Dijous, 18 d'Abril de 2024

'El Rosa' de Reus

Situat al número 12 del raval de Jesús, aquest cinema va estar en funcionament durant quatre dècades

02 de Juliol de 2023, per Marc Busquets
  • L'exterior del cinema Monterrosa, de Reus

    Centre de la Imatge Mas Iglesias Reus (CIMIR)/ Col·lecció Zaragoza Mercadé (autor desconegut)

Aquest diumenge, a Reusdigital.cat encetem una nova sèrie d'articles. L'hem batejada amb el nom d'Històries de Reus, i servirà per recuperar espais, moments i veïns de la nostra ciutat. Tots els diumenges de juliol, doncs, els dedicarem a fer un exercici de memòria col·lectiva tot recuperant emblemes del passat que, qui sap, potser ens ajudaran a entendre millor el nostre present. El primer lliurament d'aquesta nova secció estiuenca el dediquem al cinema Monterrosa, conegut igualment com el Rosa. Tot seguit en repassem la trajectòria. 

 

La millor tecnologia

 

Situat al número 12 del raval de Jesús, el cinema Monterrosa de Reus va obrir les seves portes el gener de 1945. En una època en què el setè art era un dels entreteniments massius més populars, la sala va esdevenir aviat un referent local. De l'edifici (que a posteriori ha acollit negocis diversos) se'n pot subratllar que almenys l'exterior és considerat un clar exemple de l'arquitectura monumental de la postguerra. El web del Museu de Reus va recollir, temps enrere, quines eren les característiques de l'espai. 

D'aquesta manera, a l'interior s'hi accedia tot superant tres grans portes. Aquestes permetien passar a un vestíbul diàfan, amb les taquilles a la dreta, "mentre que la part esquerra donava accés a les butaques de preferència". Al fons, s'apunta des del museu reusenc, hi teníem l'entrada al pati de butaques. Més enllà de la seva cèntrica ubicació al tomb de ravals, sembla ser que una de les claus de l'èxit del Rosa és que comptava amb les millors condicions tecnològiques per a les projeccions. 

 

De 1945 a 1985

 

El cinema Monterrosa es va afegir al grup de sales que a poc a poc es van anar recuperant després de la guerra. En són exemples la sala Reus, el Kursaal de la plaça de la Llibertat o Cinelandia. A banda, altres espais, posem per cas els teatres Fortuny i Bartrina, també van organitzar projeccions cinematogràfiques durant anys. Més endavant, ja als anys 50, va obrir l'Avenida i, als 70, el Reus Palace. Quant al Rosa, encara un apunt final. Va ser gestionat per l'empresari Joaquim Oliva, i va abaixar la persiana justament 40 anys després de la inauguració, és a dir, el 1985. 

Per complementar la lectura d'aquest article dedicat al cinema Monterrosa de Reus us convidem a recuperar un parell de reportatges publicats anteriorment en aquest mitjà. El primer proposa un recorregut històric per les sales que hi havia a la capital del Baix Camp; el segon, al seu torn, se centra en una etapa més recent, del tancament dels Lauren i del Palace fins a l'obertura dels cinemes Axion, a La Fira Centre Comercial, l'únic complex de projeccions regulars que resta a la nostra ciutat. 

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Joan Carles Llop López  24 de Juliol de 2023

El carretó de caramels i de coco del "Rosa"

Fent esment a la foto que heu possat de la façana del cinema Monterrosa, hi ha una persona amb un carret on es venien caramels, coco, xufes, moresc i altres llaminadures i a vegades globos. Aquest senyor va esdevenir una icona del cinema ja que tots els caps de setmana aquells que anaven a veure películes podien trobar-lo devant de la entrada. Aquest senyor es deia Francisco López, i era el meu avi (el meu "yayo"). Segur que molts reusencs en tenen un bon record, una bosa de xufes o un tall de coco ben fresquet venien molt de gust sobretot quan feien la mitja part entre película i película. Una gran persona que tot i essent ebanista de profesió, va saber adaptar-se en una época en que els recursos i els sous eren minsos, i gracies a ell la meva familia va poder viure dignament en una època molt dificil per la gent que venia d'Andalussia a treballar a Catalunya.