En un context informativament polaritzat per la Covid-19 i les decisions de Messi, la celebració de la Diada de Catalunya d'enguany requereix també el seu espai, no només pel que significa, sinó per les condicions amb les quals es presenta i el repte que suposa. No és gens fàcil amb aquesta pandèmia organitzar un acte, l'èxit del qual, depèn especialment del nombre dels participants. Les restriccions que s'han aplicat per la presència de la Covid-19 i el fet que una part de la població creu que és millor no participar en els actes d'aquest divendres per seguretat, enrareixen l'ambient de normalitat que hauria d'envoltar la celebració de la Diada.
Enguany, aquesta celebració es presenta atípica i sortir al carrer comporta els seus riscos. Quelcom inherent amb la resta d'activitats dutes a terme en aquesta 'nova normalitat'. Aquest any, les coses són diferents. L'ANC i Òmnium han fet mans i mànigues perquè en aquest Onze de Setembre hi hagi un bon equilibri entre les mobilitzacions desplegades a Catalunya i la seguretat sanitària, prioritzant el segon objectiu. Res d'actes multitudinaris. "Cal exercir el dret a la manifestació amb plenes garanties de la salut pública", va anunciar la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie.
L'ANC i Òmnium han preparat per a aquesta Diada una jornada diferent d'altres anys, combinant manifestacions presencials amb altres actes virtuals, i afegint un missatge sobre la crisi originada per la pandèmia. També l'esquerra independentista contempla fer activitats al carrer, tot adaptant-se al moment. Tot plegat, un risc que segons els impulsors cal córrer, tot i els consells d'experts mèdics que recomanen no fer aquest tipus de concentracions.
En aquest cas, la salut de l'independentisme caldrà mesurar-la per les "bones maneres" d'actuar dels organitzadors i els participants. A diferència d'altres anys, que la seva "salut" es mesura pel nombre d'assistents a les manifestacions. Passi el que passi, els polítics i mitjans contraris al postulat sobiranista ja tenen a disposició un bon argument per al seu guió crític, i en alguns casos burleta. El troben fàcilment. Deixeu passar unes hores i ja veureu com incidiran en el vistiplau del president Torra en permetre les manifestacions, i al mateix temps es referiran a la possible "poca participació", lògica si tenim en compte les circumstàncies i les limitacions que han establert els mateixos organitzadors.
Amb tot això, els partits que conformen el govern català estan dividits i centrats en la lluita pel vot sobiranista per a les pròximes eleccions al Parlament. Costa d'entendre que les diferències, cada vegada més accentuades, entre JuntsXCAT i ERC siguin favorables per a la causa independentista encara que insistentment es digui que el debat és enriquidor. També la desbandada de càrrecs i militants del PDeCAT cap a la formació de Puigdemont ha generat sorpresa i desconcert. Veurem el desenllaç d'aquesta escissió postconvergent en els pròxims mesos i com això afectarà els mateixos partits i a les institucions representades. I veurem també, el resultat de l'estratègia possibilista d'ERC i de voler situar-se a la centralitat de la política catalana.
Hi ha massa desavinença en l'espai polític independentista, que ara per ara, no fa cas a les demandes d'unitat estratègica. Un panorama polític poc engrescador de cara a les negociacions amb el govern espanyol o a l'ofensiva judicial de l'Estat que es presenta per aquest setembre. Tot i això, el suport social continua existint, i les expectatives de vot independentista no decauen, ja que per primera vegada es podria superar el 50 per cent dels vots si fem cas a la majoria d'enquestes que s'han publicat.
En els últims mesos, la covid-19 ha canviat prioritats. Qüestions com la sanitària, l'econòmica o l'educativa han estat les més urgents i el projecte independentista ha quedat tan confinat com la població. Aquest divendres té l'oportunitat de sortir al carrer amb més sentit comú que mai, i demostrar quin és el seu pols en moments complicats com els actuals.
