Futbol que es juga sense les cames

Si bé les primeres passes es van fer a finals de 1995, va uns mesos després quan l'Associació reusenca de futbol botons (ARFB) va agafar força. Ho recorda un dels seus impulsors, Wenceslao Ruiz, conegut com 'Wences' o 'Valentons'. "Entre nosaltres ens coneixem també pel nom del nostre equip", matisa sobre aquest últim àlies. 'Barça', 'Quatons' o 'Nottingham' són altres protagonistes d'una història que va començar en bars de la ciutat fins a poder-se establir, temps més tard, al Centre d'amics de Reus (CAR). Actualment, són més d'una dotzena de jugadors. 

Dels bars al Centre d'Amics de Reus

La recuperació del joc, als 90, va tenir en Barcelona el seu punt neuràlgic. S'hi va constituir l'Associació catalana de futbol botons (ACFB) i la pràctica es va anar escampant pel territori. "Jo hi vaig jugar als anys 50, amb el meu germà. Un cop em vaig fer gran, però, ho vaig deixar", apunta Ruiz. L'empenta d'uns quants reusencs va revifar costums d'abans. "Vaig estar molt content, quan ens vam començar a moure una colla per crear la nostra entitat", detalla entre fotografies, documents i articles de premsa. Hi apareixen, entre altres, Jaume Gil, Cèsar Parisi i Joan M. Mallafrè. 

La prioritat, diu, era "aconseguir un lloc on poder reunir-nos i jugar". Al Cafè de Reus, posem per cas, "ens van cedir la part superior, on hi podíem deixar els camps". El bar Catalunya, al passeig de Sunyer, també els va acollir, així com altres locals del municipi. Tenir una seu fixa va ser possible gràcies al suport del CAR. "És casa nostra", assenyala amb orgull. Des de llavors, la històrica entitat ha esdevingut punt de trobada dels malalts del futbol botons. 

Tornejos diversos (alguns, de 12 hores ininterrompudes de competició), reglaments, i una publicació anomenada 'Peret botonaire' (de la qual només va veure la llum el número 0, del desembre de 2000) es van anar succeint amb el pas dels anys i la consolidació de l'ARFB. Com a curiositat, cal destacar que en l'interior de l'esmentada revista hi va figurar la recepta de la 'galeta botó', cortesia de la pastisseria Franquet, feta a base mantega, sucre i avellana, evidentment. 

Lliga, Copa i Champions

La Lliga, la Copa i la Champions són algunes de les competicions que s'organitzen des de l'associació. Altres s'han celebrat de manera més o menys freqüent, com la Copa Misericòrdia o el Mundial. "N'hem fet quatre, i n'he guanyat dos. No tothom pot anar pel carrer dient el mateix", fa broma 'Wences', que prova de transferir la seva passió pel joc al seu nét valencià. "Però ara els nanos estan més pels mòbils", lamenta. Però no tot s'ha perdut, ni de bon tros. A l'ARFB hi ha un parell de joves de Pradell de la Teixeta que s'han sumat al grup. "N'hi ha un que es fa dir Reus Deportiu", quan juguem. Potser a la gespa no hi haurà continuïtat roig-i-negra, però aquí sí. 

Els equips els formen 10 jugadors de camp i un porter, identificats amb etiquetes o colors diferents entre rivals. La figura del tirador és indispensable, i s'ha d'agafar i col.locar sobre el botó, tot pressionant-lo perquè es mogui en la direcció desitjada. Els jugadors de camp de 2,5 a 4 centímetres de diàmetre, mentre que el porter és més gruixut; la pilota és un botó petit de color blanc, mentre que les porteries tenen una alçada de 3,5 centímetres i una llargada de 15. Si anys enrere s'havia jugat fins i tot a terra, ara el terreny de joc pot ser fet de qualsevol superfície plana. La durada del partit és de 30 minuts, amb dues parts de cadascuna.