Joan Clos: 'Es necessita crear aliances entre els municipis'

La sala noble del palau Bofarull ha viscut aquest passat dijous al vespre un exercici de nostàlgia dels temps en els quals el socialisme era gairebé hegemònic als municipis catalans i aspirava a tot arreu de l'Estat. L'exalcalde de Barcelona i antic ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, Joan Clos, ha fet valdre la seva experiència com a director executiu d'ONU-Habitat per justificar la seva presència en un debat sobre ciutats habitables amb el que va ser president dels col·legis d'arquitectes de Catalunya i d'Espanya i vicepresident de la Unió Mundial de les professions, Jordi Ludevid.

Sota el paraigua organitzatiu de la Fundació Josep Recasens, que recorda el polític reusenc nascut el segle XIX molt vinculat al socialisme amb accent català, articulat gràcies a l'agenda i contactes del que va ser alcalde de la ciutat, Josep Abelló, que ha exercit de conductor de la trobada, gestat per l'interès del cap de llista del PSC a les properes municipals, Andreu Martín, i amb la presència activa del també exalcalde Lluís Miquel Pérez entre el públic (entre el qual també s'hi ha vist l'actual portaveu de Cs al consistori, Juan Carlos Sánchez), l'acte ha deixat com a titular la defensa de Clos d'articular el territori en una àrea metropolitana.

"Aquí hi ha un 'pool' metropolità molt important, amb una indústria com la química que fa de motor i que estira de moltes empreses auxiliars, a més del turisme. La pregunta que cal fer-se és si aquesta àrea metropolitana funciona a l'hora de captar tota la potencialitat que pot tenir. Segur que es podria crear un projecte molt atractiu per aquest territori, i no crec que es pugui aïlladament. Es necessita crear aliances entre els municipis". Clos ha estat ferm a l'hora de reivindicar la necessitat d'introduir encara que sigui a cops de martell aquest model de discurs dins dels debats electorals, perquè "si només prediquem eslògans malament anirem. Perdrem pistonada", ha dit.

L'exemple de la ubicació de l'estació de l'AVE del Camp de Tarragona ("està bé que ho decideixi un funcionari de Renfe?", s'ha preguntat), Clos ha volgut donar pragmatisme local a una intervenció que inevitablement, davant l'enunciat tan genèric, havia de tenir referents planetaris i geoestratègics amb l'eclosió econòmica del sud-est asiàtic i Àfrica i Amèrica Llatina com a exemple de creixement urbà distòpic. "Si el ciutadà bada, algú altre pren les decisions", ha assegurat tot defensant la necessitat de l'empoderament dels municipis en una època d'aldea global.

I, en aquesta línia, ha reivindicat l'ocupació laboral com a garantia prioritària de desenvolupament dels antics conceptes romans de la urbs i de la civitas. Perquè edificis i persones són dues coses diferents, al capdavall. "La pregunta pràctica que cal fer als que es presenten a les eleccions és què poden fer perquè a les nostres ciutats apuntin bé cap a la creació de llocs de treball", inesgotable segons el seu parer gràcies a una revolució tecnològica que ha de tornar a situar l'entorn urbà com a nou focus de producció. "Per aconseguir que una ciutat funcioni (ha afegit, després de posar l'exemple del Palau Bofarull com el resultat de l'època "on a Reus hi havia moltíssima feina i dinamisme econòmic") cal que sigui un espai on es generin molts llocs de treball. A partir d'aquí la gent ja s'espavilarà per ser feliç. Però si hi ha problemes de subsistència... Poca broma", ha argumentat.

"Les ciutats han de saber on tenen la butxaca. I per parlar d'oportunitats s'han de saber trobar els alcaldes", ha admès per part seva un Ludevid menys donat en canvi a l'optimisme d'un Clos convençut de la capacitat del mercat per crear i assimilar nous espais laborals "amb professions que fins i tot poden ser absurdes". "Els salaris a Espanya són precaris i si bé augmenta la riquesa la repartim pitjor", ha reblat tot defensant la necessitat de dibuixar "un mapa per al mentrestant". És a dir, per aquest període actual ple de canvis sense una direcció encara definida.

La seva ha estat l'aposta per una integració en la gestió de la ciutat del que va anomenar com "fet professional". En essència, centrar esforços en les sis necessitats que considera claus en el desenvolupament de les ciutats, des de la salut, l'educació i la seguretat fins a la comunicació, l'habitabilitat i la sostenibilitat econòmica i ambiental. I ho ha fet a partir d'una defensa aferrissada de la necessitat d'articular punts de trobada entre les professions lliberals col·legiades, "que han deixat de ser una minoria elitista" i que "a Barcelona són la majoria de votants".

La seva visió demana aprofitar els vincles "transnacionals" d'aquest tipus d'organitzacions i aprofitar el seu vessant "pràctic i d'utilitat social" per articular el futur dels àmbits urbans.