Els discursos de la CUP han volgut marcar distàncies amb la resta de partits que aposten per la via independentista. Busqueta ha subratllat que “per nosaltres el Sí-Sí no ens serveix de res sinó és per canviar l’actual sistema, tant per l’esgotament que viu l’Estat espanyol com per un model que premia els interessos econòmics d’una minoria per davant de les necessitats vitals de la majoria”. Busqueta ho ha resumit de la següent manera: “La independència no és un contingut en sí mateix, és el continent per construir una vida millor per a tots i totes”.
Garantir la sobirania
L’economista nascut a Bellpuig ha fet especial èmfasi en què la independència vagi de bracet la sobirania en un sentit ampli del concepte. “És sobirà un país de la Unió Europea que no pot aprovar els seus pressupostos nacionals sense el vist-i-plau de la Comissió?”, s’ha qüestionat. Per aquest motiu, Busqueta defensa que hi ha certes sobiranies innegociables.
En primer lloc, l’alimentària: “Cal garantir mecanismes i circuits de distribució curts en què no només hi guanyi el pagès perquè se li pagarà el que mereix sinó que el consumidor també tindrà el benefici de menjar un producte de qualitat i no el que ens arriba adulterat per les grans cadenes de distribució”. En segon terme ha parlat de la sobirania residencial: “Hi ha coses que són de lògica i coses que no, com que tinguem un parc enorme d’habitatges buits i gent que està sent desnonada dia sí dia també per acabar vivint al carrer”.
Per garantir aquests drets que s’han anat perdent amb la crisi, Busqueta defensa que cal posar “barricades” perquè “els interessos d’uns pocs no s’imposin a la necessitat de la majoria”. Uns dics de contenció metafòrics que només es faran realitat “amb la implicació de les persones que, en col·lectivitat, mirem de canviar les coses. No ens vindrà res regalat i el procés constituent que hem engegat no caurà del cel, però serà gratificant i ens farà millor com a persones”.
Fernàndez, per videoconferència
Fernàndez, que ha obert el torn dels paralments, ha excusat la seva presència ‘analògica’ en detriment de la seva aparició per videoconferència atesa la coincidència amb l’acte de CUP Nacional a Barcelona. Fernàndez veu el 9N com una victòria anticipada: “És la manera que tenim de tornar el país als seus legítims propietaris, al poble. Venim d’una cultura de la resistència política que ens ha portat a un dilema binari: acatar el que digui el poble o la voluntat dels tribunals”.
El diputat de la CUP al Parlament ha fet un seguit de referències històriques per expressar el malestar i cansament existent entre l’esquerra independentista: “Com tants exemples de desobediència civil, Rosa Parks va decidir no acatar i va seure a la part de l’autobús destinada als blancs. Quan li van preguntar perquè ho havia fet, va respondre que n’estava farta”.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics