Reus i l’àlbum de cromos del poder local

Imaginem-nos que el dia 28, el partit A guanya les eleccions a Reus per poc marge i necessita el partit B per obtenir l’alcaldia, i que hi ha un partit, el C, que ha quedat tercer i té una certa capacitat de decantar la balança. Imaginem també que, a Tarragona, el partit B ha quedat primer, i amb el partit C en té prou per obtenir l’alcaldia, que fins ara tenia a les seves mans el partit A, que corre el risc de passar a l’oposició. El trencaclosques té una possible sortida: El partit C dona l’alcaldia al partit B a Tarragona, a canvi de la presidència de la Diputació, que agafaria algú del partit C de Reus, que d’aquesta manera renuncia a decantar la balança... 

Disculpin el caràcter enrevessat del plantejament, però és que l’escenari que es dibuixa és perfectament possible. De fet, si fa no fa és el que va passar fa quatre anys, quan ERC de Reus va facilitar la investidura de Pellicer (que havia guanyat les eleccions), a canvi de garantir-se la presidència de la Diputació, un caramel que tots els partits desitgen. Fa quatre anys, el quadre final de la situació es va dissenyar a Barcelona. I, desenganyem-nos, aquest cop tot apunta que podem viure una situació similar.

Aquestes eleccions municipals són el primer pas d’un llarg procés que redefinirà el mapa del poder a Catalunya. Són les eleccions que serviran per mesurar la força d’ERC, ara que per primer cop lidera un govern. Són les eleccions que mesuraran fins a quin punt el PSC recupera la posició de privilegi que havia tingut històricament a la política catalana fins que va arribar el Procés. I són les eleccions que li diran a Junts per Catalunya quina és l’estratègia adequada per seguir endavant, si la que representa el pragmàtic Xavier Trias a Barcelona (el “som aquí per governar”), o bé la que representa Laura Borràs, ancorada en l’1 d’octubre i partidària de l’enfrontament, actitud de la qual el dia 28 podrem tenir més dades per saber el suport real que pugui tenir. Per tant, tots els gestos estaran molt calculats per uns partits que no volen prendre mal, tenint en compte tot el que ha de venir. 

L'encreuament d’interessos que s’observa en aquesta campanya és curiós: PSC i Junts coincideixen a marcar distàncies amb ERC, perquè és el partit del govern. ERC sembla aquest cop el rival a batre, també a Reus, on no té l’alcaldia. Vol dir això que Junts i PSC poden pactar per fer fora del govern ERC? No és un escenari impossible, com demostra el fet que, fa quatre anys, amb el Procés encara en plena ebullició, van pactar a la Diputació de Barcelona. És l’exemple que serveix per dir que el que passi a partir del dia 29 no està escrit, i que qualsevol escenari és possible. Un altre exemple d’interrogant: Poden pactar ERC i Junts després de tot el que ha passat al govern de la Generalitat? A Reus podrien pactar, però què passarà si arriben ordres diferents des de Barcelona?

Escoltat el debat de candidates i candidat organitzat per Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio de Reus, des del punt de vista programàtic no sembla que hi hagi d’haver massa dificultats per arribar a acords, malgrat alguna pedra a la sabata com pot ser el projecte de reforma del Carrilet i el projectat trasllat del Mercat. El problema és que l’escenari polític general pot fer que a Reus no es pugui decidir. A Reus, a més, si observem el panorama polític dels municipis del Camp de Tarragona, és on el resultat electoral, a priori, és més incert. Com també és incert a Lleida, a Sant Cugat, a Manresa o a Barcelona, entre altres municipis que, segur, seran cromos a bescanviar en l’àlbum del poder local català. I en aquest intercanvi, ser el partit més votat dona força.

El dia 29 encetarem unes setmanes intenses en què tots els partits s’hi jugaran molt, i entre les coses que s’hi jugaran hi haurà la coherència entre el que acabin decidint i l’actitud que han mantingut durant els últims anys. I d’incoherències n’hi haurà. De fet, la política és això: renunciar a postulats propis per poder arribar a acords amb els altres. Ni que sigui a les ordres dels despatxos de Barcelona.