Dimarts, 19 de Març de 2024

Hospital Sant Joan de Reus, el final d’un model propi

Recollim les opinions dels exalcaldes Abelló i Pérez sobre els futurs canvis en la titularitat de l'equipament

17 de Desembre de 2018, per Isabel Martínez
  • Una imatge de l'accés a l'Hospital Sant Joan

    Reusdigital.cat

“Una mostra de maduresa política”. Amb aquesta expressió, definia l’aleshores l'alcalde de Reus, Josep Abelló, la constitució de la societat anònima municipal de l’hospital de Sant Joan el 16 d’octubre de 1986. Un instrument amb més de tres dècades al darrere que des de fa dies ha entrat en un particular compte enrere fins que el CatSalut n’assumeixi la totalitat de la gestió juntament amb els àmbits sanitaris de Sagessa.

En els anys 80, la creació de la societat anònima municipal de l’hospital, la primera de la ciutat i del ram de la sanitat de tot l’estat espanyol, naixia fruit del consens entre totes les formacions polítiques i com a conclusió principal de la comissió especial de l’hospital en què totes hi van participar. La lectura de l’acta d’aquella sessió plenària ja informa que la possibilitat del dèficit que podia generar el nou ens era una de les preocupacions dels regidors.

El regidor de CiU Joan Josa, però, assegurava que el consistori “havia d’intentar trencar l’utopia” que un hospital “sempre té dèficit” i apostava per treballar per millorar els serveis i els ingressos. Transcorregudes més de tres dècades, el model que va posar en marxa aquell consistori i que havia evolucionat sota el signe del temps i de la legalitat té una dimensió totalment nova i s’enfronta a una situació complicada precisament per la generació d’un dèficit de gestió.

La SAM que van crear aleshores i la derivada subsegüent, Sagessa (si no es produeix un nou capítol de darrera hora) deixaran d’existir a 31 de desembre de 2019 per donar pas a la gestió del CatSalut a través d’una figura pública encara per crear. Descartada ja una fórmula en què el consistori mantingui certa presència com podria ser amb un consorci entre administracions, sembla que s’esmorteixen els neguits relacionats amb el dèficit del centre i es posa rumb a una nova etapa.

Abans d’aquest nou període, però, s’han de respondre diferents interrogants vinculats a la concreció del pagament del dèficit generat fins al moment i al retorn del crèdit per la construcció de l’edifici inaugurat el 2010, entre altres aspectes. Amb l’objectiu que valorin l’anunci d’aquest canvi en la gestió, Reusdigital.cat ha conversat amb els exalcaldes Josep Abelló i Lluís Miquel Pérez, artífexs (cadascun de diferent manera) de l’etapa que el 2019 es clourà.

Les causes de la situació actual

“És una injustícia que el mateix que va fer la retallada ara ha buscat una fórmula” per donar-ne una solució, explica Pérez, tot recordant que el dèficit de l’hospital no es deu a “una mala gestió” sinó a la retallada en el concert que va efectuar el conseller Boi Ruiz fa uns anys i que l’exbatlle xifra al voltant dels 7 milions d’euros anuals. Per a Pérez, les conseqüències d’aquesta retallada “es va anar resistint” durant un temps fins que “la pujada de costos” la va fer emergir amb tota la seva cruesa.

Una opinió similar és la que mostra Abelló, qui afirma que el sistema “entra en una crisi que no té solució i qui l’ha generat és qui ara s’ho ha de quedar”, en referència al nou paper que jugarà la Generalitat a través del CatSalut. “La meva gran tristesa és que s’ha enterrat un model que era d’èxit” i que havia tingut “uns resultats extraordinaris” fins a les modificacions que el van alterar.

Lideratges i capitalitat

Coincidint en què la situació actual neix fonamentalment del canvi de les regles de joc en el concert que va passar d’una assignació capitativa a una per serveis, no és motiu perquè els dos exalcaldes assenyalin també una manca de lideratge des de la política local adreçada a corregir la problemàtica generada des de la conselleria. “Tal com estaven les coses, i ho estaven portant aquest equip i l’anterior, la veritat és que millor això que una altra cosa”, opina el que va ser batlle de Reus entre 1985 i 1999 sobre l’anunci del passat 4 de desembre.

“No els he vist fer una acció contundent”, valora Abelló, qui acompanya aquesta manca de gest polític amb l’aïllament territorial per part del consistori reusenc. “Jo crec que no han anat a Amposta, no han anat a Tortosa, a Móra d’Ebre, als llocs on tenien aliats i això s’ha anat perdent i ja està” jutja Abelló. En la mateixa línia argumental, Pérez, alcalde entre els anys 1999 i el 2011, percep en primer lloc “una desconfiança per part de la Generalitat dels hospitals concertats” i, de l’altra, assenyala “una voluntat de l’ajuntament de Reus per treure’s l’hospital del damunt”.

Aquest darrer, a més, recorda que la primera visita institucional d’un municipi que va rebre com a batlle va ser la del seu homòleg d’Amposta amb l’objectiu de garantir el model que ja funcionava a través de Sagessa.

Les possibilitats d’un model sanitari complementari al del CatSalut

Apuntant de forma transversal als darrers governs però retrocedint, fins i tot, al tripartit, Abelló es mostra decebut per la incapacitat que s’ha tingut per comprendre un model sanitari que, des del seu punt de vista, no ha de pivotar exclusivament en l’administració pública. “No han sabut buscar fórmules per mantenir a Catalunya un model sanitari de separació de funcions”, diu mentre enumera els diferents orígens de centres que poden provenir d’una tradició religiosa, municipal o del sector sense ànim de lucre.

Complementàriament, Pérez es mostra perplex per les declaracions del responsable sanitari que ha definit com a “complex” el funcionament d’un hospital com el Sant Joan de Reus. “En principi vol dir un desconeixement del que és el món dels hospitals a Catalunya”, subratlla tenint en compte que molts centres sanitaris catalans han tingut un origen històric similar.

Dubtes i derivades de l’anunci

La volatibilitat de la política catalana i estatal genera, en certa manera, determinats interrogants sobre si l’anunci fet fa 13 dies podrà realitzar-se finalment tal i com va passar amb el protocol inicial signat amb el conseller Comín. “D’aquí al 31 de desembre de 2019 poden passar coses” comenta Abelló qui, d’altra banda, no prejutja el procés en si sinó que constata que els canvis són possibles.

Per la seva part, Pérez està més amoïnat pel que aquesta operació representa a les arques municipals en relació al deute i al futur dels pressupostos consolidats de la corporació. I és que, d’acord amb l’explicació de l’exalcalde, una vegada l’hospital deixi de ser de gestió municipal a 31 de desembre de 2019, automàticament els pressupostos es rebaixaran però el deute augmentarà a causa de les obres del nou centre que és propietat del consistori. Una derivada econòmica preocupant per la sostenibilitat financera de l’ajuntament.

D’aquesta forma, si des de l’ens que es faci càrrec de la gestió no es paga un lloguer “per amortitzar el deute de l’hospital durant aquests anys això pesarà sobre el deute municipal amb un pressupost més baix” de la corporació, conclou.

El servei a la ciutadania i un possible futur

En l’àmbit estrictament assistencial i de servei a la ciutadania, l’opinió de Pérez és més conciliadora. “De cara a l’usuari no hi haurà massa diferència o no n’hi hauria d’haver”, comenta l’exbatlle respecte el futur que s’obre a finals del 2019.

Sobre aquesta nova etapa, Abelló connecta la situació actual amb nous projectes en l’àmbit territorial que podrien ser un revulsiu com ara la idea de la Regió del coneixement de la Catalunya Sud. “Es genera un nou paradigma que si des d’aquí fèssim les coses bé, una mica ho podríem salvar sobretot des de la participació i del model de relació” esbossa.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics