-
ACN
La conselleria de Justícia ha confirmat aquest dimecres la identificació de les restes de Cipriano Martos en una fossa comuna del cementiri de Reus. Martos, militant antifranquista de llarga trajectòria, va morir l'any 1973, en l'etapa final del règim dictatorial, després d'ingerir de manera forçada àcid càustic mentre l'interrogava la Guàrdia Civil. A finals de desembre de l'any passat, en el marc del pla de fosses de la Generalitat, es va procedir a arrencar les tasques d'investigació arqueològica a la fossa de Reus, i l'11 de gener l'equip que hi treballava va confirmar que, dels 41 individus exhumats, un era compatible amb les característiques físiques de Martos. Les despulles van ser traslladades a un laboratori per iniciar els estudis antropològics i genètics, que finalment han acabat confirmant que la troballa corresponia al militant antifranquista.
Martos, d'aquesta manera, es converteix en la vintena persona exhumada a Catalunya des de la creació del programa d'identificació genètica, que va arrencar el 2016. La Generalitat, en el comunicat en el qual ha fet públic el descobriment, ha assenyalat que l'alta densitat de cossos dins la fossa de Reus ha convertit en "complexa" la intervenció. El procés d'obertura del terreny ha inclòs la preparació de l'espai i l'excavació de l'àrea estudiada a partir de treballs previs. L'encreuament de les dades de les restes trobades amb la dels familiars ha estat clau per acabar de concretar que es tractava de Martos. A Catalunya hi ha comptabilitzades 887 fosses documentades de la Guerra Civil, amb una xifra estimatòria de 14.000 inhumats. El nou contracte per intervenir-hi entrarà en vigor al setembre i tindrà un valor de 4,4 milions d'euros.
Martos era un obreer i sindicalista d'origen andalús que va néixer a Granada l'any 1942. Va tenir diversos oficis -jornaler, miner, treballador tèxtil i manobre- en una trajectòria que el va dir a Morón de la Frontera, Terol, Sabadell, Terrassa i finalment Reus. Es va afiliar al sindicat Oposició Sindical Obrera (OSO), va ser militant del Partit Comunista Espanyol Marxista-Leninista i també va ser membre del FRAP. La Guàrdia Civil el va detenir el 25 d'agost del 1973 després de dur a terme una acció de propaganda política a Igualada i el van portar a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar i torturar i, al cap de dos dies, com a resultat de l'enverinament amb àcid càustic -suma d'àcid sulfúric i gasolina-, el van traslladar a l'hospital. El 29 d'agost el jutge li va prendre declaració i el 17 de setembre va morir. El periodista Roger Mateos en va documentar tota la trajectòria a Cipriano Martos. Vida i mort d'un militant antifranquista, publicat el 2018 a l'editorial Anagrama.
Martos, d'aquesta manera, es converteix en la vintena persona exhumada a Catalunya des de la creació del programa d'identificació genètica, que va arrencar el 2016. La Generalitat, en el comunicat en el qual ha fet públic el descobriment, ha assenyalat que l'alta densitat de cossos dins la fossa de Reus ha convertit en "complexa" la intervenció. El procés d'obertura del terreny ha inclòs la preparació de l'espai i l'excavació de l'àrea estudiada a partir de treballs previs. L'encreuament de les dades de les restes trobades amb la dels familiars ha estat clau per acabar de concretar que es tractava de Martos. A Catalunya hi ha comptabilitzades 887 fosses documentades de la Guerra Civil, amb una xifra estimatòria de 14.000 inhumats. El nou contracte per intervenir-hi entrarà en vigor al setembre i tindrà un valor de 4,4 milions d'euros.
Martos era un obreer i sindicalista d'origen andalús que va néixer a Granada l'any 1942. Va tenir diversos oficis -jornaler, miner, treballador tèxtil i manobre- en una trajectòria que el va dir a Morón de la Frontera, Terol, Sabadell, Terrassa i finalment Reus. Es va afiliar al sindicat Oposició Sindical Obrera (OSO), va ser militant del Partit Comunista Espanyol Marxista-Leninista i també va ser membre del FRAP. La Guàrdia Civil el va detenir el 25 d'agost del 1973 després de dur a terme una acció de propaganda política a Igualada i el van portar a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar i torturar i, al cap de dos dies, com a resultat de l'enverinament amb àcid càustic -suma d'àcid sulfúric i gasolina-, el van traslladar a l'hospital. El 29 d'agost el jutge li va prendre declaració i el 17 de setembre va morir. El periodista Roger Mateos en va documentar tota la trajectòria a Cipriano Martos. Vida i mort d'un militant antifranquista, publicat el 2018 a l'editorial Anagrama.
Etiquetes:
