La Casa de la vila de Reus

Enguany fa un segle que la Casa de la Vila de Reus va ser objecte d'una gran reforma que es va allargar anys i que va fer que l'edifici no tornés a ser ocupat fins el 1932. Va ser a finals del segle XVI quan es va traslladar a l'actual Mercadal, si bé abans havia estat on ara hi tenim les Peixateries Velles (tancant la zona que avui hi ha entre la plaça del mateix nom i el raval).

La manca d'espai sembla ser la causa del canvi a l'emplaçament definitiu. Segons Andreu de Bofarull, els primers documents lligats a la Casa de la Vila al seu primer lloc daten de 1296.

Diverses remodelacions

Si bé al Mercadal hi havia més espai, el cert és que l'edifici existent va haver de ser llavors àmpliament reformat. D'aquesta manera, i segons les cròniques locals, el 1601 es va enllestir la nova façana, amb la porta que ara es pot veure a la part posterior de la finca (al carrer d'Aleus). Tal i com ja va explicar Jordi Garcia a Reusdigital.cat, ara aquesta té tan sols una funció ornamental. El cas és que el palau municipal ha viscut, al llarg dels anys, diverses remodelacions que fan que "no pugui encasellar-se en un estil arquitectònic concret, les més importants de les quals es van fer els segles XVII i XVIII", segons s'apunta al web del consistori. 

Exemple d'un d'aquests canvis és el rellotge que es va posar a la façana el 1784 i que, més tard, l'any 1856, es va moure per ser ubicat en un dels extrems del conjunt. L'última actuació destacada es va engegar el 1923, segons constava a la mostra Coses de Reus del Museu d'art i història de la plaça de la Llibertat. De la reforma se'n van encarregar l'arquitecte Pere Caselles, a partir de 1925; més endavant, el 1932, l'espai va adquirir el seu aspecte actual a partir dels dibuixos d'Antoni Sardà. 

Com a curiositat, cal subratllar una història vinculada a les obres a l'ajuntament quan es va proclamar la Segona República a Reus. Els treballs que es duien a terme al palau municipal van provocar que la multitud s'aplegués a l'actual plaça d'Hèrcules, i que el traspàs de l'alcaldia de Josep Caixés a Evarist Fàbregas tingués lloc a la seu de l'Instituto Nacional de Segunda Enseñanza, l'actual institut Salvador Vilaseca.