El procés participatiu per 'transformar' el Carrilet recull més de 4.900 aportacions

"No volem que sigui d'un barri; volem que sigui de tota la ciutat". D'aquesta manera, la regidora d'Urbanisme, Marina Berasategui, s'ha referit al projecte de "transformació" del sud de Reus, més concretament el barri del Carrilet. A les portes de l'audiència pública en què aquesta detallarà al veïnat les conclusions del procés participatiu que s'ha dut a terme en els últims mesos sobre la qüestió, ha fet balanç per als mitjans tot recordant que la iniciativa prevista s'articula a partir d'equipaments i serveis, des de l'estació d'autobusos, al nou "punt de venda de producte fresc", un espai polivalent, o habitatge, entre altres.

Ja a la presentació del projecte, l'estiu de l'any passat, el govern va apuntar a cinc eixos de desenvolupament del sud del terme: el jovent, la cultura, la mobilitat, l'economia i el residencial.

Propostes i "diagnosi"

"Reforcem el nostre compromís amb la transparència", ha dit sobre el procés, que es va engegar el passatsetembre de 2021 i que ara és "a  les acaballes", i en què "tot el veïnat" ha pogut participar. S'han registrat 2.169 participacions, de les quals n'han sorgit 4.908 aportacions. Quasi el 60% d'aquestes han estat propositives, mentre que el percentatge restant ha estat de "diagnosi". De tot se n'ha tret "molta informació", ja que per exemple el 70% dels enquestats ha assenyalat que existeixen "barreres físiques" al Carrilet, siguin elements "físics" o "socials". De l'esmentada "diagnosi", ha apuntat la regidora, se'n deriva un "document de treball molt útil".
  

De les propostes, Berasategui n'ha destacat diverses, des d'equipaments (en especial d'ús cultural i social), de serveis (un CAP, posem per cas) o esportius. N'hi hagut també relatives a la mobilitat. Sobre els possibles usos d'equipaments per a usos d'altri, s'ha proposat comerç de proximitat; i sobre l'espai públic, "predominen les propostes per fer-hi activitats o mantenir trobades, zones per relacionar-se", segons ha argumentat a partir dels resultats recollits. 

Tot entrant al detall de les propostes, la majoria de les recollides (88,6%) fa referència a la transformació urbanística de la zona. La resta, de manera minoritària, fa referència a qüestions relatives a la imatge i confort de la zona, a la promoció econòmica i a accions comunitàries. El "més rellevant", segons s'ha exposat, són els usos, "és a dir, quines activitats es faran en l’espai que es transformarà urbanísticament". Més de la meitat (53,4%), en efecte, tenen a veure amb els usos socioculturals. Aquí s'han registrat idees sobre una sala polivalent, una biblioteca, un centre cívic, o un espai jove, entre altres. Per darrere, amb un 41,9%, hi ha les propostes d'usos sobre temes sanitaris i sssistencials, on s'han recollit idees com l'impuls del CAP, un centre de salut mental, o un espai d'urgències hospitalàries. Finalment, de manera "molt minoritària", s’han recollit propostes d'usos esportius, com un gimnàs o una piscina.

Gairebé totes les propostes fetes per la ciutadania (el 98,4%) sobre l’àmbit terciari estan vinculades al comerç, amb diversitat de possibles establiments com un quiosc de premsa, forns de pa, peixateries, botigues de roba, carnisseries, o farmàcies.

Criteris "confluents"

Igualment ha comentat quins criteris han establert els participants del procés a la "transformació" del Carrilet. Els més anomenats per la ciutadania en les seves propostes són "que els futurs edificis tinguin un caràcter discret i integrat en l'entorn", o siguin "una barreja entre tradició i modernitat", que siguin també "icònics i singulars", o "mantenir nets i cuidats edificis i l'espai públic", entre altres. 

"L'èxit és evident. Les aportacions són diverses, transversals, i els veïns ens han transmès com veuen i viuen el barri", ha dit a l'hora d'avaluar el projecte. De fet, ha volgut fer valer el "compromís" de la ciutadania a l'hora d'involucrar-se per fer propostes, i s'ha determinat "certa confluència" entre les impressions dels reusencs i la voluntat del govern. "Els veïns del sud volen esdevenir una nova centralitat", ha reblat Berasategui. "La gent vol viure en una ciutat amable, i amb tot a l'abast", ha reiterat. 

Un cop s'hagi fet l'audiència, totes les dades del procés seran recollides en un informe que es podrà consultar, més tard, al web municipal. D'aquí n'ha de sortir l'avantprojecte de la "transformació" del sud. En aquesta línia, la regidora ha volgut recordar que per a aquest mandat s'han reservat ja 800.000 euros per finançar estudis i altra documentació relativa a la iniciativa. Fins i tot ha avançat la possibilitat de "destinar recursos" per fer "alguna intervenció àgil" d'aquí a l'any que ve. 

L'alberg, un equipament cultural i més carrils bici

Quan el govern va presentar el projecte, el juliol de 2021, i més enllà del nou "punt de venda de producte fresc" i de la transformació de l’estació d’autobusos, es va anunciar la previsió per construir un nou alberg de joventut que pugui servir tant per a estudiants com per a famílies; un nou equipament cultural per a "entitats i artistes"; l’ampliació de la xarxa de carrils bici "fent una aposta per la mobilitat intermodal"; espais de coworking i de restauració; i la construcció d’habitatge dotacional, sobretot per a joves. 

D'aquesta manera, es va assenyalar, la zona sud de la ciutat "experimentarà un creixement" durant els anys vinents donada la disponibilitat d'espai i la proximitat d'equipaments de "referència" com l'Hospital, el campus de la URV i el Tecnoparc. A totes les propostes del consistori reusenc s’hi ha de sumar la futura estació de Bellisens.