Dilluns, 19 d'Abril de 2021

La recerca de l’Arxiu Municipal de Reus documenta la presència d'almenys 32 reusencs als camps nazis

Només un terç dels deportats de la nostra ciutat va sortir amb vida d’aquests espais

28 de Gener de 2021, per Isabel Martínez
  • Una imatge del deportat reusenc Estanislau Pedrola

    CIMIR

  • Un altre dels deportats reusencs, el bomber Ramon Gorga

    Cedida per la família Gorga

  • El deportat Alfons Talarn

    Cedida per Olga Talarn

Fruit del projecte impulsat per l’Ajuntament de Reus per recuperar la memòria dels reusencs deportats als camps nazis durant la Segona Guerra Mundial, l’Arxiu Municipal de Reus ha donat a conèixer, aquest passat dimecres a la tarda, la recerca preliminar que s’ha estat duent a terme en els darrers mesos. Una recerca que s’ha volgut fer pública coincidint amb el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. De la mà de l’historiador Joan Navais, l’Arxiu Municipal ha avançat, a la xerrada ‘Els deportats reusencs als camps nazis’, una primera llista de reusencs que van ser empresonats en aquests camps.

De moment, s’han pogut documentar 32 reusencs, dels quals tan sols un terç va sobreviure a aquesta terrible experiència. A banda de Mauthausen, on van ser traslladats sis reusencs, s’han trobat proves que els deportats relacionats amb la ciutat van estar a altres camps com ara Flosenburg o Gusen, entre d’altres. Amb les noves dades recopilades per aquesta recerca i la creació de nous “documents orals” gràcies als testimonis de les famílies localitzades, la regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, Montserrat Flores, ha anunciat que es lliurarà un nou llistat a la Generalitat en el termini aproximat d’un mes.

“Volem fer que siguin més que un número, un nom en una llista”, ha assenyalat Flores respecte al procés que s’ha seguit fins ara i pel qual la ciutadania encara és a temps d’aportar nova informació sobre aquesta qüestió. La regidora ha recordat que el treball impulsat té “perspectiva de passat, present i futur” i que busca combatre “la intolerància” contra la qual la societat ha demostrat “no estar vacunada” per l’auge de l’extrema dreta, per exemple.

Al llarg de la seva intervenció, Navais ha contextualitzat el moment històric pel qual els republicans van acabar als camps i les trajectòries ideològiques d’alguns dels reusencs que van patir aquesta situació a les quals ha definit com a netament “republicanes i antifeixistes”. “És increïble la capacitat de resistència de l’ésser humà, quan creus haver arribat al límit sempre pots anar una mica més enllà”, Navais ha citat les paraules d’un dels supervivents reusencs, Lope Massaguer, qui posteriorment va escriure el llibre ‘Mauthausen, final de trajecte’ i ha recordat les condicions extremes (fam, tortures, treball extenuant, maltracte físic i psicològic) que van dur a la mort alguns dels empresonats i a d’altres directament al suïcidi.

No obstant aquestes condicions adverses, l’historiador ha ressaltat “la xarxa de solidaritat” establerta entre alguns dels presoners per tal de minvar el patiment d’altres més febles, tal i com relatava el reusenc Josep Casals, qui va repartir “cullerades de sopa” entre d’altres companys. Respecte al cas de Josep Pallejà Queralt, Navais ha definit com a “trajectòria tèrbola” la seva reconversió a 'kapo' d’un camp que l’acabaria portant a ser acusat d’espionatge i, finalment, a l’afusellament l’any 1947 a França.

Una de les singularitats del grup de reusencs documentats fins a la data és que hi va haver una parella de germans que van morir-hi en el mateix camp, els Vergés Aleu. A banda de la militància anarquista com la de Massaguer i d’altres deportats reusencs, Navais ha assenyalat que també s’ha comprovat que hi va haver afiliació rabassaire, nacionalista i comunista entre els empresonats de la ciutat.

El llistat confeccionat fins a la data inclou a les següents persones i contempla tant a persones nascudes a Reus com aquelles que s’hi van establir de forma permanent: Salvador Besora García, Antoni Bofarull Ferrer, Enric Calabuig Buigues, Josep Casals Artiga, Pere Cases Salvadó, Josep Dols Gibert, Domingo Ezcurra, Miquel Fort Segué, Josep Freixas Franch, Jaume Galtés Bordes, Ramon Gorga Borràs, Victorià Grau Palau, Pere Isern Anton, Josep Juncosa Escoda, Marià Marimón Estrens/Estremas, Juan Marín Pallejà, Josep Martí Amorós, Lope Massaguer Bruch, Eudald Mercadé Martí, Josep Miquel Grant, Joan Moncusí Pellicer, Josep Maria Monné Sentís, José Moreno Alcántara, José Pallejà Queralt , Estanislau Pedrola Rovira, Ramon Recasens Marsal, Ramon Sans Gatell, Joaquim Santiago Calahorra, Alfons Talarn René, Joan Trill Franquesa, Joan Vergés Aleu, i Pere Vergés Aleu.

A més, l’Ajuntament de Reus també inclou el malagueny Ángel Palomar Calabria en aquest grup, a causa de la residència de part de la seva família a la ciutat.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

bomber Ramon Gorga família Gorga reus reusenc deportat camp nazi nazisme reusdigital
alfons talarn reusenc deportat camp nazi reusdigital reus

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges