Dijous, 28 de Març de 2024

Marta Llorens: 'Defensem que l'Hospital el gestioni la Generalitat per una qüestió de model'

Assegura que és la millor opció perquè ells aposten per un model netament públic, sense altres gestors intermedis

08 de Novembre de 2016, per Enrique Canovaca
  • Marta Llorens, a la plaça del Mercadal

    Enrique Canovaca

És portaveu de la CUP des de l'inici de mandat, però la seva figura s'ha fet ara més visible amb la marxa de David Vidal del plenari i el 'no' dels cupaires al govern per l'aprovació d'unes ordenances vinculades als pressupostos. Marta Llorens justifica el funcionament intern del partit, amb una assemblea que acaba decidint amb un punt de vista "més ideològic", i a més, es posiciona com a futura cap de llista de la CUP per a les pròximes eleccions municipals, sempre i quan la mateixa assemblea li ho proposi. Llorens també avança la principal mesura que el seu partit portarà al ple monogràfic sobre salut que s'hauria de celebrar durant el novembre, que la Generalitat s'encarregui directament de l'Hospital de Sant Joan de Reus. No obstant això, els cupaires volen fer aquest pas "no per treure'ns el mort del damunt", sinó per una "qüestió de model".

El grup municipal de la CUP ha passat en menys d'un any de donar suport a uns pressupostos de l'alcalde a criticar la manera de fer del govern municipal. Quina és la línia política que volen seguir a partir d'ara?

En passar d'un a sis regidors a l'Ajuntament de Reus, es va valorar fer un canvi polític en el sentit d'anar més enllà de la denúncia política, sense deixar-la de banda, que havia caracteritzat l'anterior mandat amb el David Vidal. Amb una actitud valorada i meditada dins de l'assemblea, es va considerar que tocava fer propostes de cara a aconseguir canvis a la ciutat. Per això vam aprovar els pressupostos, amb una sèrie d'acords per aquests canvis. Ara per què hem modificat el nostre posicionament? Hem vist que aquests canvis no s'han produït i nosaltres no donem un xec en blanc. De les coses que vam acordar només s'han fet materialment tres, i la resta què? El govern ara se n'adona que no té majoria i que ha de fer una passa enrere. Està en minoria.

El govern assegura que algunes d'aquestes qüestions tarden a complir-se perquè hi ha un procés administratiu.

Nosaltres podem entendre que hi ha processos administratius, però el govern no pot delegar la responsabilitat en els tècnics. Ells no han de governar i s'han de limitar a aplicar criteris en funció d'una voluntat política. Per tant, per molt que hi hagi una dilatació administrativa, si hi ha una directriu política, les coses es poden fer. En tot cas, el govern hauria de prioritzar el compliment d'aquestes necessitats pactades amb nosaltres per davant d'altres temes del dia a dia.

Quins serien els principals punts que no s'han acomplert de l'acord de pressupostos?

Un dels punts és la internalització del servei de la brossa, una de les nostres apostes. Un altre té a veure amb el camp de l'educació. Si s'ha de redactar un estudi sobre l'estat de les escoles, s'ha de fer amb rapidesa perquè l'entorn educatiu és contínuament canviant. No volem que hi hagi escoles de primera i de segona, ni tampoc que es produeixi una concertació o privatització. A la vegada, no vam valorar de l'1 al 10 les mesures pactades, però òbviament n'hi ha que tenen un major impacte econòmic, mentre que d'altres són més un gest polític i no requereixen partides pressupostàries.

Entenc pel que dieu que heu perdut la confiança dipositada amb el govern?

A curt termini, ja vam dir que la negociació per les ordenances s'havia trencat i que si hi ha alguna qüestió nova de pressupostos que ens convenç, podem aprovar una modificació de crèdit. La línia que seguirà la CUP durant els pròxims anys serà la que millor ens serveixi per fer propostes reals; en alguns moments marcarem distància des de l'oposició i en d'altres, si el govern ens convenç i és bo per la ciutat, doncs hi donarem suport. Avui en dia, però, veiem que els acords no es compleixen, ni tampoc les mocions que es porten al ple i s'aproven.

Si el govern porta unes modificacions de crèdit per invertir més en promoció econòmica vosaltres estaríeu d'acord?

No hi estaríem perquè és una partida que sempre hem criticat. Tanmateix, ja hem dit que Reus Capital de la Cultura és un producte envasat al buit, ningú sap què és i nosaltres ho hem de saber. En aquest sentit, nosaltres no votarem a favor, ni donarem un xec en blanc, per donar diners a un projecte si no sabem què és i no hi ha participació de la ciutat.

Quines serien llavors les modificacions de crèdit que estaríeu disposats a aprovar?

Òbviament les que tenen a veure amb drets socials bàsics. Com pot ser que els reusencs encara no tinguin una targeta resident? O la targeta moneder? Aquesta darrera mesura es va aprovar en una moció de la CUP i encara no hi hagut cap moviment. L'àrea de serveis socials està bloquejada de tal manera que no hi ha una possibilitat d'entrar per revertir la situació.

Està dient que hi ha opacitat en la gestió dels diners destinats a serveis socials?

Més que els diners, no sabem com és el procés segons el qual una persona rep una beca menjador o no o perquè algú pot tenir una targeta i que l'autobús li surti més econòmic. També hi ha d'altres àmbits, com l'educació, que malgrat que no es tenen massa competències municipals es pot actuar. O en l'àmbit de cultura... S'ha d'apostar d'una altra manera de fer.

Quina és aquesta manera de fer?

La cultura actual de participació ciutadana no és real. Està lligada a un organisme autònom, que pot habilitar els seus pressupostos d'una manera unilateral... Per exemple, tenim el tema del Giny, un projecte de l'anterior mandat que ara s'està morint. No pot ser que una ciutat vulgui ser capdavantera en l'àmbit del circ encara no sabem, avui en dia, cap a on evolucionarà el Giny. Tampoc coneixem com s'ha gestionat el festival COS, si hi hagut un director o directora artístic...

Tornem a parlar de les ordenances fiscals. Després d'arribar a un preacord amb el govern, l'assemblea el tomba. Com s'entén que aquest òrgan desautoritzi la tasca duta a terme per uns regidors?

L'assemblea no és cap òrgan aliè a les regidores, hi formem part. A més, nosaltres fem de canal de transmissió del què passa a l'ajuntament. Moltes vegades, en el teu dia a dia, com a gestora administrativa, fas una negociació, però no tens distància per valorar què significa prendre unes o altres mesures. En el moment que com a regidora trasllades la informació a l'assemblea, aquesta té un altre punt de vista, que no s'ha format només en un dia, sinó en diversos. L'assemblea es va plantejar com estaven els acords de pressupostos i si valia la pena tornar a signar un acord. Finalment, va dir que no.

Però fins a la darrera reunió semblava que hi havia una bona predisposició per aprovar l'acord del govern.

L'assemblea va veure que no s'havien complert moltes de les mesures acordades amb l'aprovació dels pressupostos i no s'entreveia una voluntat del govern per complir-les. Aquest ha estat un punt important, que ha tingut el seu pes en el procés deliberatiu.

En qualsevol cas, els sis regidors van defensar l'acord a l'assemblea o simplement el van transmetre?

Mai defensarem una proposta prèviament a la presentació de l'assemblea, només fem de transmissores. Òbviament que tenim uns criteris, però per exemple, des d'un principi ja vèiem amb reticència l'aprovació d'una pujada general de l'IBI del 4%. Això per la CUP és molt difícil d'acceptar. Amb la negociació acabes aconseguint algunes coses però al final exposes la realitat i l'assemblea, des de la distància i amb un toc molt més ideològic que no pas administratiu, pren una decisió.

Abans parlava de la internalització del servei de la brossa. Com pot convèncer a la UGT, el principal sindicat a FCC, de dur a terme aquest procés, quan ha mostrat les seves reticències?

Moltes vegades les opinions es creen per allò que es diu i no sobre el que s'escriu. Hi ha un estudi validat i contrastat, des d'un punt de vista administratiu, que parla d'un estalvi econòmic molt gran per a la ciutat. Òbviament que hem de convèncer els agents implicats i fer una feina de pedagogia, de manera planera i transparent. Fa poc el govern municipal va tenir un problema amb una treballadora i va sortir als mitjans de comunicació, si la gestió fos pública, la solució del conflicte el podria haver fet l'Ajuntament de forma més ràpida i eficient. Veiem que hi ha més avantatges que inconvenients en la municipalització de la brossa.

En tot cas, si el govern no accepta aquesta proposta, veieu difícil que la CUP li pugui donar suport més endavant?

És un punt crucial perquè suposa un benefici de la ciutat i perquè és un punt sempre vigent al programa de la CUP. Si es compleix o no serà un punt clau per afavorir o no certes passes del govern.

Parlem de l'Hospital de Sant Joan... Com valora totes les mesures d'estalvi econòmic per eixugar el seu dèficit i si està d'acord amb traspassar la gestió a la Generalitat?

Hi ha una declaració de bones intencions de la presidenta del consell d'administració del Grup Salut, però les mesures aprovades són totalment insuficients. Nosaltres vam proposar traspassar dividends de Gecohsa i s'ha fet, però això no pot ser la forma d'operar de cada any. Cada vegada serà més difícil injectar diners cap a l'hospital... per tant, quina és l'opció més viable que defensa la CUP? No defensem que l'hospital sigui gestionat des de la Generalitat per treure'ns el mort de sobre, és per una qüestió de model. Ho veiem com una oportunitat en aquest procés constituent de construir uns sistemes educatiu, sanitari i de drets socials que siguin públics. És des d'aquest plantejament que creiem que la sanitat ha de ser gestionada directament des del departament de Salut, que ara té com unes empreses que mengen i que concerten serveis, mesclant la cosa pública i privada. Quan hi ha una gestió directa, el control és molt més exhaustiu.

Però creu que és viable fer aquest pas ara, amb les dificultats econòmiques de l'hospital?

Som conscients que el canvi que plantegem és des de zero i que a escala pràctica és difícil. Quin seria el pas previ? Si abans he criticat l'existència de fundacions, consorcis o empreses públiques, el pas més idoni seria que l'Hospital de Sant Joan formés part de l'Institut Català de Salut, que ja té un caràcter públic, abans de ser gestionat pel departament. No es tracta de fer una explicació reduccionista d'ara no tenim diners a Reus i hem de deixar la gestió de l'hospital, es tracta de fer front a la corrupció sanitària i a la privatització del servei.

Llavors, seríeu partidaris d'eliminar Sagessa?

Això és una altra qüestió. Òbviament, ens hauríem de replantejar tot aquest entramat, no en un sentit dolent.

No opineu que precisament la gestió municipal ha suposat avantatges durant anys i que és una oportunitat per crear un pol d'investigació sanitària?

Creiem que no perquè amb la gestió des de l'Ajuntament de Reus hem anat a pitjor. La referencialitat sanitària es marca amb bons projectes, des d'abolir llistes d'espera o tenir una bona atenció a l'usuari, i això es pot aconseguir encara que l'hospital sigui gestionat des del departament de Salut.

Considereu que el sistema sanitari de Reus està privatitzat, quan els diners per finançar-lo provenen de la Generalitat?

En el moment que hi ha un hòlding, és així. Estem gestionant també l'Hospital de Móra d'Ebre i el CMQ, que és una empresa de l'ajuntament que ofereix un servei privat. Amb aquest sistema no es delimita què és públic i què és privat i des de la CUP volem marcar aquesta línia.

Teniu previst presentar aquesta proposta de canvi de gestió a un plenari o al consell d'administració del Grup Salut?

Sí, nosaltres ho plantejarem al plenari monogràfic que s'ha de fer sobre sanitat. Però no només des d'un punt de vista local, sinó també d'anàlisi del model sanitari en general. Farem diverses propostes de resolució per tal que hi hagi un debat.

Per acabar, ara que és portaveu de la CUP es veu com a cap de llista a les pròximes eleccions municipals?

A la CUP, la persona no es postul·la. Hi ha uns processos de deliberació. No obstant això, sempre he dit que si l'assemblea ho considera, que puc ser un altre cop portaveu o cap de llista a les pròximes eleccions, no renunciaré a aquest càrrec. Això sí, amb data de caducitat, i segurament, no serà un mandat sencer.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Sergi Barreda Lacambra  09 de Novembre de 2016

@Jordi Daroca

T'equivoques de mig a mig; qui ha de defensar a tots els ciutadans perquè és a qui representa és el Govern. Un partit que no és al Govern ha de defensar la seva ideologia.
En què et bases per a dir que a la CUP li importa el partit i no la ciutat? És a la opocició per defensar els seus ideals polítics, els que s'han venut a CiU a canvi d'una poltrona són altres. En quin món vius?

Jordi Daroca  09 de Novembre de 2016

Regidors de Reus o de la CUP?

La senyora Llorens, com els seus companys de la CUP, tenen molt clar el que cal fer: per ells el més important és el seu partit. I la ciutat els resulta absolutament secundari. Però oblida que cobra de TOTS els ciutadans de Reus i que ha de defensar la ciutat i no únicament l'ideari del seu partit que representa una minoria.

Pedrín  08 de Novembre de 2016

Yo me río

Ha ha ha ha....