III Any Triomfal, primer dia a Reus (i 2)

Aquesta etapa inicial de la postguerra no es pot entende sense el repàs a les actuacions de reusencs com José María Fontana Tarrats (Reus, 1911-Sanxenxo, Pontevedra, 1984) qui va ser cap provincial del Movimiento a Tarragona (1939-1943), governador civil de Granada i president del Sindicat Nacional Tèxtil. Més tard, va ser procurador a Corts i Consejero Nacional del Movimiento durant 12 anys. Apartat de la política des dels anys 50, el reusenc va viure a Madrid, on va ser secretari de la Cambra de Comerç i jutge d’un tribunal especial sobre qüestions de competència entre les empreses.

Segons la historiadora Montserrat Duch, les delegades locals de la Secció Femenina en els primers anys a Reus van ser Mercè Monné i M. Cinta Rodón Esqué, Josefa Val Martín i Núria Caixés Sunyer. En ser filla de Josep Caixés, Fontana Tarrats va definir la darrera, el 1978, com a “intel·ligent i sensible”. Senyal del seu escàs pes en un règim, que va marginar i discriminar les dones, les tasques de la Secció Femenina amb ressò públic durant els primers temps es limitaven a la celebració dels actes de la patrona, Santa Teresa, la col·lecta anual per recaptar fons per als albergs i altres activitats, l’organització de campionats provincials de bàsquet i col·laboracions en la 'Hoja Femenina' que publicava el 'Diario Español' a partir del maig de 1939.

Sense ser-ne membre, de la Secció Femenina, però sí reconvertida a la tasca de nacionalcatolicisme, la periodista Llucieta Canyà (que va residir a Reus durant una dècada) va començar a partir de 1942 a col·laborar en unes planes que portarien com a títol 'Mundo femenino' del mateix diari.

La immediata repressió

Segons la Història General de Reus, la dictadura de Franco va realitzar 26 execucions de reusencs a Tarragona durant la inmediata postguerra, fins el 1943. Entre el febrer de 1939 i mitjans de 1942, a més, es va habilitar amb finalitats repressives un camp de concentració als antics quarters de la ciutat i a la Causa General es van processar 180 homes i 13 dones de Reus. Menció a banda mereix la pressió per part del règim sobre els funcionaris municipals. Al consistori reusenc, es van produir 252 depuracions de diferent grau especialment en àrees com l’escorxador, l’hospital o els guàrdies, a les quals cal afegir el cessament de 40 treballadors per abandonament de servei.

Els omnipresents màrtirs

Un altre símbol d’aquesta època va instal·lar-se també al carrer. Les noves autoritats van acuitar-se en inaugurar un monòlit el 29 d’octubre de 1940 on hi constaven els noms dels 31 capellans i 87 paisans morts durant l’etapa republicana. Una de les homenatjades va ser, per exemple, la secretària de la primera junta de Falange a Reus el 1935, Francisca Magdaleno de la Hoz, nom amb el qual els vencedors van rebatejar el carrer dels Recs. Honor que, el 1945, també tindria Camilo Morales, que havia estat inspector de la FET a la comarca de Falset i va ser assassinat pels maquis. Precisament, l’espai on es va situar el monòlit va ser escenari principal de la primera visita de Franco a Reus el 1942.

Propagandistes del nou règim

El retrat d’aquesta època està necessàriament incomplert sense parlar dels propagandistes del règim que, des dels limitats i controlats mitjans de comunicació, aplaudien una administració ideologitzada i plegada als interessos del Cap de l’Estat i les seves famílies ideològiques. De fet, el 20 de gener de 1939 ja va veure la llum una mena de butlletí informatiu, escrit en castellà, que recuperava la denominació històrica de 'Diario de Reus' i que ben aviat es va transformar en el Boletín Oficial del Ayuntamiento de Reus, que va subsistir tan sols fins mitjan febrer.

En el terreny de les ones radiofòniques, no va ser menor la col·laboració de Salvador Sedó Llagostera (Reus 1900-1990) que va fer-se amb el control de 'Ràdio Reus', la qual va ser adquirida el 1944 per la 'cadena Ser'. Prèviament, Sedó ja havia col·laborat amb l’emissora i a partir del seu nomenament com a nou director va estar-hi al capdavant durant dues dècades i mitja. Va caldre esperar fins l’abril de 1952 perquè se sumés a aquesta llista de mitjans afins a la dictadura, 'Reus. Semanario de la ciudad', dirigit per Carles Giró Puig.

Repunt de les malalties venèries

Paradoxalment, el nombre de les malalties venèries va experimentar un auge important en els primers mesos del nou ordre. En opinió del doctor Luis Grau Barberà, responsable del dispensari antiveneri de Reus, una causa immediata va ser l’estada d’un grup de Fletxes Negres, soldats feixistes italians, a la ciutat entre juny i agost de 1939.

Segons l’informe del metge, el març de 1940 la situació continuava essent preocupant en aquest capítol i els recursos relativament escassos tal i com ho demostra que el responsable del servei demanés un microscopi amb urgència.