"Em sembla que estarem uns anys per trobar algú amb l'empenta del Jaume Amenós", rebla Jaume Ciurana, un dels seus companys més íntims, membre de la junta del Bravium Teatre. "Era una locomotora, no només teatral, sinó en tots els àmbits. Ens estirava a tots i quan tenia una idea la tirava endavant, fos com fos", continua Ciurana. "Sempre reia i es prenia les coses de forma diferent", indica el regidor de Cultura, Joaquim Sorio, qui també era amic íntim d'Amenós.
Segons el regidor, "ell sempre deia que quan una ciutat no sap riure, li falta molta cosa". "Ell no sé com, ho sabia, va dir que es moriria el dia 5 i ho va afrontar molt bé. Havia lluitat fins a última hora i fa ràbia que persones amb tantes ganes de viure, se'n vagin per una malaltia". Amb emoció, Sorio relata les darreres hores d'Amenós a l'Hospital de Sant Joan: "Va veure que no podia i ho va agafar amb molta serenitat".
Una de les anècdotes més impactants d'aquests dies va ser quan Amenós va fer una aposta amb el regidor per veure si apareixeria vestit de romà, acompanyat del director del Giny, Lluís Graells, i del tècnic de Cultura, Marc Navarro. Dit i fet. "Vam aparèixer disfressats de romans i li vam fer un homenatge. Això diu molt del seu tarannà". "Hem tingut molta sort que hi hagi homes com ell, que fan vibrar la ciutat", conclou el regidor.
Lluís Graells també recorda amb impacte l'anècdota a l'hospital: "Fins al final, encara feia conya d'estar fotut i feia números als metges. Era molt divertit. Ell se'n reia fins i tot de la mort, era una mena de putxinel·li, i això em frapava molt". Graells destaca el fet que Amenós "creia molt en la joventut, va obrir el teatre de forma molt generosa, no dient el que s'ha de fer sinó deixant a la gent que descobreixi què vol fer".
Per la seva banda, l'etnòleg i expert en cultura popular, Salvador Palomar, recorda la tasca realitzada per Amenós a l'hora de recuperar el carnaval de Reus, fa més de 30 anys: "Era un moment molt difícil, tot just s'obrien les portes a l'activitat de carrer". Palomar explica amb enyorança com van discrepar tots dos en relació a com havia de ser el Carnaval reusenc.
"Jo volia una festa més trangressora i participativa, que trenqués la quotidianitat, mentre que ell apostava per una festa més organitzada, seguint el model dels carnavals vuit-centistes, encara en la memòria col·lectiva". Malgrat aquestes discrepàncies, Palomar recorda que "vam continuar treballant per moltes coses fins a l'actualitat".
La bandera de Reus i la Medalla de la Ciutat presideixen el fèretre de Jaume Amenós, després que l'alcalde les hagi entregat, acompanyat dels portaveus dels grups municipals.
Escolta el regidor de Cultura i amic d'Amenós, Joaquim Sorio, i testimonis que el van conèixer com Jaume Ciurana, Lluís Graells, Georgina Llauradó i Salvador Palomar:
