La Font Vella de Reus

La Font Vella, també coneguda com la Font de la vila, va ser la primera que va existir en l'antic terme. De fet, es considera que es devia fer de manera quasi simultània a la repoblació de la zona. Pública, el 1736 se la va traslladar fora muralla, al començament de la Closa de Mestres, el carrer que hi ha a l'altra banda del raval de Robuster, gairebé davant per davant. A tocar, a posteriori, s'hi van construir les Basses de la Font Vella, uns rentadors que van incloure uns abeuradors per a les bèsties. L'any 1936, amb tot, va ser retirada d'aquell espai. 

La Font Vella s'abastia d'aigua per la Mina de la Font de la Vila, altrament la Mina del March. Amb quatre braços, aquesta creua el nucli del terme i recorre tota la ciutat, des de la carretera de Castellvell fins a la Riera d'Aragó. Segons consta dels treballs del trasllat del 1736, anteriorment el seu recorregut era gairebé sempre fora dels murs, si bé ara travessa el centre ja que "a partir d'unes seixanta passes dins de la plaça del Quarter, va pel carrer de Sant Pere d'Alcàntara (ara Llovera), a la profunditat de vuit canes, entra al carrer de Monterols fins davant de la casa del Senyor Pau Miró, travessa la plaça del Mercadal i baixa pel carrer Major i de la Font, fins que arriba davant del balcó de la cuina de casa el senyor Carles Bofarull, adroguer". 

Com a prova que durant anys i panys va ser l'única font de Reus, diversos llocs propers (tals com el portal de la Font, els horts de la Font o el carrer de la Font, per destacar-ne alguns) van incloure-hi la paraula en qüestió. 

A 'Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus', de Ramon Amigó (Associació d'Estudis Reusencs, 1988), s'hi va fer constar que la ciutat es va abastir d'aigua durant molt de temps amb les seves fonts públiques. De fet, es poden veure unes tapes metàl·liques amb la inscripció Mina de March al raval de Sant Pere i a la Riera d'Aragó, respectivament. Com a apunt històric i de context, segons recull el web d'Aigües de Reus en la descripció d'algunes de les rutes que es poden fer a la ciutat, el 22 de juliol de 1778 es van estrenar fins a cinc fonts: la de les Monges, la de Santa Anna, la de la Farinera, la de la Sang i la de la Creu del Pedró o font del Rei.

Més endavant, entre el 1804 i el 1841, es va ampliar el mapa de les fonts que havien d'abastir la ciutat. Ara, l'aigua provinent de la mina s'utilitza per a ús de boca a la ciutat de Reus.