"El que experimentem de bon inici com a grup municipal és que el canvi que presenta el PSC a Reus, més que un canvi, és un retorn a la manera de fer socialista", ha apuntat la regidora de Projecció de Ciutat de l'Ajuntament de Reus i primera tinenta d'alcaldessa, Noemí Llauradó, en un balanç del primer any de mandat del govern de coalició (PSC, ERC i Ara Reus), a una setmana de celebrar-se un any dels comicis del 28-M.
Després del "parèntesi convergent" amb Carles Pellicer com a alcalde de la ciutat, els republicans veuen en el PSC una certa "sensació de nostàlgia" per tornar a fer el d'abans, fent referència als 33 anys anteriors de govern socialista a Reus.
Els republicans qualifiquen l'escenari de l'inici de mandat com un "desajustament de velocitats"
"No ha estat fàcil", ha assegurat Llauradó, i és que quan es va conformar el govern actual, dos dels socis (ERC i Ara Reus) portaven una "velocitat de creuer" amb "l'expertesa de conèixer la casa" i l'estructura administrativa de l'Ajuntament i volien "veure avançar" els projectes, i es va incorporar un PSC que portava dotze anys a l'oposició amb alguns regidors i regidores que no havien ni format part de la vida al plenari abans.
Des d'ERC (cinc regidors) expliquen que "el soci més petit" (Ara Reus amb dos regidors) sembla que ha estat "arrossegat" pel més gran (PSC amb vuit regidors). "A vegades sembla més un 10 a 5 que un 8 a 7", ha apuntat Llauradó.
El paper d'ERC
Amb cinc regidors i regidores al plenari municipal, ERC continua veient-se amb "pes i responsabilitats" dins de govern en àrees transformadores com són l'urbanisme (Marina Berasategui), la cultura i la política lingüística (Daniel Recasens), la promoció de ciutat (Noemí Llauradó), l'empresa, formació i ocupació (primer amb Carles Prats al capdavant i ara, amb Òscar Subirats), i la participació ciutadana, la transparència i el bon govern (Montserrat Flores). "Tirem endavant regidories de pes de la desena ciutat més gran de Catalunya i liderem la primera tinença d'alcaldia", ha celebrat Llauradó.
Amb un "fort lideratge", ERC assumeix que el seu paper és vetllar per la cultura catalana i de Reus, defensar la llengua, lluitar contra el feixisme i avançar des del municipalisme fins a la independència. "De cara al 2027 no renunciem a tenir l'alcaldia de la ciutat, i així trencar el bipartidisme que hi ha hagut fins ara", ha expressat Noemí Llauradó, qui ha afegit: "Hi ha el perill que la ciutat de Reus es quedi estancada; si volem que passin coses diferents, creiem que hi ha d'haver canvi en l'alcaldia". El "plus" que necessita la ciutat, segons la regidora d'ERC, passa pel lideratge del govern en mans d'Esquerra.
Des de la formació són conscients de la "desafecció política" de la ciutadania i del fet que han de treballar per "tornar a connectar amb els reusencs i reusenques", en paraules del president de l'executiva local d'ERC a Reus, Enric Fogàs, i recuperar la majoria independentista. Tant el 28 de maig de 2023 com el passat dia 12, els republicans han vist com el suport de la gent ha anat minvant i que la creixent abstenció ha beneficiat a l'extremadreta.
ERC vol apropar-se a la classe mitjana i guanyar-se -o refermar- el seu vot i confiança d'ara en endavant. Durant la roda de premsa d'aquest dimecres, Noemí Llauradó ha qualificat de "repte polític" la millora de la situació social i econòmica, la qualitat de vida, de la classe mitjana, de "qui mou la ciutat" i a qui "cada vegada costa més arribar a final de mes". I això, segons apunten, passa per les polítiques públiques d'ERC.
"Volem treure pit dels projectes amb segell ERC"
El grup municipal ha exposat una actualització dels projectes que lideren des de les seves regidories, projectes que van començar-se a dibuixar en el mandat anterior, amb Junts i Ara Reus, i que en l'actual continuen desenvolupant-se i materialitzant-se. Així, fent un repàs, han volgut defensar-se d'una crítica que, tal com ells indiquen, acostumen a rebre: "ERC no només planifica, sinó que també executa".
La regeneració del barri del Carme, la transformació de la zona sud de la ciutat, més enllà del Mercat del Carrilet, el posicionament de Reus al mapa com una ciutat per visitar i invertir i on viure; la reforma del Museu d'Art i Història, la definició del projecte del Centre Catòlic, l'impuls de Funecamp com a "primera acció visible" de l'àrea metropolitana, l'aposta per un urbanisme més humà, la futura posada en marxa d'una nova edició del Reus Espais Vius o l'Escola d'Oficis són alguns dels projectes que des d'ERC han volgut destacar.
