Qui en alguna ocasió hagi tingut l’oportunitat de consultar premsa històrica recordarà, en girar full al diari examinat, la sensació purament tàctil de tocar el passat amb els dits. A aquesta experiència sensitiva de contemplar en el seu vehicle inicial el que avui ja s’ha convertit en història se suma, a vegades, la descoberta atzarosa d’algun tema singular, un apunt que pot servir per futures recerques o reflexions. Tot i l’encant que el sistema clàssic de consulta de vells volums periodístics pot representar, el cert és que l’era de les pantalles i dels repositoris digitals ja fa temps que posa més fàcil la recerca relacionada amb les capçaleres històriques. Per no parlar de l’estalvi de temps que les noves eines tecnològiques proporcionen als usuaris en la consulta en permetre cerques impossibles en el paper o l’ajuda a la preservació d’originals fràgils o molt sol·licitats com el Diari de Reus o Las Circunstancias.
Ara fa un any, el servei de Biblioteques Municipals de Reus va estrenar el web on es localitzen ja digitalitzades 104 de les 267 capçaleres periodístiques que conformen l’Hemeroteca Històrica Local, un fons que formava part d’una biblioteca pública mai realitzada fins que es va obrir la Xavier Amorós l’any 2003. Amb la digitalització el 2022 del primer centenar de capçaleres es van posar a la xarxa unes 110.000 pàgines entre les quals hi havia els exemplars de periòdics com el Diari de Reus o d’altres publicacions singulars com l’Àlbum de Euterpe, El Reusense o Lo Camell. Unes publicacions que abasten un període cronològic tan ampli com és el que separa l’any 1844 de 1973. “La col.lecció del Diari de Reus tan completa no existia” en la xarxa fins aleshores, recorda Cristina Garreta, directora de les Biblioteques Municipals de Reus. “Hem continuat amb el treball previ al que és la digitalització. I ara estem pendent de tenir una nova partida per decidir quines capçaleres prioritzem” properament, explica Garreta, sobre la tasca que s’ha desenvolupat en els darrers 12 mesos.
I és que el gruix de pàgines pendents de digitalitzar i incloure en el mateix repositori digital representa encara unes 277.000 pàgines. Una xifra prou important tenint en compte la riquesa de capçaleres periodístiques que va caracteritzar Reus únicament superada en l’època per la ciutat de Barcelona. Pendent de la definició pressupostària i de l’acolliment a subvencions, un dels possibles objectius d’aquesta nova digitalització que es podria posar a l’abast dels internautes seria, per exemple, un diari tan significat com Las Circunstancias, que es va publicar entre els anys 1874 i 1936 a Reus i que era de tendència republicana en clara oposició al Diari de Reus. “Es tracta d’una col·lecció molt àmplia, de moltes pàgines i a banda té un problema de format perquè és gran i un cost més elevat” comenta Carmen Jiménez, bibliotecària de la sala de col·lecció local i reserva.
En tot cas, la futura càrrega d’exemplars digitalitzats s’acabarà de determinar depenent de criteris pressupostaris, tècnics i d’efectivitat de consulta, esmenta Jiménez. “Tenim encara molta publicació del segle XX i començaments del XX”, valora la bibliotecària al respecte de l’interès de totes aquestes publicacions pendents de digitalitzar. “Per una part perds l’usuari presencial, però per l'altra amplies la possibilitat que la gent pugui accedir i connectar-se” des de casa, assegura Garreta sobre el balanç que es pot fer del primer any en marxa d’aquest repositori hemerogràfic. “Ens falta millorar les eines de recerca: que quan facis una recerca àmplia a l’univers Google també t’aparegui”, comenta sobre els reptes sempre pendents de l’adequació tecnològica d’aquest tipus d’eines.
“Ara estem ideant unes visites didàctiques per poder aproximar aquest recurs” als estudiants de primer cicle de secundària comenta Garreta, una iniciativa que busca ampliar el públic objectiu del repositori més enllà dels alumnes que l’empren pels seus Treballs de Recerca al Batxillerat. Segons la directora, serien sessions “enfocades a picar el cuc de la curiositat ben aviat” entre els joves que, de moment, podran conèixer l’eina per, més endavant, fer-se-la seva. Més enllà de mostrar “la dimensió de la ciutat pels edificis” i per “la moguda econòmica” d’aquell període, Garreta destaca que “aquesta gran quantitat de capçaleres” és un exemple d’un “patrimoni local” que s’ha convertit en “universal” en poder-se localitzar també a la xarxa.
