Marc Arza: ‘Els plans d’ocupació són una pota més social que laboral’

Redessa va aprovar una rebaixa del 20% en el lloguer social, però aquesta només s’aplica a l’aparcament i això ha aixecat crítiques d’algun grup municipal.

L’origen d’aquesta mesura és que l’any passat Redessa va vendre uns terrenys, tot just davant de la fira, per construir un Bon Preu, per 1,5 milions d’euros. A més, vam cobrar una subvenció de 900.000 euros per destinar-la a habitatge públic. Tot això ha anat a cobrir hipoteques, amb el descens de la càrrega financera que comporta. Teníem més marge per rebaixar i el ple així ens ho va fer constar. Què passa? Que per la forma en què està fet l’habitatge públic a Reus, totes les promocions tenen l’aparcament lligat a l’escriptura. Això ens portava problemes, especialment a Mas Betran 1 i 2, on es fàcil aparcar i molts llogaters no entenien perquè l’havien de pagar si no el feien servir.

Llavors, com s’aplica la rebaixa?

Com que estèticament, el preu del pàrquing ens portava més problemes, vam decidir concentrar la rebaixa allà. Ara val un euro. Al final, el llogater ens paga un 20% menys al final del mes i hem posat els preus per sota de mercat. Hem de tenir en compte que a Mas Betran 1 i 2 l’ocupació està entre el 50 i el 60%, mentre que a La Patacada només hi ha 6 cases de 40 llogades. Tenim una baixa ocupació. Però el preu no és l’única raó; també tenim un problema de format, ja que el demandant no vol pisos de 60 o 70 metres quadrats, sinó de 80 o 90, per a famílies.

Què més es proposa fer per millorar l’ocupació?

A Mas Bertran 1 i 2 hi ha un problema d’ubicació, només hi vol anar a viure la gent d’aquell barri. Però a La Patacada hi ha un problema i és que els pisos són pocs coneguts, la sensació és que són cèntrics, grans, espaiosos i lluminosos, però la gent no sap que hi són. O bé, pensen que no són per ells, quan volem que allà hi vagi gent de classe mitjana, que guanya entre 1.200 i 1.500 euros al mes. Per tot plegat, a La Patacada posarem accent en la difusió, fent reportatges en premsa o organitzant algun dia de portes obertes perquè parelles joves els coneguin.

L’objectiu ha de ser la plena ocupació?

Que tinguem una ocupació com més alta millor. A la Patacada ens podem plantejar la plena ocupació, a Mas Betran 1 i 2, que són pisos més perifèrics, l’objectiu ha de ser créixer fins al 70%.

De forma paral·lela, l’Ajuntament de Reus ha reclamat als bancs que cedeixen els seus pisos buits, de més de 2 anys, i aquest desembre acabava el termini per fer-ho. S’han iniciat ja les sancions?

Va lligat amb el que et deia abans. L’habitatge de propietat és petit així que la fórmula per trobar-ne de més grans és l’oferta dels bancs. Vam localitzar 77 pisos buits des de feia més de dos anys i vam dir a les entitats bancàries que els cedeixin o seran sancionats amb la llei corresponent. El termini acabava ara al desembre, en dates diferents, en funció de cada expedient. Ara estem engegant les reclamacions per començar a sancionar.

Però s’han entregat els pisos?

No se n’ha entregat cap i haurem de ser nosaltres els que activament passem a sancionar, tal com ens va instar el plenari. Ara iniciem els expedients sancionadors. El que passa és que tot és lent, segueix uns terminis molt estrictes perquè com que sabem que volem acabar sancionant, si no donem garanties als bancs, aquests recorreran les sancions. A partir de Nadal, començarem a enviar els expedients.

De quines sancions parlem?

Són gruixudes. A Terrassa s’han engegat expedients d’1 milió d’euros i les sancions estan fixades per llei.

Però la norma posa una forquilla molt gran, entre 3.000 i 900.000 euros.

Això encara no està decidit. Els expedients no caducaven tots de cops i la decisió la prendrem aquests dies. Hi haurà sanció i no la posarem mínim, serà molt significativa.

Quin balanç fa de l’activitat firal de 2015?

El balanç és molt positiu. Si mirem 4 anys enrere, hem deixat de fer fires deficitàries i hem ordenat les fetes. Ha anat molt bé. També hi hagut una gestió més professional i ha millorat el context econòmic. Enguany, per exemple, l’exproReus ha anat de forma espectacular. Les xifres de moviment mai es donen quan s’acaba perquè hi ha transaccions que es negocien i es tanquen dies després. Suposo que al gener es parlarà de l’impacte econòmic. També ens dona molt de creixement acollir fires que fan d’altres, que són els que assumeixen els riscos.

D’altra banda, poc a poc anem experimentant amb salons de petit format, com el Fibo, i apostem per gran quantitat d’activitats. De fet, les instal·lacions de firaReus estan ocupades 180 dies l’any. Pel que fa a congressos, aquest any hem fet tres i l’objectiu és que a cinc anys vista s’acullin entre 4 i 6 congressos l’any, bàsicament, de la branca mèdica.

Després de la captació d’empreses per formar-hi part, en quina situació es troba el Clúster TIC?

Pel número de socis (40 i escaig) i el recorregut que porta, el Clúster TIC és molt positiu. S’han constituït dos grups dedicats al turisme i les smart cities. No obstant, cal anar generant valor, amb el paper central que han de jugat els PET, els nous fons feder, una mena de plans econòmics d’entorn regional per a institucions, empreses i universitats. Després, també cal destacar que el CTNS s’ha integrat a la xarxa Eurocat, convertint-se en el seu centre de coneixement tecnològic al Camp de Tarragona. Un dels membres d’Eurocat és Bdigital, el clúster català del sector TIC. Per tant, volem que hi hagi més col·laboració, amb l’objectiu que Bdigital inverteixi en projectes d’aquí, vehiculats des de Reus.

Es nota la contractació al territori? S’ha produït una deslocalització d’empreses TIC de Barcelona?

El sector TIC creix i s’han produït algunes implantacions, la més lluïda de les quals va ser la d’INSA. El sector comparteix experiència i coneixement i les empreses treballen a través del clúster. També hi ha assignatures pendents, com el fet que hi ha un coll d’ampolla amb el talent. Hi ha molt pocs matriculats d’informàtica, no pot ser que només en surtin entre 60 i 70 llicenciats per any. Són pocs. Si fossin 300, encara serien pocs.

En l’àmbit del foment de l’ocupació, té previst fer més plans d’ocupació?

Es van fent de forma recurrent. Es pot donar per fet, malgrat que ara estem negociant el pressupost i no et sabria dir ni la quantitat ni com. Ara bé, els plans d’ocupació tampoc serveixen per fomentar l’ocupació, són una pota més social, per a famílies amb càrrega que necessiten més un pla social que laboral.

Llavors, cal incidir més en les subvencions fiscals als emprenedors de la ciutat?

Et diria que com més fàcil sigui la contractació, millor. Hem anat incidint en això pagant les quotes als nous autònoms o amb subvencions a la contractació. De fet, hi ha una proposta davant la taula en aquest sentit, aprovada pel plenari, que veurem si queda reflectida al pressupost. No obstant, allò que incideix més en l’ocupació és el context econòmic. Sempre em quedarà el dubte de si un empresari acabarà contractant o no perquè li doni 500 o 1.000 euros. Pot ser si ajuda a que algú que vulgui contractar ho faci ara i no d’aquí a tres mesos. Realment, sempre juguem un paper accessori, acompanyem més que altra cosa.

Com es troba la implantació de la finestreta única? Serà una realitat aquest mandat?

És una de les qüestions que tenim al cap. Fa pocs dies, vaig anar a Sant Cugat, amb el gerent i el cap d’informàtica, per estudiar el seu model. Veiem que la finestreta única hauria de créixer a partir de l’embrió de l’Oficina Tècnica Empresarial, és a dir concentrar els tràmits principals per muntar un negoci al mateix espai, els que tenen a veure amb urbanisme i activitats. Es poden afegir algunes coses més, una part de Redessa, que pugui servir per acompanyar als emprenedors i informar-los de subvencions i projectes d’empresa. L’objectiu és que els diversos departaments comparteixen espais, i a la llarga, la mateixa estructura, que hi hagi un mateix software per seguir l’expedient de forma conjunta.

Està satisfet amb el nivell d’ocupació de Redessa?

Molt. L’actual nivell d’ocupació a Tecnoparc i CEPID està entre el 75 i el 80%. S’ha de tenir en compte que l’edifici es va tirar endavant l’any 2010 i no han estat anys fàcils. Respecte al Tecnoparc, crec que aviat haurem de pensar en buscar algun privat que faci un edifici per continuar creixent. D’altra banda, allà on no estem tan satisfets és de l’ocaupció de Redessa 1. Ara que torna a haver-hi emprenedoria de base, esperem que vagi a l’alça. Hem de veure si concentrem allà el creixment de T-Systems o si s’ha de fer una inversió per posar l’espai al dia.

Inversió de quin tipus?

No tan tecnològica... És un centre de negocis que està molt bé, però no deixar de ser-ho de fa 25 anys.

El govern es planteja cedir el lloguer gratuït?

Ja hi ha una rebaixa del 50% el primer any i del 40% el segon. Els preus ja són raonables, estem parlant que no arriba als 200 euros els primers mesos.  Si un projecte empresarial no pot assumir entre 2.500 i 3.000 euros de lloguer a l’any,  potser, serà millor que neixi a casa. El problema de regalar un despatx a una empresa que comença és que no li podràs regalar per sempre. Si no pot assumir aquest pas, que neixi a casa i vingui al centre de negocis quan pugui.

Un dels seus maldecaps és aconseguir la reobertura dels antics cinemes Lauren, situats en un espai de propietat municipal. En quina situació es troba el procés?

El grup Lauren està en liquidació i hi ha dues o tres empreses, algunes de les quals molt grans, amb ganes d’invertir. Què passa? Com que l’espai es va adjudicar per concurs, tenim el dubte de si s’ha de tornar a fer. Estem treballant amb el secretari i l’interventor perquè en la mesura que entenguem que si el liquidador ho assigna a una nova empresa, això significa un nou concurs, la nova empresa podrà fer la inversió i començar a treballar el més aviat possible. Si veiem que això no pot ser tècnicament, hauríem de fer un nou concurs. El problema és que llavors ens aniríem a un calendari d’entre 6 i 8 mesos. El liquidador té ganes de vendre i hi ha gent amb ganes de comprar. No depèn tant de mi, que voldria una inversió ràpida, sinó del dret públic.

Quina inversió s’hauria de fer?

En aquest moment, moltes empreses volen anar a veure les instal·lacions. Més o menys, seria mig milió d’euros per posar el cinema al dia i altre mig milió per la digitalització. Però clar, tot depèn també del que vulgui fer l’empresa, pot ser són 700.000 euros o 2 milions d’euros.