Aquest diumenge, a Reusdigital.cat encetem una nova sèrie d'articles. L'hem batejada amb el nom d'Històries de Reus, i servirà per recuperar espais, moments i veïns de la nostra ciutat. Tots els diumenges de juliol, doncs, els dedicarem a fer un exercici de memòria col·lectiva tot recuperant emblemes del passat que, qui sap, potser ens ajudaran a entendre millor el nostre present. El primer lliurament d'aquesta nova secció estiuenca el dediquem al cinema Monterrosa, conegut igualment com el Rosa. Tot seguit en repassem la trajectòria.
La millor tecnologia
Situat al número 12 del raval de Jesús, el cinema Monterrosa de Reus va obrir les seves portes el gener de 1945. En una època en què el setè art era un dels entreteniments massius més populars, la sala va esdevenir aviat un referent local. De l'edifici (que a posteriori ha acollit negocis diversos) se'n pot subratllar que almenys l'exterior és considerat un clar exemple de l'arquitectura monumental de la postguerra. El web del Museu de Reus va recollir, temps enrere, quines eren les característiques de l'espai.
D'aquesta manera, a l'interior s'hi accedia tot superant tres grans portes. Aquestes permetien passar a un vestíbul diàfan, amb les taquilles a la dreta, "mentre que la part esquerra donava accés a les butaques de preferència". Al fons, s'apunta des del museu reusenc, hi teníem l'entrada al pati de butaques. Més enllà de la seva cèntrica ubicació al tomb de ravals, sembla ser que una de les claus de l'èxit del Rosa és que comptava amb les millors condicions tecnològiques per a les projeccions.
De 1945 a 1985
El cinema Monterrosa es va afegir al grup de sales que a poc a poc es van anar recuperant després de la guerra. En són exemples la sala Reus, el Kursaal de la plaça de la Llibertat o Cinelandia. A banda, altres espais, posem per cas els teatres Fortuny i Bartrina, també van organitzar projeccions cinematogràfiques durant anys. Més endavant, ja als anys 50, va obrir l'Avenida i, als 70, el Reus Palace. Quant al Rosa, encara un apunt final. Va ser gestionat per l'empresari Joaquim Oliva, i va abaixar la persiana justament 40 anys després de la inauguració, és a dir, el 1985.
Per complementar la lectura d'aquest article dedicat al cinema Monterrosa de Reus us convidem a recuperar un parell de reportatges publicats anteriorment en aquest mitjà. El primer proposa un recorregut històric per les sales que hi havia a la capital del Baix Camp; el segon, al seu torn, se centra en una etapa més recent, del tancament dels Lauren i del Palace fins a l'obertura dels cinemes Axion, a La Fira Centre Comercial, l'únic complex de projeccions regulars que resta a la nostra ciutat.
