Dissabte, 28 de Novembre de 2020

Entitats reusenques post-covid, el repte de repensar activitats

L’Orfeó Reusenc i el Centre de Lectura de Reus han adaptat protocols i mirades a la seva vida associativa

08 d'Octubre de 2020, per Isabel Martínez
  • El president de l'Orfeó Reusenc, Albert Bermúdez, explica a Reusdigital.cat com ha estat la tornada a l'activitat de l'entitat

    Isabel Martínez

Nascuts en una societat en què en la instrucció popular, la participació pública i l’accés a la cultura eren factors minoritaris, entitats culturals i ateneus es van convertir durant el segle XIX i fins a la guerra civil en espais de sociabilitat i cohesió social a Catalunya. Entitats tan emblemàtiques com el Centre de Lectura de Reus, fundada el 1859, o l’Orfeó Reusenc, que l’any passat va celebrar el seu centenari, formen no només part del patrimoni material i immaterial de la ciutat sinó que representaven activament un element de trobada, cultura i participació també en aquest segle XXI.

La seva idiosincrànsia singular (edificis històrics amb sales per la trobada presencial i l’intercanvi d’opinions dels socis, aules per l’assaig coral i el teatral, infraestructura escènica oberta al públic amb programació estable...) converteixen aquestes entitats en indrets que cal repensar per fer front a la pandèmia i assegurar el benestar dels socis i assistents a la seva nodrida agenda d’activitats que era fins fa poc la marca d’aquests espais. “Potser per qüestió d’edat, entenc que la funció de ser del Centre de Lectura és aquest contacte o presència però t’has d’adaptar a les circumstàncies”, reflexiona la secretària general de l’entitat, Fina Masdéu, sobre el canvi de mentalitat al que s’enfronten aquestes societats culturals amb un passat tan prolífic.

Després de l’impacte que va suposar l’inesperat estat d’alarma i la primera onada de la malaltia, tant Centre de Lectura com Orfeó Reusenc treballen ara en oferir cultura segura i mantenir el lligam societari i ciutadà que les ha caracteritzades al llarg de les dècades. “Per a nosaltres, el confinament va suposar aturar-ho tot, a més de ser preocupant per les persones més grans”, reconeix el president de l’Orfeó Reusenc, Albert Bermúdez, qui tenia present en aquells dies especialment els integrants de la coral amb una franja d’edat avançada. “Tots els treballadors se les van empescar per trobar una alternativa”, defineix Fina Masdéu l’actitud positiva dels integrants de l’'staff' malgrat l’emergència sanitària i el sobtat ordre de tancament.

Tot i això, comenta que el punt negre van ser les escoles, en ser una situació imprevista que els va agafar “d’avui per demà”. “Quan ens vam recuperar del xoc vam veure que podíem estirar d’alguns fils, anar fent” remarca sobre les lliçons d’una situació inesperada com la que es va viure aquesta primavera. En aquest sentit, algunes temptatives interessants van ser la realització totalment virtual de la històrica Exposició Nacional de Roses o la dinamització del fons digital per part de la biblioteca.

Aquestes ganes de plantar cara a la situació sense renunciar a la cultura també es van manifestar a l’Orfeó, que va programar per la Festa Major de Sant Pere “un concert totalment virtual” emès per 'Canal Reus' i, recentment, ha generat una iniciativa similar per Misericòrdia en passar pel mateix canal televisiu ‘Misericòrdia: de Reus al cel’. “Hem fet dinàmiques molt concretes però oferir la nostra activitat 'online' és pràcticament impossible”, diu Bermúdez, qui assenyala que l’adaptació dels protocols sanitaris s’adequa a la realitat “d’una entitat multidisciplinar” on es fan activitats tan diverses com cant coral, teatre, ball de bastons, o balls de saló.

Un aspecte que es veu diferent al Centre de Lectura, on es treballa per reconsiderar algunes activitats i oferir-les en 'streaming'. “Sobretot la gent que ens agrada molt la cosa presencial ens hem d’educar perquè això també és una bona alternativa”, afirma Masdéu, qui reconeix que, més enllà de la Covid, els recursos virtuals poden ser “una alternativa per la gent que no té temps o que no pot assistir als actes” tal i com es plantejaven fins ara. Per fer-ho efectiu, es treballa en l’adquisició dels recursos tecnològics que ho puguin fer possible com ara càmeres i pantalles, i la preparació dels canals de difusió necessaris. Un treball pel qual s’acolliran a les subvencions de l’Institució de les Lletres Catalanes i en el qual s’inspiraran en la feina desenvolupada per l’Ateneu Barcelonès que caminava per aquest camí molt abans de la pandèmia i amb els quals, casualment, es van reunir abans de l’esclat de la mateixa.

“Farem el que podrem a petita escala i ens van dir que ens ajudarien en allò que poguessin”, comenta la secretària general sobre una trobada que havia de ser rutinària i ara s’ha convertit en premonitòria d’una nova manera de fer. De fet, el president de l’Ateneu Barcelonès, Jordi Casassas, serà l’encarregat d’inaugurar el curs acadèmic 2020/ 2021 el proper 20 d’octubre, un motiu més per aprofundir en punts en comú entre les dues entitats. Paral·lelament, l’ampliació en marxa al Centre de Lectura es veu també com una oportunitat idònia pels temps que corren. “Si volem continuar oferint determinat tipus d’activitats necessitem més espai i aquesta inversió de futur en ampliació és justificada”, diu tot assenyalant que el confinament ha retardat les previsions de finalització d’obres del nou edifici.

“El curs vinent (setembre-octubre de 2021) disposarem probablement d’una o dos aules”, comenta, si no hi ha nous contratemps. De la seva banda, Bermúdez veu menys possibilitats a reconvertir en virtual part de l’activitat de l’entitat a la qual pertany. Tot i així, el president de l’Orfeó afirma que es troba en estudi, per exemple, implementar alguna mena “d’aplicació o sistema virtual” per la tradicional rifa de confitura de l’entitat, un dels clàssics de Tots Sants. “És adaptar-te a la realitat que estem vivint però és molt difícil” subratlla.

Al respecte dels protocols sanitaris, també s’ha treballat per oferir el màxim de seguretat i benestar als socis perquè puguin participar amb normalitat al dia a dia com abans. “Hi ha un protocol general que inclou el teatre de l’Orfeó i després un més concret adaptat al tipus tipus d’activitat” resumeix sobre els procediments adoptats fins a la data seguint les indicacions sanitàries. Una mostra d’aquesta adequació concreta s’observa, per exemple, a la sala mestre Mateu on assaja la coral i on uns vinils al terra indiquen la posició segura de cadascun dels integrants del grup. “Hi ha surtidors amb gel i informació sobre la pandèmia” en diferents emplaçaments de la seu, segons mostra també Bermúdez.

La intenció és mantenir al màxim l’activitat prevista tot prenent les mesures higièniques sanitàries, tal i com ho demostra que entre les novetats d’aquest curs es mantingui la proposta musical adreçada a infants de 0 a 3 anys i que el passat 27 de setembre s’hagin inaugurat les representantacions teatrals amb l’obra ‘Pedro y el capitán’. Sens dubte, serà agredolç el primer aniversari de la reobertura del cafè de l’entitat aquest octubre a causa de les dificultats creades per la pandèmia al nou responsable. “Els socis no només venen a fer l’activitat sinó que tens l’opció de quedar-te una estona més o venir abans”, explica sobre un servei que va patir les conseqüències de l’estat d’alarma. “Vam haver d’ajornar 9 setmanes i ara estem reprogramant” activitats, afirma Masdéu sobre la dificultat que comporta ubicar de nou a l’agenda aquestes propostes, moltes d’elles beneficiàries de subvencions que no es poden perdre.

En aquest sentit, l’any Bartrina ha estat un dels clars damnificats dels canvis que ha propiciat la pandèmia. “Potser les activitats previstes les farem més endavant”. “Prepararem la rifa de confitura i Els Pastorets dins del marc de seguretat i, per tant, intentarem fer que tot segueixi la normalitat” insisteix també Bermúdez que no vol ni pensar en un nou confinament. En termes numèrics, la Covid-19 ha afectat al nombre de socis de les dues entitats tot i que els dos responsables reconeixen que les xifres no han estat especialment dramàtiques. De fet, el soci vinculat estrictament a les escoles del Centre de Lectura ja amb anteriorat es podria definir en certa manera com a estacionari a l’entitat. “S’ha produit una petita davallada perquè, naturalment, hi ha persones que o són de risc o encara tenen una mica de por de tornar a l’activitat i potser prioritzen més el fet d’estar a casa o estar en el seu ambient familiar” comenta, comprensiu, Bermúdez.

Una altra cosa és la dimensió emocional d’aquella gent gran a la qual la Covid-19 impideix assistir a gairebé rituals personals, com passar pel Centre per llegir la premsa diària o quedar a la sala de converses per xerrar. Escenes que està per veure si es recuperaran entre uns socis fets a l’antiga. En qualitat d’integrants de la Federació d’Ateneus de Catalunya, les dues entitats reusenques comenten que el contacte i la informació ha estat un canal molt fluïd en tot aquest període. “Ens ha facilitat molts protocols, molts consells i hem pogut contactar amb ells per qualsevol dubte” explica el president de l’Orfeó.

Amb 161 anys de vida i després d’haver viscut circumstàncies de tot tipus (tancaments governatius, bombardejos, reunions clandestines...) al llarg de les dècades, el Centre de Lectura de Reus pot presumir de ser immune als canvis històrics i de la provada resilència dels seus membres davant les adversitats. Unes característiques que, de ben segur, també comparteix una entitat com l’Orfeó Reusenc al llarg del seu primer segle de vida. Cal pensar que la Covid-19 és un factor més en aquesta llarga trajectòria vital i ciutadana que desenvolupen a Reus.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics