-
Fina Jiménez a la seva consulta
Cedida
Les teràpies naturals designen aquelles tècniques que "no són químiques ni estan adulterades, i que contemplen l'ésser en tota la seva totalitat: amb el seu cos físic i el mental, la seva energia i les seves emocions", en paraules de Fina Jiménez Duran (Reus, 1980). Ella és fisioterapeuta, i en els seus tractaments també pot aplicar algunes disciplines que s'inclouen dins de les teràpies naturals, com la kinesiologia, el shiatsu i les flors de bach.
La seva aposta és anar més enllà del dolor físic, per tal de mirar-nos des d'altres espais i intentar desxifrar què ens està dient el cos. Allunyant-se dels extrems i de les disputes, Jiménez és partidària de la integració: "Les teràpies naturals poden ser complementàries a la medicina general". Considera que un dels problemes actuals és que no ens preguntem "com estem" i que ara sembla que "tot es resumeixi en l'estrès", quan realment aquest estat pot tenir diferents rerefons.
Un altre món
D'adolescent, Jiménez va patir una malaltia. Recorda que els metges la tractaven i li donaven medicaments i no es curava, fins que va anar a un lloc on se sentia millor i se li va passar, assegura. "Me'n vaig adonar de la importància de la vessant emocional", comenta, ja que "a part del que està malament físicament, pot haver-hi alguna cosa més enllà".
Abans de començar Fisioteràpia, ja estava interessada en tot el tema de les teràpies naturals, però "no existeixen estudis convencionals d'això", expressa. Amb la perspectiva del temps, considera que la carrera l'ha ajudat a tenir una "base sòlida" i a "entendre l'anatomia i totes aquelles qüestions més físiques". Va treballar dos anys en un geriàtric i es va agafar una excedència per poder aprofundir en altres disciplines. D'aquesta manera, va poder fer diversos cursos (de kinesiologia, de flors de bach...), que li van permetre conèixer "un món paral·lel".
Cos i ment
Ara ha obert una consulta a Reus, on majoritàriament ofereix els seus serveis com a fisioterapeuta. Durant les visites, ella tempteja si els pacients estan oberts a provar altres tècniques o no, i els respecta. "Depenent de la persona, vaig veient fins a quin punt puc parlar de què", comenta. És cert que hi ha molta reticència a provar-ho, però Jiménez ha notat que des de fa uns anys la gent està "més oberta" a aquest tipus de tractaments perquè "està cansada de prendre's un ibuprofèn i ja està, i que els seus malestars persisteixin".
Socialment, estem educats en "separar allò físic d'allò mental", argumenta. És una qüestió cultural que "pot venir de molt lluny", i que actualment s'accentua: "La tecnologia ens aparta dels nostres sentits", lamenta.
Una altra qüestió a tenir en compte és que aquí també es van desenvolupar tècniques de teràpies naturals, però que "no es van documentar ni estudiar tant" com les del món oriental. "Per exemple, les ventoses que jo he après de la medicina xinesa, aquí també es feia, però amb pots de vidre", assenyala, i afegeix: "Sempre s'ha fet, però més en l'àmbit popular".
Símptomes de pandèmia
Amb l'arribada de la pandèmia, Jiménez ha notat que moltes persones s'han replantejat les seves vides. "Hi ha hagut molts canvis que no s'haurien produït sense el coronavirus", conclou, però remarca: "Qui s'ho ha pogut permetre, és clar". El que també ha notat arran de la situació sanitària són símptomes diferents en els seus pacients. Els més comuns, cansament o vertigen, així com mals de cap i tensions. "Hi ha hagut gent que venia per tractar-se un mal de braç i, parlant una mica, em comentaven que patien ansietat", relata.
Jiménez explica que, generalment, primer sorgeix l'emoció (el sentiment) i després surt la resposta física (el dolor), i ressalta que "si no fem cas del que ens està afectant o perjudicant, és quan ens comença a fer mal alguna cosa". Tenint en compte la gran quantitat d'elements i factors que intervenen en el nostre benestar (i malestar), tot apunta que la millor manera d'abordar-ho és des d'una "perspectiva transversal i multidisciplinària".
Una salut "més humana"
"Jo tracto la part física amb la fisioteràpia, la part energètica amb els punts d'acupuntura shiatsu, i amb la kinesiologia vaig buscant les flors de bach per treballar la part emocional", puntualitza Jiménez. Tanmateix, reconeix que quan la persona fa temps que està sota algun d'aquests tractaments i el símptoma persisteix, la deriva cap a un altre especialista. Creu que, si s'apliqués aquesta perspectiva més àmplia, "es podrien evitar tècniques invasives com infiltracions o operacions".
Tot i que la ciutadania cada vegada està més conscienciada d'aquesta unió entre la ment i el cos, la tendència del sistema sanitari és separar-ho "cada vegada més", lamenta Jiménez. Apunta que el problema és la precarietat i la saturació del sector, realitat accentuada per la pandèmia. Una sanitat que "contempli l'ésser humà en la seva totalitat" requereix una atenció personalitzada que es tradueix en més temps i recursos. "Jo no hi confio gaire", admet Jiménez, i es pregunta: "La pandèmia aconseguirà fer la salut més humana?".
La seva aposta és anar més enllà del dolor físic, per tal de mirar-nos des d'altres espais i intentar desxifrar què ens està dient el cos. Allunyant-se dels extrems i de les disputes, Jiménez és partidària de la integració: "Les teràpies naturals poden ser complementàries a la medicina general". Considera que un dels problemes actuals és que no ens preguntem "com estem" i que ara sembla que "tot es resumeixi en l'estrès", quan realment aquest estat pot tenir diferents rerefons.
Un altre món
D'adolescent, Jiménez va patir una malaltia. Recorda que els metges la tractaven i li donaven medicaments i no es curava, fins que va anar a un lloc on se sentia millor i se li va passar, assegura. "Me'n vaig adonar de la importància de la vessant emocional", comenta, ja que "a part del que està malament físicament, pot haver-hi alguna cosa més enllà".
Abans de començar Fisioteràpia, ja estava interessada en tot el tema de les teràpies naturals, però "no existeixen estudis convencionals d'això", expressa. Amb la perspectiva del temps, considera que la carrera l'ha ajudat a tenir una "base sòlida" i a "entendre l'anatomia i totes aquelles qüestions més físiques". Va treballar dos anys en un geriàtric i es va agafar una excedència per poder aprofundir en altres disciplines. D'aquesta manera, va poder fer diversos cursos (de kinesiologia, de flors de bach...), que li van permetre conèixer "un món paral·lel".
Cos i ment
Ara ha obert una consulta a Reus, on majoritàriament ofereix els seus serveis com a fisioterapeuta. Durant les visites, ella tempteja si els pacients estan oberts a provar altres tècniques o no, i els respecta. "Depenent de la persona, vaig veient fins a quin punt puc parlar de què", comenta. És cert que hi ha molta reticència a provar-ho, però Jiménez ha notat que des de fa uns anys la gent està "més oberta" a aquest tipus de tractaments perquè "està cansada de prendre's un ibuprofèn i ja està, i que els seus malestars persisteixin".
Socialment, estem educats en "separar allò físic d'allò mental", argumenta. És una qüestió cultural que "pot venir de molt lluny", i que actualment s'accentua: "La tecnologia ens aparta dels nostres sentits", lamenta.
Una altra qüestió a tenir en compte és que aquí també es van desenvolupar tècniques de teràpies naturals, però que "no es van documentar ni estudiar tant" com les del món oriental. "Per exemple, les ventoses que jo he après de la medicina xinesa, aquí també es feia, però amb pots de vidre", assenyala, i afegeix: "Sempre s'ha fet, però més en l'àmbit popular".
Símptomes de pandèmia
Amb l'arribada de la pandèmia, Jiménez ha notat que moltes persones s'han replantejat les seves vides. "Hi ha hagut molts canvis que no s'haurien produït sense el coronavirus", conclou, però remarca: "Qui s'ho ha pogut permetre, és clar". El que també ha notat arran de la situació sanitària són símptomes diferents en els seus pacients. Els més comuns, cansament o vertigen, així com mals de cap i tensions. "Hi ha hagut gent que venia per tractar-se un mal de braç i, parlant una mica, em comentaven que patien ansietat", relata.
Jiménez explica que, generalment, primer sorgeix l'emoció (el sentiment) i després surt la resposta física (el dolor), i ressalta que "si no fem cas del que ens està afectant o perjudicant, és quan ens comença a fer mal alguna cosa". Tenint en compte la gran quantitat d'elements i factors que intervenen en el nostre benestar (i malestar), tot apunta que la millor manera d'abordar-ho és des d'una "perspectiva transversal i multidisciplinària".
Una salut "més humana"
"Jo tracto la part física amb la fisioteràpia, la part energètica amb els punts d'acupuntura shiatsu, i amb la kinesiologia vaig buscant les flors de bach per treballar la part emocional", puntualitza Jiménez. Tanmateix, reconeix que quan la persona fa temps que està sota algun d'aquests tractaments i el símptoma persisteix, la deriva cap a un altre especialista. Creu que, si s'apliqués aquesta perspectiva més àmplia, "es podrien evitar tècniques invasives com infiltracions o operacions".
Tot i que la ciutadania cada vegada està més conscienciada d'aquesta unió entre la ment i el cos, la tendència del sistema sanitari és separar-ho "cada vegada més", lamenta Jiménez. Apunta que el problema és la precarietat i la saturació del sector, realitat accentuada per la pandèmia. Una sanitat que "contempli l'ésser humà en la seva totalitat" requereix una atenció personalitzada que es tradueix en més temps i recursos. "Jo no hi confio gaire", admet Jiménez, i es pregunta: "La pandèmia aconseguirà fer la salut més humana?".
Etiquetes:
