-
Una imatge de la Boca de la Mina
Reus.cat
La renovació del passeig de la Boca de la Mina ha suposat, per a molts veïns, la (re)descoberta d'un indret del terme de gran rellevància natural i patrimonial. Les intervencions que s'hi han fet permeten gaudir de l'entorn d'una manera reposada, i des del consistori s'han impulsat activitats i rutes per difondre'n l'atractiu.
Un dels itineraris que es poden fer lliurement és l'anomenada Ruta de l'aigua; a través del recorregut, la nostra mirada pot viatjar temps enrere per analitzar diversos factors del passeig. La seva pròpia configuració, de fet, subratlla l'aigua com a fil conductor per entendre'n la importància i el desenvolupament de la zona i, per extensió, de la resta de la ciutat.
La Font del Lleó i la bassa nova
Igualment pot contemplar-se l'efecte de l'aigua en l'actual paisatge del passeig. Barrancs i rieres i fonts, posem per cas, plantegen un entorn urbà singular, tot configurant en essència un tret distintiu reusenc únic. Si el camí el dividim en parades, la primera és la Font del Lleó, antigament anomenada Font dels capellans. El seu nou disseny, en comparació amb l'anterior, ha estat objecte de debat per part del veïnat.
Passat el Jardí agrari del Camp, al Parc de les Olors, hi trobem un nou element d'interès: la bassa nova. En aquest sentit, recentment el batlle de Reus, Carles Pellicer, ha exposat la seva voluntat d'integrar-la al projecte de renovació del conjunt de la Boca de la Mina. Es tracta d'un equipament que es va construir a mitjans del segle XIX, a càrrec de la societat La Hidrofórica. A tocar, més endavant, s'hi va construir la primera estació potabilitzadora municipal, el Clor vell.
El barranc del Molí, la xemeneia i la bassa del bacallà
Reprenem l'itinerari per arribar al barranc del Molí, conegut d'aquesta manera perquè calia creuar-lo per anar a moldre als molins de l'entorn. Se'l coneix també com el barranc de la Buada i, amb el de la font dels Capellans i el del mas Gassot, formava l'antiga riera de l'Escorial. Aquesta, de fet, travessava el nucli reusenc abans de ser desviada. Uns metres més enllà esperen el molí de la Vila i la xemeneia helicoïdal. El molí de la Vila, de titularitat municipal, va precedir el posterior molí de Baix, altrament conegut com el molí Nou, del qual es conserva l'esmentada xemeneia.
Més amunt, la bassa del bacallà acull el caminant. Recull l'aigua del pantà de Riudecanyes, i se l'anomena d'aquesta manera per la seva forma, que evoca la cua d'un bacallà sec. Segons sembla, anys enrere, era un costum més o menys establert entre el jovent banyar-s'hi per tancar la revetlla de Sant Joan. La bassa forma part de la xarxa de distribució per al reg dels cultius. Finalment, ja som a la Boca de la Mina, el punt d'arribada de les aigües de la mina de Monterols. De passada, podreu conèixer la Venedora d'anissos.
