-
El president del Centre d’Amics de Reus, Joan Maria Mallafrè, amb la vicealcadessa, Noemí Llauradó
Centre d'Amics de Reus
La vicealcaldessa, Noemí Llauradó, ha presentat al Centre d'Amics de Reus el contingut del Pla estratègic de ciutat. Ho ha fet el marc d'un cicle d'intervencions similars, que està portant a terme en seus d'altres entitats o centres cívics, entre altres. L'ha presentada, com a amfitrió i en representació de l'associació del raval de Robuster, Joan Maria Mallafrè. Un cop al col·loqui entre els assistents, i preguntada al respecte, Llauradó ha apuntat a un document "intern" en què es detallen les partides pressupostàries que serien necessàries per desenvolupar els objectius que consten a Reus horitzó 32.
La vicealcadessa ha assenyalat que l'elaboració de Reus horitzó 32 ha estat "col·lectiva" en al·lusió a la participació ciutadana en diferents fases, i ha apuntat que el document estableix "la ciutat que volem" i que "ens estimem".
Ha argumentat igualment que es tracta d'una eina que "ens permet saber on volem anar" de cara als propers anys. Acte seguit, Llauradó ha comentat a grans trets els eixos sobre els quals gira Reus horitzó 32 (Ciutat d'oportunitats, Ciutat amb qualitat de vida, Ciutat amb talent i Ciutat per gaudir).
D'aquesta manera, ha exposat que pel que fa a la Ciutat d'oportunitats, per exemple, "tothom ha de poder tenir les mateixes possibilitats per desenvolupar-se, ja sigui a nivell individual o en comunitat"; sobre l'eix Ciutat amb qualitat de vida ha raonat que cal que a la capital del Baix Camp el veïnat "hi tingui garantit el seu benestar", sigui aquest "físic o mental". Això podria assolir-se, al seu parer, a través de la vida en "barris saludables i segurs".
Sobre l'eix Ciutat amb talent, Llauradó ha volgut destacar que la ciutat ha de ser un pol d'atracció per als creadors (independentment del seu sector d'activitat), mentre que la Ciutat per gaudir ha de servir per tal que "valgui la pena romandre-hi, a Reus, per possibilitats que ofereixi; que no sigui un lloc de pas".
Finalment, i abans d'obrir el debat amb els presents, Llauradó també s'ha referit als anomenats Projectes motor del pla estratègic, "molt transversals", i que abracen àmbits diferents. Des de la creació de xarxes de cures i fins a la formació en hàbits saludables, la vicealdessa ha tancat la seva intervenció tot apuntant que, en essència, les característiques de Reus fan que es tracti d'un municipi on "qualsevol servei" hauria de seguir sent accessible "en 15 minuts".
El col·loqui en qüestió, però, ha anat més enllà del pla estratègic. Sobre Reus horitzó 32, amb tot, un assistent ha apuntat que el seu contingut és "idealista" i que "serviria per a qualsevol ciutat". També s'ha mostrat partidari de reduir la quantitat dels objectius, i ha preguntat a la vicealcadessa quin seria el cost econòmic per fer-los realitat. Al respecte, la vicealcadessa ha revelat que al document públic "no estan quantificades" les dotacions pressupostàries per a les accions a implantar, però que "n'hi ha un altre d'intern, per a ús dels tècnics, en què sí que s'hi estableixen". Sobre el tarannà "idealista" del document, Llauradó ha explicat que "és idealista perquè té una visió, però els seus objectius són realistes per tal que siguin realitzables. I al mateix temps són ambiciosos, per tal que avancem" com a ciutat.
"El Reus que volem"
La vicealcadessa ha assenyalat que l'elaboració de Reus horitzó 32 ha estat "col·lectiva" en al·lusió a la participació ciutadana en diferents fases, i ha apuntat que el document estableix "la ciutat que volem" i que "ens estimem".
Ha argumentat igualment que es tracta d'una eina que "ens permet saber on volem anar" de cara als propers anys. Acte seguit, Llauradó ha comentat a grans trets els eixos sobre els quals gira Reus horitzó 32 (Ciutat d'oportunitats, Ciutat amb qualitat de vida, Ciutat amb talent i Ciutat per gaudir).
D'aquesta manera, ha exposat que pel que fa a la Ciutat d'oportunitats, per exemple, "tothom ha de poder tenir les mateixes possibilitats per desenvolupar-se, ja sigui a nivell individual o en comunitat"; sobre l'eix Ciutat amb qualitat de vida ha raonat que cal que a la capital del Baix Camp el veïnat "hi tingui garantit el seu benestar", sigui aquest "físic o mental". Això podria assolir-se, al seu parer, a través de la vida en "barris saludables i segurs".
La ciutat "dels 15 minuts"
Sobre l'eix Ciutat amb talent, Llauradó ha volgut destacar que la ciutat ha de ser un pol d'atracció per als creadors (independentment del seu sector d'activitat), mentre que la Ciutat per gaudir ha de servir per tal que "valgui la pena romandre-hi, a Reus, per possibilitats que ofereixi; que no sigui un lloc de pas".
Finalment, i abans d'obrir el debat amb els presents, Llauradó també s'ha referit als anomenats Projectes motor del pla estratègic, "molt transversals", i que abracen àmbits diferents. Des de la creació de xarxes de cures i fins a la formació en hàbits saludables, la vicealdessa ha tancat la seva intervenció tot apuntant que, en essència, les característiques de Reus fan que es tracti d'un municipi on "qualsevol servei" hauria de seguir sent accessible "en 15 minuts".
El col·loqui en qüestió, però, ha anat més enllà del pla estratègic. Sobre Reus horitzó 32, amb tot, un assistent ha apuntat que el seu contingut és "idealista" i que "serviria per a qualsevol ciutat". També s'ha mostrat partidari de reduir la quantitat dels objectius, i ha preguntat a la vicealcadessa quin seria el cost econòmic per fer-los realitat. Al respecte, la vicealcadessa ha revelat que al document públic "no estan quantificades" les dotacions pressupostàries per a les accions a implantar, però que "n'hi ha un altre d'intern, per a ús dels tècnics, en què sí que s'hi estableixen". Sobre el tarannà "idealista" del document, Llauradó ha explicat que "és idealista perquè té una visió, però els seus objectius són realistes per tal que siguin realitzables. I al mateix temps són ambiciosos, per tal que avancem" com a ciutat.
