Gairebé 1.500 tuits reusencs per explicar la pandèmia

Quants tuits s’han efectuat en l’àmbit de Reus sobre la pandèmia? Quin han estat els 'hashtags' més emprats? Es poden determinar els usuaris més actius?... En el marc de la Setmana Internacional dels Arxius (SIA) i durant els actes del seu desè aniversari a les actuals instal·lacions, l’Arxiu Municipal ha presentat, aquest passat dilluns a la tarda, la xerrada sobre captura, anàlisi i visualització de la '#Covid19' a Reus realitzada per l’arxiver Aniol Maria Vallès, qui ja ha efectuat altres avaluacions de campanyes sobre '#Cuéntalo' o el referèdum del 17 d’octubre de 2017.

Tot coincidint amb la Setmana Internacional dels Arxius, i coorganitzat per l’Associació d’Arxivers de Catalunya i el Consell Internacional d’Arxius, Vallès realitzarà aquest dissabte un taller sobre la necessitat de tractar arxivísticament les evidències generades a les xarxes socials. De la recerca concreta efectuada per Vallès sobre els tuits generats a Reus amb la pandèmia ha detallat que entre el 25 de febrer (data oficial del primer cas de Covid-19 a Catalunya) i l’1 de juny s’han escrit 1.495 tuits relacionats amb aquest tema i hi han participat 223 usuaris diferents.

D’acord amb les dades recopilades per l’arxiver, el 'hashtag' més emprat a la ciutat ha estat '#Reusacasa' durant el període d’estudi i el compte oficial de l’Ajuntament de Reus ha estat l’usuari més actiu, tot i que també han tingut una participació quantitativa important alguns partits polítics, regidors del consistori o el productor Ramon Masip, d’entre d’altres. Concretament, el dia amb més tuits de l’etapa analitzada va ser el 23 d’abril, en què molts tuitares van compartir fotografies i textos relacionats amb la celebració confinada de la festivitat de Sant Jordi. “Va ser una explosió d’imatges”, ha comentat Vallès sobre el canvi que va representar que de la quarantena habitual de missatges es passés a gairebé un centenar en aquella data.

Respecte el missatge més difòs en aquesta xarxa social, Vallès ha indicat que estava relacionat amb el restabliment d’un pacient de 74 anys anomenat Manel. A més de l’estudi de les dades obtingudes, Vallès ha explicat durant la xerrada els procediments tècnics i programaris (Twarc, JSON, CSV, entre d’altres) per capturar i treballar amb aquests missatges que ha definit com a “massius, fugaços i col·lectius”. En finalitzar l’acte Vallès ha fet entrega del dataset amb la captura a la regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, Montserrat Flores.

De la seva banda, Flores ha destacat que “els arxius s’adapten a totes les circumstàncies i moments” i ha valorat la connexió que estudis com aquest permeten amb l’arxivística contemporània basada en la producció digital i electrònica tant de la societat com de l’administració. “Hem de documentar el que fem”, ha dit sobre aquest estudi únic a la resta del país per capturar i conèixer el fons social generat per la Covid-19 en un municipi.