El govern ha fet balanç, aquest matí de dijous, de l'acció duta a terme al llarg del mandat que ja s'acaba. L'alcalde, Carles Pellicer, ha defensat que "tot i la complexa situació" derivada de la pandèmia, "s'han fet coses". La vicealcaldessa, Noemí Llauradó, ha destacat que el Pla d'Acció Municipal (PAM) 2019-2023 hagi assolit un 86% d'execució, quelcom que "demostra que la planificació és la clau d'una bona governança". Al seu torn, el regidor Daniel Rubio ha volgut destacar que "hem estat capaços de donar resposta" en moments "complicats" per al veïnat. Tot plegat, segons el batlle, ha estat fruit de la "cohesió interna" entre les tres formacions que lideren el consistori.
Present i futur
Ha iniciat el balanç Pellicer, qui també ha fet una lectura personal dels 12 anys que farà que és el batlle de Reus. Ha agraït la tasca de tots i cadascun dels seus regidors, i ha apuntat que "ha estat un honor treballar per la ciutat". El batlle ha subratllat la "importància" d'alguns dels projectes desenvolupats pel govern en l'últim mandat, tot comentant la posada en marxa del centre social el Roser, de la residència d'Horts de Miró o la rehabilitació del Mas Totosaus. Quant a les iniciatives de futur, ha celebrat "haver engegat" les obres del centre cívic Gregal, el trasllat de la Facultat de Medicina a Bellissens i l'estació ferroviària que hi haurà en aquesta zona.
Pellicer ha celebrat l'impacte dels Bons Reus, que ha xifrat en 6,6 milions per al comerç local (la inversió municipal, en aquest cas, ha estat d'1,5 milions). Igualment s'ha referit a projectes com Reus espais vius, l'antiga Hispània o el trasllat del Mercat del Carrilet. "En resum, deixem una ciutat preparada per mirar al futur", ha conclòs.
A l'horitzó
A posteriori, Llauradó ha centrat el seu discurs en la planificació estratègica del govern, ja sigui a través de l'esmentat PAM o de Reus horitzó 32. D'aquest últim document n'ha dit que "s'ha fet de forma participada per veïns, entitats, tècnics i grups municipals" al ple, i ha volgut fer valer la "feina tranversal" realitzada des de les diverses regidories per desenvolupar determinades iniciatives. També s'ha referit al desenvolupament de plans i programes per promoure la mobilitat sostenible a Reus, des de la conversió en el raval de Santa Anna en un espai per a vianants fins a la implantació de la bicicleta pública compartida, entre altres.
La vicealcaldessa ha manifestat, finalment, que "estem fent una transformació urbanística" de la ciutat, i aquesta s'està fent "amb perspectiva de gènere". Un exemple que ha posat ha estat les actuacions previstes al sud del terme, on es generarà "una nova centralitat". "Feia temps que en aquesta zona de Reus no s'hi feia una inversió com la prevista", ha argumentat.
Quant a Rubio, ha assenyalat que Reus és "referent" en qüestions com l'ús "eficient" de l'energia o de l'aigua; a l'impuls de l'empresa Reus energia i de la comunitat energètica "més gran de Catalunya"; o a l'increment dels índexs de recollida selectiva. En aquesta línia, i si bé ha admès que "encara som lluny dels objectius que volem assolir, el reciclatge ha millorat molt en els últims anys" a la capital del Baix Camp. D'exemple, ha citat el sistema de recollida Porta a porta que es fa en algunes zones del terme, o a les illes emergents que usen els veïns del nucli antic.
Habitatge i cultura
A l'acte de balanç hi han intervingut també els regidors Teresa Pallarès i Daniel Recasens. La primera ha apuntat que l'habitatge és una "prioritat d'aquest govern" i ha indicat que projectes com els del Carme (el passat dimecres s'ha presentat la signatura del conveni corresponent) són "importantíssims" perquè comporten la construcció de pisos protegits. L'antiga Hispània o l'increment de 40 immobles a la borsa de lloguer que es gestiona des de l'ajuntament (en total en són uns 300, segona ha exposat) evidencien, a parer seu, "l'atenció molt especial" que l'equip de Pellicer ha donat a la creació de vivendes.
En acabat, el regidor Recasens ha celebrat que "tot i la pandèmia, la programació cultural a Reus no es va aturar mai" i ha precisat que s'han impulsat línies de suport a la creació artística, com el Projecte Bartrina. Quant a l'educació, l'altre àmbit del qual és responsable, ha indicat que "hem lluitat contra la segregació escolar". 
