El govern portarà al ple un pla d’inversions de 4,3 milions d’euros per al 2019

El govern municipal ha presentat, aquest dimarts al migdia, un pla d’inversions de 4,3 milions d’euros per al 2019, que sotmetrà a votació en el pròxim plenari, previst per al dimecres, 31 de juliol, al matí. Aquesta xifra econòmica, que el consistori es reserva per a projectes de finançament, se sustenta en els 3,5 milions d’euros de romanents de tresoreria amb què l’Ajuntament de Reus va tancar l’exercici de l’any passat, així com també en una operació de crèdit de 795.000 euros vinculada al pressupost d’enguany.

Per tal que el pla tiri endavant, des del govern es posarà a disposició dels partits de l’oposició, aquest dijous 25 de juliol, en el marc de la comissió informativa de serveis d’hisenda i de serveis generals, dues propostes d’acord: la primera, respecte a l’aprovació del pressupost del 2019, i la segona, referent a l’expedient de distribució del romanent de tresoreria del 2018.

Increment dels ingressos

Els comptes d’enguany són, a parer de la regidora d'Hisenda, Mari Luz Caballero, una “adaptació de les despeses a la previsió d’increment dels ingressos”, xifrats en 1,9 milions d’euros (i en els quals no es tenen en compte els 795.000 euros procedents de l’operació de crèdit). Caballero ha explicat que aquest augment dels ingressos del consistori es deu, fonamentalment, a dos motius: l’increment dels ingressos per la via d’impostos i taxes, que des de l’Ajuntament vinculen al “dinamisme econòmic que experimenta la ciutat”, i l’estalvi de la despesa financera, valorat en uns 400.000 euros.

El govern vol ‘assentar les bases de la planificació estratègica del mandat’

Segons ha afirmat la regidora Caballero, aquesta adaptació pressupostària és “fruit de la bona gestió dels darrers anys, i ens permet garantir la suficiència econòmica del consistori fins a finals d’any”. Caballero també ha assegurat que aquestes propostes “tenen encara poca càrrega política”, ja que pretenen “assentar les bases per a la planificació estratègica del mandat”. “És una mostra més que som un govern ampli, sòlid i de mirada llarga”, ha conclòs Caballero, que ha aprofitat la seva primera intervenció davant dels mitjans per agrair públicament la tasca de l’anterior regidor d’Hisenda, Joaquím Enrech.

El Centre Social del Roser i el projecte a l’antiga Hispània, entre les prioritats

Aquest pla d’inversions hauria de servir, entre altres coses, per finançar l’execució de diverses obres, entre les quals destaca el Centre Social del Roser, i elaborar estudis, plans directors i plans executius de projectes que es pretenen materialitzar al llarg del mandat, com és el cas de la construcció d’habitatge social i aparcaments a la zona de l’antiga Hispània. “D’aquest projecte, pel seu calat social, ens en sentim molt orgullosos”, ha dit Caballero.

En l’àmbit de l’execució d’obres, el document també inclou la finalització de la reforma del Camí de Valls; l’enjardinament de l’avinguda de Josep Laporte; la il·luminació de la plaça d'Antoni de Villarroel; la il·luminació del carrer de Martí Folguera, als Xalets Quintana; la segona fase d’aplicació del pla de videovigilància de Reus; la remodelació del parc de mobilitat del passeig de Mata; l’adquisició de prestatgeries per a l’arxiu i de llibres per a la biblioteca, i l’habilitació d’espais per als representants sindicals en edificis municipals.

Pel que fa als estudis, plans directors i plans executius, el pla d’inversions també fa referència a la transformació en zona de vianants del Raval de Santa Anna; la ronda nord, els nous centres cívics Gregal i Pastoreta; el futur parc de lliscament; la reforma viària dels carrers de Miró i Santa Helena; la vorera sud de l’avinguda de Sant Jordi, la plaça del Comte de Reus, i els dels carrers de Joan Ramis i del Canal. També s’ocupa de l’estudi urbanístic per repensar la connexió del carrer Ample amb el passeig de Mata.

Per últim, el pla d’inversions incorpora un seguit de partides destinades a sufragar els costos de sentències urbanístiques derivades de contenciosos de fa més de 10 anys, i que el seu veredicte ha estat contrari als interessos del consistori, així com al finançament de noves expropiacions.