Dissabte, 19 d'Octubre de 2024
Imatge de la Bòbila Sungranyes
Cedida
La bòbila del Sugranyes i el forn de la casa de ceràmiques Monseny han estat inclosos a la nova plataforma virtual 'Mapa dels 150 elements imprescindibles del patrimoni industrial de Catalunya', presentat aquesta setmana pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
La Bòbila del Sugranyes, que ja gaudia de reconeixement per part del MNACTEC, ha estat inclosa en la plataforma pel fet de ser “una de les poques bòbiles completes i ben conservades que hi ha a Catalunya”, mentre que el Forn d'Hipòlit Monseny destaca “per la singularitat de la producció realitzada”. Ambdós elements estan protegits per l'Ajuntament de Reus com a Bé Cultural d'Interès Local.
L'elecció del mapa s'ha realitzat en base a diversos criteris, com són la diversitat temàtica i geogràfica, la conservació de la major part dels seus components arquitectònics i tecnològics, el testimojniatge industrial, històric i social, així com el valor estètic i artístic.
La Bòbila del Sugranyes
El forn o bòbila del Sugranyes, també conegut com a forn de la Manxa, és un edifici industrial molt singular a prop de Reus que segueix el model de forn de ceràmica Hoffman, un estil que s’introduí a Catalunya a l’últim terç del segle XIX.
La bòbila Sugranyes destaca sobretot per la fumera o xemeneia central del forn, de dinou metres d’alçada, i pels materials amb què està formada: les toves i els maons. L’edifici és de planta circular, d’uns vint-i-tres metres de diàmetre, i consta d’una galeria de circulació perimetral.
Damunt de l’estructura inferior s’establí una cambra anular, coberta per una teulada amb cabirons de fusta disposats de manera radial des de la fumera. A la part baixa hi ha un cos annex a la galeria de circulació, que en segueix la disposició radial.
A la bòbila Sugranyes s’hi fabricaven principalment maons, teules, rajoles i altres materials ceràmics per a la construcció. L’any 2012 l’edifici es va restaurar i rehabilitar per l’equip d’arquitectes Figuerola Gavaldà Romera.
El Forn d'Hipòlit Monseny
El taller d’Hipòlit Monseny és un taller històric de ceràmica de la família Monseny, fundat per Hipòlit Monseny l’any 1852 i completament reformat, amb decoració modernista, l’any 1918.
Es tracta d’un conjunt d’edificis de planta baixa i un pis, on s’ubica un taller de fang i ceràmica vidrada que continua actiu i fabrica elements per a la construcció i l’ornamentació. Aquest taller va ser el gran proveïdor de peces de la construcció del Reus modernista i noucentista i, a dia d’avui, també fa els elements originals que cal rehabilitar. També va fabricar peces que es troben arreu de Catalunya.
El taller destaca per la seva façana policromada amb vistoses composicions de peces ceràmiques vidriades en verds, grocs, marrons i ocres, sorgides de les pròpies instal·lacions. Els diversos edificis que formen el forn destaquen per trobar-se tots al voltant d’un pati on hi ha una gran fumera escapçada. El conjunt conserva l’aspecte d’un taller artesà de l’època del 1900.
Aquests edificis contenen els antics forns, que conserven la maquinària original en perfecte estat. Així, el forn mostra màquines de compactació del fang, sales d’assecatge, estris de tallar i motlles de guix, entre altres eines originals.
I per què no l'Escorxador de Reus, ara Biblioteca Xavier Amorós?
Veig que a la llista s'ha inclòs l'antic Escorxador de Tarragona, ara Rectorat de la URV. El de Reus, a més de ser uns quants anys més antic, ha conservat molt millor l'estructura de la nau central i els elements exteriors (inclosa la inscripció original).
