un projecte pioner

Fa unes setmanes, l’Aeroclub de Reus va anunciar la posada en marxa d’un projecte per tirar endavant una segona escola de pilots a la ciutat. La batejada com a ‘Mediterranean flight school’ oferirà un total de 12 titulacions i té previst posar-se en marxa el gener del 2019. El nou centre es va anunciar com una iniciativa adreçada a usuaris que busquen un ensenyament modular que els permeti, si ho desitgen, superar paulatinament les diferents llicències de vol.

Vinculada al món de l’aviació des dels anys 30 del segle XX, en què un grup d’aficionats va posar les bases del que s’acabaria convertint en l’aeroport de Reus, el consistori ha rebut positivament la notícia i ha anunciat que hi donarà suport. I és que (tot i les notables diferències dels dos projectes) l’ajuntament ja va ser més que decisiu perquè avui existeixi la primera escola de pilots a la ciutat amb rang universitari: l’anomenat Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació (CESDA). Un centre que, en un parell d’anys, complirà dues dècades de recorregut i que va ser el primer de l’Estat espanyol amb aquestes característiques.

Obrir camí

El juny de 2005, una trentena estudiants es graduaven en la primera promoció del CESDA vinculat a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i apadrinat per l’ajuntament de Reus des de la mateixa idea inicial. Es tractaven dels primers joves que assolien uns estudis que, amb la implantació del pla Bolonya, van transformar-se en l’actual grau en pilot d’aviació comercial i operacions aèries. ”Va ser una fita” destaca el doctor i director de Relacions Externes del centre, Miquel Traveria, qui assegura que “es va obrir un camí” que posteriorment va seguir la universitat de Salamanca a través del centre d’Adventia.

Aleshores, comenta, “CESDA va ser un centre pioner com ja ho havia estat en ser el primer centre universitari d’Espanya el 2001”, mentre valora l’encert que “els pilots tinguessin estudis universitaris”. A diferència del moment actual en què les previsions, per exemple, de Boieng de l’any passat, apuntaven ja a un creixement espectacular de la demanda de pilots de l’ordre de més de 600.000 professionals en 20 anys arreu del món, la posada en marxa formal del CESDA va coincidir amb la crisi internacional de l’aviació pels atemptats de les Torres Bessones, un hàndicap que es va poder superar.

De fet, avui el centre es troba totalment consolidat i és un referent per companyies com Ryanair o Norwegian o per Vueling i Eurowings, que hi han realitzat les seves proves de selecció. “L’any passat van entrar 26 alumnes i enguany 33” destaca Traveria, qui opina que “el sector de l’aviació s’està dinamitzant molt en els darrers anys”. De fet, observa, “la inserció laboral és molt elevada” amb dades del 100% respecte la promoció del 2016 i el 95% de la del 2017. “Hi ha una demanda” molt important d’aquests estudis, conclou, en un sector que creix.

Entre les situacions que s’han mantingut estables en les dues darreres dècades, Traveria reconeix que hi ha “un biaix molt clar” de gènere respecte els estudiants. Tot i aquest context, el portaveu del centre posa en valor que “hi ha un estudi del SEPLA que mostra que les dones en cabines d’avió no arriba al 4% i, en canvi, a CESDA tenim una mitjana de dones a les classes de l’11%”, una xifra per sobre de la mitjana. Vinculats principalment a l’entorn de l’estat espanyol i a l’àrea del Mediterrani, els estudiants del CESDA disposen, actualment, d’una flota de vuit avions Diamond i tres simuladors de vol.

Un projecte pioner

Com, però, es va iniciar la trajectòria d’aquests estudis el 2001 i quins van ser els seus principals impulsors? D’entrada, resulta impossible desvincular l’aventura del CESDA del recorregut polític de Tomàs Barberà durant el seu breu pas pel consistori reusenc. Cronològicament, la inicialment denominada universitat de l’aire va començar a nèixer el 1996 en base a l’atzar, tal i com detalla Barberà a ‘Més enllà del taulell’. Un cop convençut de l’interès de la nova proposta, el regidor va aprofitar la seva cartera de Promoció Econòmica al consistori per impulsar una actuació pionera a nivell no només de l’Estat espanyol sinó gairebé a nivell europeu.

“En aquell moment, no n’hi havia cap més, d'escola de pilots universitària a Europa Occidental. Posteriorment, vam descobrir que a Letònia n’hi havia una d’aquest tipus que formava els pilots de les antigues repúbliques soviètiques” explica al llibre esmentat. Oficialment, la primera reunió va produir-se el març de 1996 entre Carlos Romero Navarrete, Jorge Garcia Monedero i Joan Manuel Pérez-Aumatell, membres de l’Associació Espanyola de Pilots (AEP), i l’aleshores alcalde de Reus, Josep Abelló, i els regidors Tomàs Barberà i Andreu Pujol.

Una trobada en què els pilots van informar que volien convertir l’AEP en un col·legi professional i crear un centre de formació reglada de pilots de transport de línia àrea dins el marc de la universitat.“La veritat és que vam haver de trucar a moltes portes per aconseguir l’objectiu desitjat” comenta Barberà, qui narra que va trobar resistències de diferent tipus, fins i tot, entre les files de la mateixa Generalitat de Catalunya.

La Fundació Rego, un primer pas endavant

Sens dubte, la creació de la Fundació Rego integrada inicialment per l’Ajuntament de Reus i l’Associació Espanyola de Pilots (AEP) va ser la primera base d’un projecte que encara quedava lluny. Ratificada en assemblea per l’AEP, el 27 de gener de 1997 es va firmar un protocol entre l’ajuntament de Reus i l’AEP a l’hotel Ritz de Madrid en presència del mateix ministre de Foment, Rafael Arias Salgado, i una quarantena de representants d’institucions relacionades amb el sector. Un protocol formalitzat davant notari a Reus el 14 de febrer de 1997.

La Fundació portava aquest nom en honor al pilot Indalecio Rego, que havia obtingut el premi Edward Warner, màxim guardó de l’aviació internacional, i rècord del món d’hores de vol. Segons recorda Barberà, el 10 de gener de 1998, es va lliurar a l’aleshores President de la Generalitat, Jordi Pujol, els quatre volums de treball que constituien la columna vertebral del projecte (memòria de creació i la justificació específica de la necessitat del CESDA; el pla d’estudis de les 10 titulacions bàsiques; el document d’adscripció a la universitat i l’estudi econòmic).

Paral·lelament, el Congrés dels Diputats va aprovar, el març de 1998, la creació del Col·legi Professional de Pilots de l’Aviació civil (COPAC) que passava a substituir l’AEP. Una transformació en la qual Barberà vol destacar la tasca del recentment traspassat Salvador Sedó, aleshores diputat al Congrés dels Diputats.

La seu definitiva a l’entorn de l’aeroport

Desafectat l’aeroport com a base militar el 1998, els impulsors del projecte CESDA no van aconseguir que els ministeris corresponents facilitessin la residència de comandants com a seu de la futura escola i es va haver de treballar per aconseguir un espai nou bastit en un temps rècord, segons Barberà. Abans de la inauguració de les actuals instal·lacions situades a prop del barranc del Pi de Bofarull, el centre, però, ja va començar a impartir classes als primers alumnes l’octubre de 2001 a la residència Sant Joan de Reus.

Provisionalment, es van llogar les habitacions per fer les classes dels primers cursos i les reunions massives es feien al soterrani de la residència. Entre l’agost i el setembre d’aquell any es van incorporar els 10 primers professors seleccionats per poder començar l’activitat acadèmica i ja el maig de 2003 es va poder inaugurar la seu definitiva. Inaugurada per l’aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, l’edifici del CESDA ha acollit, des d’aleshores, les diferents promocions de nous pilots formats a la capital del Baix Camp.

Reptes de futur

“No volem crèìxer en quantitat sinó que volem mantenir els nivells de qualitat que tenim ara, que són excel·lents” explica Traveria qui recorda també el recent conveni de col·laboració entre CESDA i Vueling que fomentarà la formació i l’ocupació de 16 joves.