La intensa petjada de Domènech i Montaner a Reus

Quan es pensa en l’obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner a Reus es pensa inevitablement en edificacions emblemàtiques com l’Institut Pere Mata i la Casa Navàs, dues de les seves obres clau. En el marc dels actes de l’Any Domènech i Montaner, l’Arxiu de Reus ha volgut sumar-se al coneixement i la divulgació d’aquest geni amb una exposició i una xerrada que posen en valor el seu llegat.

Un 'savi'

I ho ha fet amb la mostra de part de la documentació relacionada amb aquestes i d’altres obres i amb una conferència de l’arquitecte Anton Maria Pàmies qui, entre d’altres fites professionals, va comissariar l’Any Pere Caselles. Després d’un acurat repàs biogràfic, Pàmies ha destacat que l’arquitecte barceloní era “un savi”, un gran entès en heràldica i un profund coneixedor de la història catalana.

Vinculat al catalanisme polític, Domènech i Montaner va protagonitzar els grans esdeveniments d’aquest moviment com les Bases de Manresa (1892), un espai on va coincidir amb el reusenc Pau Font de Rubinat. Fruït d’aquesta vinculació personal i política naixeran les grans obres del barceloní a Reus. A banda d’explicar algunes de les singularitats tècniques de l’Institut Pere Mata i la Casa Navàs, Pàmies ha entrat en alguns detalls presents en plànols guardats a l’Arxiu de Reus com els de la Casa Rull (el seu primer encàrrec privat a Reus); la Casa Gasull; els magatzems i la Casa Llopis; la Capella Margenat i la recòndita biblioteca de Pau Font de Rubinat.

Sinergies entre Domènech i Montaner i Caselles

També s’ha referit a projectes que no van reexir o en els quals va col·laborar juntament amb el seu fill, Domènech Roura, com van ser una escala per la societat El Círcol, el Teatre Circ o la sala de cinema Kursaal. “L’arxiu no té plànols de les plantes”, ha assenyalat Pàmies, qui ha recordat que en aquell moment no s’exigia presentar documentació sobre els interiors d’aquestes obres. Un fet que vist amb els ulls actuals és una veritable llàstima. Fruït de l’estudi de la documentació annexa que sí es conserva d’aquestes obres, Pàmies ha assenyalat les sinergies que es van establir entre Domènech i Montaner i arquitectes com Pere Caselles, qui va ser arquitecte municipal entre 1891 i 1929.

Per últim, el conferenciant s’ha referit a projectes de fora de Reus com el mausoleu a Jaume I avui present al palau municipal de Tarragona però pensat inicialment per la catedral, el celler de l’Espluga de Francolí, Mas Passamaner a La Selva o les edificacions del balneari de Vallfogona.