L’educació, el factor determinant contra les violències

Fa poques setmanes, un adolescent de Bilbao, el Mikel, va presentar-se a la seva classe amb faldilla amb l’objectiu d’unir-se a una iniciativa del moviment feminista a nivell internacional. Lluny de comprendre els motius d’aquesta decisió i donar-hi suport, el centre va reprendre el noi i va suggerir-li d’anar al psicòleg. Contràriament a la recomanació efectuada, l’alumne va realitzar una publicació al seu TikTok tot denunciant la situació, un vídeo que va fer-se viral ràpidament amb l’afegit de trobar noves solidaritats entre els joves que el van veure a les xarxes.

D’aquesta forma, va nèixer el moviment '#4denoviembre' per donar-li suport. Aquest cas real i ben recent mostra com la coeducació, la igualtat d’oportunitats, la lluita contra el masclisme i les actituds contra els abusos són ja una realitat a les aules i com els estudiants són conscients que tenen veu, i que el seu exemple pot ser un factor determinant per canviar xacres com, per exemple, la violència envers les dones relacionada amb el 25-N i amb tots aquells dies que no surten al calendari.

“És evident que, encara ara, els temps segueixen canviant i que el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort”, afirma el manifest d’enguany com a exponent d’una tasca que no s’ha de desenvolupar un dia simbòlic sinó tots els dies lectius.

Per sort, cada dia hi ha més recursos a la mà dels docents i els centres (campanyes com ‘Estimar no fa mal’, biblioteques que paren atenció a la diversitat sexual i afectiva, pràctiques tutorials encaminades a l’objectiu de la igualtat,...) però no és suficient perquè, com també diu el manifest, es continuen produint “situacions abusives envers les nenes, les noies, les dones i també envers persones del col·lectiu LGBTI” que queden amagades per por, culpa, vergonya o perquè la víctima pensa que no la creuran si denuncia la situació.

Tot plegat, ens ha d’encoratjar a aprofundir en la tasca encetada fa anys, a ser-ne crítics i observants per evitar aquella que és més invisibles i que, a més, les noves tecnologies propugnen. És important continuar implicats en una educació en valors en què cada cop més escoltem els eixos de desigualtat que travessen la persona (l’ètnia, l’edat, la classe social, el gènere o la discapacitat) per aportar accions en la pràctica diària dels centres i els docents.

Que l’acció valenta i desacomplexada d’estudiants com el Mikel i tants d’altres ens ensenyin que realment els temps estan canviant i que els alumnes són un referent no només entre iguals.