Dissabte, 02 de Març de 2024

Compte enrere per a les eleccions amb el darrer debat electoral

El Teatre Bartrina aplega els sis candidats amb representació al ple en una sessió que deixa moltes preguntes obertes

24 de Maig de 2023, per Estel Romeu
  • Els sis candidats amb representació al ple al debat al Teatre Bartrina

    Estel Romeu

El Teatre Bartrina ha estat l'escenari del darrer debat amb els sis candidats amb representació al plenari reusenc abans de les eleccions municipals. Organitzat per Canal Reus, el diari Més i el Centre de Lectura i moderat per Marc Càmara, el debat electoral a sis ha deixat poques preguntes respostes i uns quants retrets en 90 minuts.

La dinàmica del debat consistia a respondre preguntes sobre qüestions de la ciutat que han estat les protagonistes durant la campanya. La fiscalitat, la mobilitat i l'habitatge han vertebrat la conversa entre Noemí Llauradó, d'ERC; Sandra Guaita, del PSC; Teresa Pallarès, de Junts per Reus; Daniel Rubio, d'Ara Reus; Débora García, de Ciutadans; i Mònica Pàmies, de la CUP.

 

La fiscalitat, per obrir boca

La qüestió de la fiscalitat i les mesures que es volen aplicar en aquesta matèria han estat el punt de partida del debat. Amb la pregunta "Augmentaran o disminuiran els impostos?" plantejada pel conductor, el candidat d'Ara Reus ha estat el primer a prendre la paraula i treure pit de mesures preses com "una bonificació fiscal del 50% en empreses i domicilis que han instal·lat plaques fotovoltaiques"  i marcant aquest camí com a ruta. Teresa Pallarès, de Junts per Reus, ha fet valer la situació econòmica del consistori i el treball fet durant el mandat per revertir l'endeutament, amb "un 95% de bonificació a noves empreses, en l'IBI i l'IAE".

La candidata de Ciutadans, Débora García, ha estat la tercera a intervenir assegurant que "mai arrodonirem les taxes públiques a l'alça, cosa que han fet ERC i Junts", mentre que, des de la CUP, Mònica Pàmies, ha declarat que "s'han incrementat impostos sense cobrir les necessitats de la ciutadania, pel que defensem que qui més té més paga". Sandra Guaita, candidata del PSC a Reus, ha agafat el relleu acusant el consistori de ser "poc sensible" i augmentar les taxes sense que es reflecteixi en la ciutadania. Noemí Llauradó, d'ERC, ha tancat el bloc apostant pel sentit comú i expressant que "la gent de Reus ha de rebre serveis de qualitat pels impostos que paguen", a més de desglossar algunes de les mesures del mandat.

El bloc, en lloc d'abordar les propostes de cara el nou mandat o les millores que es proposen per a la ciutat, s'ha centrat més a treure pit de la gestió feta, en el cas dels partits de govern, i a criticar el que s'ha fet, en el cas de l'oposició. En aquest primer bloc, també, hi ha hagut la primera enganxada entre les candidates de Junts per Reus i el PSC, després que Pallarès destacat els ajuts d'11,4 milions d'euros per al lloguer que es van atorgar durant la pandèmia des del consistori, una intervenció que s'ha endut la primera ronda d'aplaudiments per part del públic. Guaita, en desacord, ha qüestionat l'afirmació de la candidata de Junts puntualitzant que cal tenir en compte si els diners eren fons propis o d'altres administracions. Els aplaudiments, però, han causat precedents i s'han anat repetint durant l'hora restant de debat.

 

Mobilitat sostenible i zones de baixes emissions

"Què creuen que cal fer a Reus amb el cotxe?" ha estat la pregunta que ha obert el segon bloc del debat, després de tancar el bloc sobre fiscalitat sense massa conclusions clares. En aquest cas ha estat Pallarès qui ha obert les intervencions, apuntant que el proper mandat serà el que "prepari la ciutat per a les noves normatives sobre sostenibilitat i mobilitat". Llauradó ha aprofitat la pregunta per destacar algunes de les propostes desenvolupades durant el darrer mandat, exposant que "no cal eliminar tots els cotxes de la ciutat, cal aplicar sentit comú i millorar la qualitat de l'aire". La candidata socialista ha plantejat algunes de les estratègies a treballar per impulsar la mobilitat sostenible, com el transport públic, la millora dels carrils bici de la ciutat i els projectes del baixador de Bellissens i el TramCamp.

"El vehicle privat ha de continuar coexistint" ha declarat García, acusant els projectes de govern de voler beneficiar, segons el seu criteri, la xarxa d'aparcaments municipals i exposant que els carrils bici "han provocat un caos a la ciutat". Tot just després, Daniel Rubio ha apostat per una mobilitat verda, desplegant la proposta de transformar l'aparcament de la plaça Prim en un centre de distribució. El candidat d'Ara Reus ha contestat les acusacions de Garcia convidant-la a comparar el preu d'aparcar a la ciutat respecte a altres de properes.

 

Zones verdes i retrets creuats

D'altra banda, Pàmies ha posat en dubte la creació de zones verdes fetes des de l'equip de govern, afirmació que Guaita ha respost dient que "s'ha parlat amb ADIF per la cessió de terrenys", en referència a la creació d'una zona verda a la platja de vies. La candidata de la CUP, però, ha continuat amb la batalla dialèctica posant en dubte el pas de mercaderies perilloses per les vies que creuen la ciutat, intervenció que la del PSC ha tancat declarant que "no es pot estar sempre en contra de tot, la ciutadania necessita solucions i no més problemes", que s'ha endut aplaudiments per part del públic.

Seguidament, la candidata de Ciutadans, mantenint el seu discurs, ha acusat el consistori "d'eliminar llocs de feina del sector privat" a través de la creació d'empreses públiques com són Reus Energia, la xarxa d'aparcaments municipals o la proposta del tanatori supramunicipal. Tot plegat, un bloc que, més enllà que desglossar el futur de la mobilitat de Reus ha fet valer les accions de govern i ha englobat retrets creuats entre diversos candidats.

 

Habitatges, ara sí, amb propostes

El tercer bloc s'ha centrat en un dels temes més recurrents de la campanya electoral: el parc d'habitatge a la ciutat. La pregunta "900 pisos buits, la meitat de grans tenidors: sobren o falten pisos a Reus?" ha donat el tret de sortida al que seria el darrer apartat a debatre. Rubio ha presentat la seva proposta d'invertir 4 milions d'euros en rehabilitació d'habitatges justificant que "és molt més ràpid rehabilitar pisos ja existents que projectar nous blocs, cosa que també cal fer tal com representa el projecte de La Hispània". La candidata de Ciutadans ha reblat que "cal més habitatge social i no tants aparcaments socials" i ha apostat per revisar la bossa de mediació amb els propietaris i fer-la "més atractiva".

D'altra banda, el PSC ha exposat les mesures que han proposat en matèria d'habitatge a curt, mitjà i llarg termini, que engloben des de la creació d'habitatge de nova construcció fins a la rehabilitació de pisos de particulars. Des de la CUP, Pàmies ha posat en dubte la xifra oferta pel conductor del debat (extreta del Pla Territorial Sectorial de l'Habitatge de Catalunya) assegurant que a la ciutat hi ha vora 6.500 pisos buits (segons l'IDESCAT,) i ha criticat el projecte del barri del Carme i el fet que "només el 30% d'habitatge sigui de protecció social". La candidata cupaire també ha posat sobre la taula la "promesa" feta per part de Junts de construir els 1.000 pisos, fet que Pallarès ha respost dient que "en aquest mandat que vostè diu que no s'ha fet res tenim el Pla Local d'Habitatge i els projectes a Mas Iglesias, el Carme i La Hispània, si no hi continuen posant pegues".

Llauradó ha posat en dubte les negociacions amb la SAREB i ha proposat una inversió de dos milions d'euros per fomentar l'accessibilitat per a joves i gent gran amb habitatge educacional i altres mesures. Un bloc que, tot i no generar conclusions clares, ha aportat els projectes de cada partit en aquesta matèria i un cert ambient de consens, pel que fa a estar d'acord en què l'habitatge és una urgència a la ciutat. 

 

60 segons d'or

Aprofitant els darrers 60 segons, Mònica Pàmies ha aprofitat per apostar per deixar enrere el "continuisme de Junts, ERC i el PSC que no han sabut donar resposta a la majoria de gent de la ciutat" i ha reivindicat els drets, la llengua, la independència i la sobirania alimentària i energètica, entre d'altres. Als antípodes ideològics, Garcia ha plantejat conceptes com ocupació, propietaris, famílies, accessibilitat i apostar per "una alternativa de centre i constitucionalista" que defensi "un Reus de tots, amb un ajuntament alliberat dels de sempre".

Rubio ha fet una crida a la participació ciutadana a les eleccions i ha destacat valors com el municipalisme, presentant-se com "el candidat que retorni la il·lusió a la ciutadania". Pallarès ha destacat la importància d'anar a votar, assegurant que "Reus ha estat en les millors mans, amb els mandats de Carles Pellicer, i hem d'anar més enllà sense nostàlgia". Guaita ha plantejat dos models de ciutat i, amb una butlleta a la mà, ha demanat el vot dient que "m'hi deixaré la pell els propers 4 anys, tu posa el vot i entre tots i totes construíem el projecte". Llauradó, la darrera a fer el minut d'or, ha optat per reivindicar les actuacions de govern, però marcant distàncies de cara el nou mandat: "Governaré amb mirada valenta, respectant el que s'ha fet en aquests anys, però també transformant allò que calgui".

El darrer debat electoral a la ciutat, amb els sis candidats amb representació al ple, s'ha tancat sense grans conclusions ni clars guanyadors. Intervencions massa llargues i un temps ajustat han fet que no s'abordessin qüestions com la cultura, els esports ni el comerç. Sense pactes clars de cara al dia següent de les eleccions, la conversa no ha estat massa aclaridora per als votants. Tot i això ha deixat entreveure propostes de diversos partits i alguns acords entre els candidats, com la necessitat d'habitatge social, de bonificacions fiscals i de transformar la ciutat, progressivament, cap a una mobilitat sostenible.

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics