Dijous, 26 de Novembre de 2020

Més enllà del modernisme: el Reus racionalista

Antoni Sardà és l'arquitecte més prolífic d'aquest corrent artístic

21 de Novembre de 2020, per Isabel Martínez
  • Imatge del Mercat Central

    I.M

  • Edifici del carrer Major

    I.M

  • Edifici del carrer Major

    I.M

  • Edifici del carrer Colom

    I.M

  • Xalet Domènech

    I.M

Eclipsat pel fulgor d'un modernisme que suggereix benestar, luxe i temps millors, els exemples d'arquitectura racionalista de Reus passen desapercebuts a la majoria de passejants ocasionals o atrafegats vianants de la ciutat. Amb una mobilitat limitada als espais més propers a la nostra residència, és un bon moment per (re)descobrir façanes en els passejos perimetrals pel terme als quals ens obliga la nova normalitat.

En primer lloc, cal assenyalar que el nombre d'edificis circumscrit al corrent arquitectònic del racionalisme a la ciutat no és menyspreable i té en la seva nòmina a arquitectes valorats com Francesc Mitjans (autor del Camp Nou), Antoni Sardà o Joan Llevat. D'acord amb aquest prestigi i amb la necessitat de protegir el patrimoni, l'àmbit d'arquitectura i disseny del Congrés de Cultura Catalana, celebrat a Reus entorn del 1977, va estudiar i contextualitzar aquesta obra vinculada amb les avantguardes i el progrés social que va representar el GATCPAC. En aquell estudi van ser importants les aportacions de l'arquitecte reusenc Anton M. Pàmies que es van recollir a la revista especialitzada 'Jano' on es detallen els principals edificis d'aquest corrent i s'expliquen les principals característiques.

L'edifici del Mercat Central

Probablement, l'edifici més emblemàtic d'aquest moviment arquitectònic a Reus és el Mercat Central, el projecte del qual va redactar l'arquitecte municipal Antoni Sardà durant els anys de la República però que, per una sèrie de circumstàncies algunes vinculades amb la guerra i altres no, es va acabar duent a terme després del conflicte de la mà del consistori franquista i quan Sardà va retornar a ocupar la plaça d'arquitecte municipal. Pels amants de la nostàlgia, és oportú recordar que allà on avui es compra i es ven aliments hi va haver durant un breu lapse de temps l'anomenat Teatre-Circ, també modernista.

Lluny de la literatura que va comportar el projecte del Mercat i de les vicissituds polítiques que va patir fins a la seva inauguració el 1949, un altre exemple cèntric del mateix arquitecte que es pot observar es troba al carrer Major, 11 de Reus, molt a prop del Centre de Lectura de Reus amb qui estableix un estrany diàleg pels seus estils tan diferents. Prolífic gràcies al seu lloc com a arquitecte municipal, Sardà també va deixar una empremta racionalista al conjunt d'habitatges de Prat de la Riba, 14 o a la casa d'Hipòlit Montseny al carrer Colom, 1.

A través d'una reforma executada durant els anys cinquanta, el xalet del Doctor Domènech (carrer Frederic Soler, 55) seria una altra mostra d'aquesta influència arquitectònica a la ciutat. Originàriament construït com a residència del metge Domènech per l'arquitecte Simó i Bofarull als anys trenta, l'habitatge era propietat d'aquest doctor divulgador de teories, pràctiques esportives i higièniques i encara es troba en bon estat de conservació.
Pel que fa a les obres de l'arquitecte Joan Llevat i Casanovas, es poden citar edificis a la cantonada del carrer Sant Vicenç i a la cantonada del carrer Ample. Aquest arquitecte havia nascut a Reus a la darrera dècada del XIX i va obtenir el títol a Barcelona. A la capital del Baix Camp va dur a terme projectes de tipus modernista i, posteriorment, racionalista com els anteriorment citats.

Per la seva banda, l'adscripció de Mitjans a aquest corrent a Reus es mou dins d'una actuació complexa com ara la Casa Cochs que, per l'historiador Albert Arnavat, s'inicia en el noucentisme i al llarg de les obres l'arquitecte fa evolucionar cap a un "racionalisme modern".

La parròquia de Sant Bernat Calvó, racionalisme tardà

D'acord amb l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català, la parròquia de Sant Bernat Calvó al barri Fortuny de Reus seria un dels exemples tardans d'aquest estil racionalista a la ciutat. Obra de Lluís Maria Albín i Soler, l'immoble s'estructura en tres elements diferenciats: un volum rectangular de maó, la volta de formigó de grans dimensions que cobreix la nau i el campanar cilíndric de formigó, també de gran alçada. Un senyal dels canvis artístics i socials que s'havien viscut des dels primers projectes vinculats a les avantguardes d'aquest corrent, Albín va dissenyar inicialment un conjunt religiós format no només per l'església parroquial sinó també per una casa rectorat i un gran saló d'actes, uns espais que no es van acabar executant.

Deia Max Weber que "l'aire de la ciutat fa lliures", una realitat que convé recordar en aquests temps de plaers senzills i de descoberta (gairebé obligada per les circumstàncies) d'allò més pròxim al dia a dia.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reus diari digital, racionalisme reus, arquitectura, mercat central
reus diari digital, racionalisme reus, arquitectura, mercat central
reus diari digital, racionalisme reus, arquitectura, mercat central
reus diari digital, racionalisme reus, arquitectura, mercat central

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics