La jutgessa manté oberta la investigació contra Pellicer i quatre regidors més pels fets del 3-O

La jutgessa Cristina Giralt manté oberta la investigació contra el batlle de Reus, Carles Pellicer, els portaveus dels grups municipals al govern, Montserrat Vilella, Noemí Llauradó i Jordi Cervera (del PDeCAT, Esquerra i Ara Reus, respectivament) i contra la cupaire Mariona Quadrada pels fets del 3 d'octubre de 2017 a la ciutat. L'alcalde, els seus socis i la CUP van signar un manifest en què es va demanar que la policia espanyola deixés l'hotel Gaudí després de la celebració del referèndum. El cos de seguretat va denunciar-los per un presumpte delicte d'incitació a l'odi, i un cop finalitzada la instrucció, la magistrada ha demanat ara a les acusacions que presentin els seus escrits, segons han apuntat aquest dilluns fonts judicials. 

A través d'un auto de 16 pàgines, la jutgessa exposa que els agents van arribar a Reus el 12 de setembre, si bé "no van prestar servei a la ciutat". La seva sortida estava prevista per al 7 d'octubre perquè l'hotel "tenia altres reserves", però la seva marxa es va produïr "entre els dies 4 i 5". Segons l'escrit de la magistrada, durant la seva estada a la capital del Baix Camp no van fer "ostentació de la seva condició de funcionaris públics". Ara bé, alguns veïns van fer sonar el clàxon dels seus vehicles "a altres hores de la matinada per inoportunar el descans" dels agents tot cridant "fills de puta" i "votarem". 

Ja després del referèndum, el dia 3 al migdia, i durant l'aturada de país, l'auto relata que una marxa de milers de persones ("entre 3.000 i 4.000") es va adreçar a l'hotel i que Pellicer i els quatre altres regidors van llegir el manifest. Davant d'aquesta "intimidació", diu l'escrit de la magistrada, un parell d'agents dels Mossos va recomanar als treballadors de l'establiment que bloquegessin les portes per evitar possibles incidents. Davant la situació, el comandament dels agents de la policia espanyola es van aplegar a la primera planta, perquè aquest "temia per la integritat" dels policies. D'aquesta manera, i per la "hostilitat" d'alguns veïns, els policies "van deixar de fer vida social" a Reus. 

Altres, per part seva, van deixar d'anar al gimnàs Faro perquè tenien "sentiments d'humilació, angoixa i menysteniment". "Davant la pressió i l'assetjament", segueix el relat judicial, van optar per deixar la ciutat abans del previst. L'auto recull el testimoni de diversos agents, un dels quals assenyala que pel 3-O "tota la ciutat sabia que eren policies, fins i tot al carrer per l'accent (...) i que hi va haver un moment que creien que entrarien (a l'hotel) per apallissar-los". L'escrit de la jutgessa apunta també que, per al director de l'hotel, el comportament dels agents "no era ostentós" però que la gent "venia a recriminar-los que allotgessin policies" a les seves instal·lacions. Els recepcionistes van rebre moltes trucades, aquells dies, "tan sols perquè la línia estigués ocupada", es fa constar. 

Sobre Pellicer i la resta de regidors, l'escrit indica que la voluntat d'aquests va ser la "d'incitar la població" per expulsar els policies, "tot augmentant i agreujant la tensió ciutadana i l'animadversió contra els agents". Sobre el contingut del manifest, la jutgessa argumenta que no se'n pot entreveure una voluntat de "calmar els ànims", tal i com "correspondria a un responsable polític". De fet, subratlla, el manifest en qüestió conté "una comminació expressa que incita a l'odi i la discriminació". De les diligències practicades, per tant, se'n deriva "l'existència d'una conducta que revesteix els caràcters del delicte d'incitació a l'odi previst i penat a l'article 510 del codi penal", tot rebutjant en conseqüència les al·legacions de les defenses, que van demanar l'arxiu de la causa en el seu moment. 

A banda, la magistrada, titular del jutjat d'instrucció 2 de Reus, arxiva provisionalment la causa contra els altres 13 investigats, entre els quals els cupaires Marta Llorens i Oriol Ciurana, el propietari i el treballador del gimnàs, i diversos bombers.